L'aplicació de les zones de baixes emissions (ZBE) és la crònica d'una desobediència institucional. La llei estatal de canvi climàtic fixava que totes les ciutats de més de 50.000 habitants l'haurien de tenir en funcionament l'1 de gener de 2023. Tres anys després, només l'amenaça de perdre els ajuts estatals al transport públic ha accelerat la posada en funcionament d'aquesta política per reduir la contaminació. Tanmateix, bona part dels ajuntaments catalans afectats han optat per burlar l'obligatorietat amb zones de baixes emissions reduïdes amb moratòries i excepcions, un fet que ha portat la Fiscalia a demanar informació a les autoritats. La Generalitat, per la seva banda, encara confia que sigui la "mateixa ciutadania" la que exigirà ZBE ambicioses.
Barcelona va marcar un camí que no s'ha seguit
La principal zona de baixes emissions de Catalunya és la denominada ZBE Rondes Barcelona. Inclou quasi tota la capital catalana, però també l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs així com part de Cornellà i d'Esplugues. Va entrar en vigor l'1 de gener de 2020, però no es va acabar de desplegar del tot fins al juliol de 2022 a causa de la pandèmia.
L'impacte ha estat molt evident. Barcelona té les concentracions més baixes de contaminació d'ençà que hi ha dades -una reducció de quasi un 50% en NO2 i una desaparició quasi total dels vehicles sense etiqueta-. “La ZBE ha estat clau”, reitera sovint la tinent d'alcaldia Laia Bonet. Tanmateix, l'exemple de la capital catalana no ha anat més enllà de l'àrea metropolitana.
En aquest sentit, els únics municipis que tenen vigents normatives amb una ambició similar són el Prat de Llobregat, Sant Boi, Viladecans i Gavà així com Sant Cugat del Vallès. Són ZBE d'un àmbit territorial significatiu, que limiten l'accés als cotxes sense etiqueta ambiental encara que siguin residents i per poder circular sense tenir-ne cal registrar-se prèviament.
La por de perdre ajuts activa els ajuntaments
La llei 7/2021 de canvi climàtic establia que l'1 de gener de 2023 totes les ciutats amb més de 50.000 habitants havien de tenir vigent una ZBE. En aquell moment, l'incompliment va ser generalitzat i el reial decret que les desenvolupava -aprovat el desembre de 2022- va incloure una pròrroga de 18 mesos que molts ajuntaments es van prendre com una moratòria.
Tampoc va servir de massa i a l'estiu de 2024 només 7 de les 23 grans ciutats catalanes en tenien. Tanmateix, una maniobra parlamentària va canviar la situació. La convalidació d'un decret òmnibus a inicis d'enguany va limitar la concessió dels ajuts al transport públic als municipis que tinguessin en vigor la ZBE abans d'acabar el 2025.
Aquest fet ha suposat que en els darrers mesos, ara sí, la gran majoria de ciutats hagin aprovat el reglament i hagin activat aquesta mesura per reduir la contaminació. De fet, a l'espera que amb el nou any ho facin Castelldefels, Manresa, Rubí i Santa Coloma de Gramenet, només quedaran pendents Badalona i Vilanova i la Geltrú.
Això sí, la majoria d'aquestes ZBE tenen poca transcendència pràctica. Dimensions molt reduïdes, excepcions molt àmplies o moratòries per als residents fan que la seva posada en funcionament esdevingui més un tràmit administratiu per no perdre les subvencions estatals que no pas en una política real per millorar la qualitat de vida. "Les excepcions han deixat de facto sense efecte bona part dels projectes", lamenta Dídac Navarro, d'Ecologistes en Acció. El Govern, per la seva banda, intenta veure el got mig ple: "Creiem que serà la mateixa ciutadania la que exigirà la implantació de ZBE per l'impacte de la contaminació en la salut", assegura la directora general de Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, en declaracions a Nació.
Zones de baixes emissions de mínims
Segons el recompte elaborat per Nació, 14 de les 23 ciutats tenen zones de baixes emissions de mínims -una xifra que augmentarà si finalment la posen en funcionament Badalona i Vilanova-. Un dels exemples més evidents és Manresa: l'oposició de part de la ciutadania va provocar que es retirés una proposta que afectava el 50% de la trama urbana i es passés a una afectació mínima del 2,7%, que equival bàsicament a la zona pacificada del centre.
Malgrat tractar-se d'un espai on el pas dels vehicles està restringit, la ZBE de Manresa inclou una moratòria fins al 2028 -total per als residents i que només exclou els episodis d'alta contaminació per als visitants-. "Dibuixem una ZBE de mínims perquè no volem perdre les ajudes, però alhora la deixem inactiva", admet Carles Garcia, regidor d'Urbanisme i Mobilitat.
Castelldefels és una de les dues úniques ciutats catalanes governades pel PP. A diferència de Badalona -que encara no ha activat la ZBE i simplement consistirà en la pacificació d'una zona del centre-, al municipi del Baix Llobregat sí que funcionarà sobre el paper a partir del pròxim 1 de gener. Ara bé, inclou una moratòria per als residents sense etiqueta fins al 2030, fet que en redueix al mínim l'impacte real.
També s'han exclòs de les limitacions els veïns a Tarragona (2027), Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Reus (2028) així com Lleida, Sabadell, Rubí i Terrassa (sense data). En el cas de Girona podran continuar entrant a la ZBE els veïns que tinguin cotxes sense etiqueta matriculats fins a l'any passat. De fet, fora de l'àrea metropolitana, només s'han adherit a la plataforma digital de la Generalitat per gestionar les sancions tres ciutats -Terrassa, Girona i Rubí- i s'espera que aviat ho faci Granollers.
Un altre dels elements d'aquestes ZBE soft són l'àmbit d'afectació. En molts casos s'han limitat al centre de la ciutat -i sovint coincidint amb zones ja pacificades-. En aquest sentit, ciutats com Mataró, Lleida, Girona o Manresa, entre altres, preveuen ampliacions a partir de 2028 i 2030. De fet, el Pla de Qualitat de l'Aire de la Generalitat regula que han d'incloure almenys el 25% del sòl urbà, però dona un termini de quatre anys per arribar-hi si quan es crea té una superfície menor. Per altra banda, a diferència de l'AMB, els vehicles sense etiqueta poden entrar fins a 24 vegades a l'àrea restringida sense pagar res ni formar part d'un registre.
El mateix pla marca que el 2028 es limitarà l'accés als vehicles amb etiqueta groga, que representen un terç de l'actual parc mòbil a Catalunya. Aquest enduriment contrasta amb el fet que un bon nombre de les ciutats ni tan sols prohibeixen actualment els cotxes més contaminants. Es mantindrà la mesura? "Em sembla agosarat fer una predicció de futur amb la realitat que tenim ara", admet el representant d'Ecologistes en Acció. Des del Departament de Territori, per la seva banda, s'assegura que totes les actuacions seran consensuades, però Sonsoles Letang recorda que els vehicles amb etiqueta B ja tindran entre 17 i 22 anys i per tant hauran disminuït notablement.
