La llei estatal de canvi climàtic no només obliga les ciutats de més de 50.000 habitants a tenir una zona de baixes emissions (ZBE). També inclou aquells municipis entre 20.000 i 50.000 si tenen nivells de contaminació elevats. Inicialment, eren un total de 39, però la millora de la qualitat de l'aire ha permès que se'n deslliurin 24, en un context en què el govern espanyol amenaça en retirar els ajuts al transport públic als ajuntaments que no tinguin en vigor la ZBE.
Què diu exactament la llei?
La llei 7/2021 de canvi climàtic iguala les ciutats de més de 50.000 habitants a aquelles de més de 20.000 que tinguin concentracions elevades de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió (PM10). D'aquesta manera, desenes de municipis de Catalunya haurien de tenir en vigor una zona de baixes emissions des de l'1 de gener de 2023. La realitat, en canvi, és que només en tenen Gavà -conjuntament amb Viladecans-, Sant Joan Despí així com Esplugues, Sant Feliu i Sant Adrià de Besòs -en el marc de la gran ZBE Rondes de Barcelona-.
La normativa té una complicació, segons admeten des del Departament de Territori. En aquest sentit, el Pla de qualitat de l'aire inclou també els municipis amb una concentració elevada d'ozó, fet que suposa que hi hagi municipis com Tortosa que sí que n'hagin de tenir. Fonts del consistori de la capital del Baix Ebre admeten a Nació que fins a l'any vinent no estudiaran com s'implanta. A les Terres de l'Ebre també n'hauria de tenir Amposta, una obligació que ha enganxat per sorpresa al consistori, tal com la lamenta la tinenta d'alcaldia Núria Marco. En declaracions a aquest diari, recorda que en el seu dia van renunciar a una subvenció perquè se'ls havia comunicat que no era obligatori.
24 municipis en queden fora
És competència de la Generalitat determinar quins municipis estan obligats o no a tenir ZBE en funció de la contaminació. La darrera revisió ha suposat excloure'n 24 d'un total de 39. D'aquesta manera, en queden exemptes ciutats com Barberà del Vallès, Cambrils, Figueres, Igualada, Martorell, Salou, Valls i Vilafranca del Penedès, entre altres.
La majoria dels municipis no havien iniciat cap tràmit, però sí que ho havien fet Sitges o Santa Perpètua de Mogoda. En aquest darrer cas, la notícia va arribar quan ja havien instal·lat els senyals i havien anunciat que les sancions començarien el març de 2026. "No pot ser que ens canviïn les regles de joc sense avisar i un mes abans de l’obligació efectiva, volem respostes i que s’assumeixen responsabilitats pertinents", va assegurar l'alcaldessa Isabel Garcia.
Només Manlleu activa una ZBE més enllà de l'AMB
Una de les poques ciutats que arribarà el 2026 amb una zona de baixes emissions activa és Manlleu. Això sí, com passa amb bona part dels municipis de més de 50.000 habitants, es tracta d'una iniciativa de mínims. Concretament, en una primera fase només afecta els camions de gran tonatge i no hi ha data per aplicar-ho als vehicles -ni tan sols als de no residents-.
A Vic, en canvi, l'alcalde Albert Castells fa mesos que s'hi manifesta en contra i no ha iniciat cap tràmit. "És un model absurd. Hi estem radicalment en contra, ja que a Vic la major part de contaminació es genera fora de la ciutat", explica en declaracions a Nació. En aquest sentit, assenyala com a focus emissors eixos viaris com la C-17 i la C-25, les avingudes de circumval·lació i les calefaccions -tant de gasoil com de biomassa en baixa qualitat. Per Castells, la solució seria "aplicar una ZBE per sota de la cota 700 metres a tota la plana de Vic" i que es declari zona d'emergència nacional a causa de "l'orografia, la inversió tèrmica, els contaminants locals i també els que hi arriben de l'àrea metropolitana de Barcelona per efecte de la marinada". A banda dels arguments tècnics -l'alcalde reclama aplicar les mesures incloses en el pla de qualitat de l'aire comarcal-, també cal tenir en compte la influència creixent de formacions d'extrema dreta com Aliança Catalana, Vox o SOMI que ja han afectat els plans de les zones de baixes emissions a ciutats com Manlleu o Manresa.
També a Olot es neguen a tirar-la endavant mentre no es construeixi la variant mentre que Banyoles sí que preveu desenvolupar-la l'any vinent. Malgrat l'incompliment generalitzat entre les ciutats mitjanes, la directora general de Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, considera en declaracions a Nació que els nous límits de contaminació fixats per la Unió Europea "n'afavoriran la implantació allà on siguin necessàries".
Compareixença de Sílvia Paneque al Parlament
La revisió dels municipis obligats -que va transcendir primer als mitjans- ha enutjat ERC i Comuns que han demanat la compareixença al Parlament de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i de la directora general Sonsoles Letang.
En aquest sentit, els dos partits critiquen que el Govern no hagi publicat la nova llista i que "hagi provocat incertesa, confusió i inversions econòmiques innecessàries". En aquest sentit, reclamen compensar els ajuntaments perjudicats com Santa Perpètua de Mogoda.
