En el moment més crític de la sequera les dues dessalinitzadores catalanes van funcionar al 100%, assolint els respectius rècords de producció. Ara, malgrat que les reserves s'han disparat, el Govern les manté pràcticament a ple rendiment, fet que anticipa un canvi: l'aigua dessalada passarà a ser un element absolutament estructural en la política hídrica de Catalunya.
Les dessalinitzadores freguen la producció màxim
La dessalinitzadora del Prat de Llobregat és la més gran d'Europa dedicada a l'abastament humà. Té una capacitat de producció teòrica de 60 hm3, equivalent a dos terços del consum anual de la ciutat de Barcelona. Arribar a aquesta xifra és impossible -suposaria no deixar de produir ni un minut i no té en compte les revisions i el manteniment-, però el 2023 s'hi va estar a prop: 57,4 hm3.
En el cas de la dessaladora de Blanes -la primera del país inaugurada el 2003- la producció màxima és de 20 hm3. Com va passar al Prat, ara fa dos anys s'hi va acostar (18 hm3) mentre que el 2024 es va tancar amb 16,3 hm3. En aquest cas, cal tenir en compte que el temporal Glòria va deixar la instal·lació inutilitzada el gener de 2020 i això, juntament amb unes reserves que fregaven el ple total, va provocar que fos l'any amb una producció mínima.
Continuaran al 90% els pròxims mesos
La producció de les dessalinitzadores està regulada pel pla de sequera. Només s'activen a ple rendiment si els embassaments estan per sota del 40%, mentre que en una situació de normalitat -reserves per sobre del 75%- les instal·lacions se situen al mínim, entorn del 20% de la capacitat màxima.
Tanmateix, la voluntat del Govern és mantenir la tònica de les darreres setmanes -on els pantans del sistema Ter-Llobregat han protagonitzat un creixement sostingut- i continuar operant al 90% tant la planta del Prat com la de Blanes. "Ho mantindrem els mesos vinents per recuperar l'aqüífer del Llobregat -tradicionalment molt castigat- i per consolidar el màxim les reserves dels embassaments", explica la consellera Sílvia Paneque en una conversa amb Nació. "Després caldrà analitzar la situació i si s'opta per rebaixar-ho, per exemple, al 60%", afegeix la titular de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
De fet, només en els quatre primers mesos d'enguany la producció d'aigua dessalada s'ha enfilat fins als 22,5 hm3, una xifra que s'acosta o supera a tots els exercicis previs al 2022.
S'inclourà en la modificació de pla de sequera
El Govern ja fa setmanes que es va comprometre a revisar el pla de sequera. "Es va redactar en un context teòric i, una vegada que ha calgut aplicar-lo durant un llarg període de temps, és normal que calgui ajustar-lo", explica Sílvia Paneque.
En aquest sentit, admet a Nació que redefinir el paper de les dessalinitzadores formarà part d'aquesta revisió. Tot apunta, per tant, que passaran a tenir un paper més estructural, per produir un volum major d'aigua també quan les reserves siguin relativament importants.
La revisió del pla de sequera també inclourà els acords assolits fa mesos amb Revolta Pagesa, com la separació de la unitat aqüífers del Fluvià i la Muga així com reduir les restriccions previstes a agricultura i ramaderia.
Caldrà veure si la modificació de pla inclou algunes demandes de la plataforma Aigua és Vida, com la presència d'agents socials al consell interdepartamental de sequera o la possibilitat de reduir a la mínima expressió els cabals ecològics en cas d'entrar en l'escenari d'emergència.
L'Estat encara no licita l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes
L'executiu de Salvador Illa aposta per augmentar l'oferta de recursos hídrics -tant aigua dessalinitzada com aigua regenerada de rius com el Besòs- tant per evitar noves crisis com la que acabem de superar com per avançar cap a la fi del transvasament del Ter.
En aquest full de ruta hi han de jugar un paper fonamental les noves dessaladores. A Blanes s'ampliarà l'actual per passar de 20 a 80 hm3, se'n construirà una de nova al Foix de 30 hm3 i també se'n projecta una a l'Alt Empordà, encara sense detalls de capacitat ni ubicació.
Tanmateix, en el cas de la nova planta de Blanes el més calent encara és a l'aigüera. El febrer de 2024, l'aleshores ministra Teresa Ribera va anunciar des de Barcelona un acord per aportar 500 milions i desencallar el projecte. Quinze mesos encara no s'ha licitat i, malgrat que en diverses intervencions la consellera Paneque va suggerir que era qüestió de setmanes, ara el termini se situa a l'estiu. De fet, aquest va ser un dels punts que es va tractar aquest dilluns en una reunió a Madrid amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán.
Inicialment, el termini perquè la planta entrés en funcionament era el 2028. Tanmateix, l'actual Govern ja ho va endarrerir a inici de legislatura per al 2029. Ara, caldrà veure si el retard en licitar l'obra permet mantenir aquest calendari.
