Els col·legis d'enginyers i economistes han alertat que Catalunya es quedarà sense capacitat d'abocadors en cinc anys i han reclamat un canvi del model de recollida i tractament de residus. El document "Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya", elaborat pel Grup de Treball Intercol·legial de Residus, alerta que el sistema actual està "estancat" des de fa anys. Davant d'aquesta situació, proposen duplicar la capacitat de valorització energètica dels residus, afegint dues infraestructures noves d'incineració a les ja existents. Segons enginyers i economistes, això permetria gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals (el doble de la capacitat actual) i dotar el sistema de seguretat i flexibilitat.

El document situa quatre reptes crítics en aquest àmbit: els objectius normatius, l'estacament del reciclatge, l'increment de la població i l'esgotament imminent dels abocadors, que només disposen "de cinc o sis anys de vida". El treball l'han presentat els col·legis d'Enginyers Industrials, d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, d'Enginyers Agrònoms i d'Economistes.

Tots ells alerten que si no s'actua de manera urgent, Catalunya no podrà complir les directives europees. Per exemple, recorden que el 2035 s'ha de reduir en menys del 10% la quantitat de residus enviats a abocadors i s'ha d'augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 65% del pes.

Dues noves plantes d'incineració

Davant d'aquesta situació, els experts aposten per dues noves plantes d'incineració. Aquesta opció és especialment rellevant per als experts tenint en compte que l'Idescat preveu que Catalunya arribi als 8,6 milions d'habitants el 2035, fet que suposaria 4,70 milions de tones de residus municipals anuals. Jordi Payet, coordinador del document juntament amb Ignasi Samper, assegura que amb només dues plantes de valorització addicional es donaria seguretat al sistema de gestió amb infraestructures resilients, flexibles i capaces d'adaptar-se a les fluctuacions i canvis en la tipologia de residus.

Per la seva banda, Samper assegura que s'està "a prop del límit" de la capacitat dels abocadors i veu "molt difícil" tenir el consens social per obrir-ne de nous. Ha considerat que això obligarà a portar residus fora de Catalunya, però que l'aposta per la valorització energètica amb iniciativa privada és una oportunitat per flexibilitzar el tractament de residus. A més, enginyers i economistes destaquen que el sector dels residus és responsable entre el 5 i el 10% dels gasos d'efecte hivernacle i defensen que la valorització energètica és una peça clau per reduir aquestes emissions.

Valorització que genera energia

Actualment, la valorització de residus municipals cobreix el 5% de l'energia domèstica utilitzada. Segons el Grup Intercol·legial, duplicar-la permetria arribar al 10%, especialment si s'aprofita la matèria orgànica per a la producció de biocombustibles com el biometà. Pel que fa als dipòsits controlats, els experts alerten que són un passiu ambiental a llarg termini i aposten per reduir-ne la dependència de manera urgent. Segons el document, tots els abocadors de Catalunya tenen una capacitat de 13,5 mm³ i gestionen 2 milions de tones anuals. "Per tant, tenen entre cinc i sis anys de vida si es manté el mateix ritme", afegeixen.

Millorar la recollida selectiva, tecnologia i noves fraccions

A banda de les dues noves plantes d'incineració, el grup aposta també per millorar la recollida selectiva i adaptar-la segons les característiques de cada territori i amb criteris d'eficiència i flexibilitat. El document reconeix que la gestió de les recollides és més complexa als territoris amb més densitat de població, i per això recomana impulsar el porta a porta allà on sigui viable, valorar l'ús de contenidors intel·ligents i sistemes de bonificació, estudiar establir taxes justes que premiïn la quantitat i la qualitat de la separació, preparar el desplegament d'un contenidor específic de residu tèxtil i utilitzar deixalleries com a punts de selecció de voluminosos.

A més, reclama reforçar l'R+D+I en tecnologies emergents i impulsar proves pilot. Pel que fa a la governança, proposen un model integrat i coordinat pe a tot el país, que garanteixi totes les etapes de la cadena de valor del residu, el seu finançament i la planificació a mitjà i llarg termini. Per últim, defensen establir preus únics i solidaris dins de cada àmbit territorial.