En plena canícula és quan s'acostuma a produir l'estiatge, un fenomen recurrent que va més enllà de la sequera i que suposa assolir els cabals mínims dels rius a causa de la calor i la manca de precipitacions pròpia d'aquest període. També acostuma a ser l'època de l'any en què les reserves dels embassaments cauen amb més intensitat, un fet que no s'ha produït aquest 2025. De fet, acabem de tancar el segon millor juliol de tota la dècada, gràcies als insòlits episodis de pluja i també que es manté molt alta la producció de les dessalinitzadores.

Només s'ha perdut un 2% de les reserves

El juliol va començar amb 489 hm3 al conjunt del sistema Ter-Llobregat, una xifra que equival al consum de la ciutat de Barcelona durant quasi cinc anys i mig. Tenir els embassaments al voltant del 80% a l'inici de l'estiu no és excepcional i és que, sequera a banda, s'havia produït cada any entre el 2016 i el 2021.

Tanmateix, el que sí que és molt singular és com tanquen el mes els pantans. En el cas del sistema que abasteix prop de sis milions de persones té ara mateix uns 479 hm3 o, cosa que és el mateix, un 78,3%.

Més enllà d'estar clarament per sobre de la mitjana, l'element clau és que només s'han perdut un 2% de reserves, un comportament molt positiu només superat pel 2020 quan, de manera absolutament excepcional, el juliol es va tancar amb un mínim balanç positiu (+0,17%).

Els estius sense restriccions per sequera els embasaments perdien entre 40 i 50 hm3, un fet que els dos darrers anys es van reduir a 20. Enguany, segons les dades de l'ACA recopilades per Nació, la pèrdua de reserves s'ha situat al voltant d'uns mínims 10 hm3.

Entre les dessalinitzadores i un juliol plujós

El juliol és tradicionalment el mes de l'any que menys plou a bona part de Catalunya. Tanmateix, aquest 2025 no ha estat així amb dos episodis força insòlits. Especialment, el primer, vinculat a una dana, que va deixar registres entre 30 i 150 litres a gran part del país i que el 12 de juliol, fins i tot, va provocar importants inundacions vinculades al desbordament del petit i envellit pantà de Foix.

De nou, les precipitacions van tornar a ser molt importants entre el 23 i el 24 de juliol amb màxims de fins a 85 litres a la Catalunya Central, però amb desenes de poblacions per sobre de les 50. “Malgrat que no són episodis que van tocar de ple a les capçaleres, sí que van permetre un lleuger increment de reserves als embassaments”, expliquen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació.

En aquest sentit, ràpidament els cabals dels rius es van normalitzar i això va impedir guanys majors als pantans, però, en canvi, ha permès una estabilització que contrasta amb els pronunciats descensos propis d'aquesta època de l'any.

També hi ha contribuït una calor molt moderada per l'època i que, com recorden des de l'ACA, redueix l'evaporació a rius i embassaments. Les temperatures estan per sota de la mitjana, una situació que es podria mantenir almenys fins al 3 o 4 d'agost. “A curt termini es preveu una pujada de temperatura durant la setmana vinent, sobretot a partir de diumenge-dilluns”, explica Santi Segalà, cap de Predicció del Meteocat. A més, els models estacionals a llarg termini tornen a indicar que l'agost en conjunt podria estar lleugerament per sobre dels valors habituals.

Tanmateix, en un estiu sense restriccions i on tots els sectors augmenten la demanda d'aigua -tant el domèstic com el turístic, però també l'agrícola-, l'altre element diferencial són les dessalinitzadores. El pla de sequera contempla que en una situació de normalitat -reserves per sobre del 75%- només funcionin al 20% de la capacitat. Tanmateix, tal com va explicar fa setmanes la consellera Sílvia Paneque a aquest mitjà, l'executiu va optar per mantenir-les a ple rendiment per consolidar els nivells de l'aqüífer del Llobregat i les reserves dels embassaments.

Actualment, com confirmen fonts d'Aigües Ter Llobregat, operen al 75% de la producció màxima -durant el pitjor període de la sequera ho feien entre el 90 i el 100-. De fet, enguany entre les plantes del Prat i de Blanes ja sumen fins al juny uns 31 hm3 d'aigua produïda, una xifra que supera tots els anys anteriors al 2022.