Un estudi liderat pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) mostra que l’exposició continuada a partícules dièsel, un component habitual de la contaminació urbana, incrementa el risc de desenvolupar arrítmies ventriculars, un tipus d’alteració del ritme cardíac que pot tenir conseqüències molt greus, com ara la mort sobtada.
L’estudi aprofundeix en els mecanismes biològics responsables d’aquests efectes. Els investigadors van detectar un augment sostingut de l’estrès oxidatiu al cor, un procés que es produeix quan hi ha un excés de molècules reactives d’oxigen capaces de danyar les cèl·lules. Aquest estrès oxidatiu es va associar a una resposta inflamatòria exagerada i persistent.
Com a conseqüència, el teixit cardíac va desenvolupar fibrosi, és a dir, una acumulació excessiva de teixit cicatricial rígid que interfereix en la correcta propagació dels impulsos elèctrics del cor. Aquesta combinació de canvis estructurals i moleculars crea el que els investigadors anomenen un ‘substrat arrítmic’, que facilita l’aparició d’arrítmies greus.
Segons Ignacio Ferreira González, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, aquests resultats ajuden a entendre per què els episodis de contaminació elevada s’associen, també en humans, a un augment d’ingressos hospitalaris i de mortalitat cardiovascular. “Aquest estudi ens permet proposar un mecanisme per a les observacions clíniques que fa anys que veiem”, subratlla.
Investigació amb rates
Els investigadors van exposar les rates durant tres setmanes a partícules dièsel i després van estudiar-ne el funcionament elèctric del cor utilitzant tècniques electrofisiològiques avançades. Els resultats van mostrar un augment clar tant de la incidència com de la durada de les arrítmies ventriculars sostingudes, que són les formes més greus d’arrítmia. A més, els electrocardiogrames dels animals exposats presentaven alteracions associades a un major risc arrítmic.
Una possible solució
Els investigadors, que van utilitzar un model animal per reproduir una exposició repetida a les partícules dièsel, també plantegen una possible estratègia per reduir els efectes de la contaminació sobre el cor: nanopartícules d’òxid de ceri, un compost amb propietats antioxidants capaç de neutralitzar les molècules responsables del dany cel·lular. Amb tot, deixen clar que la prioritat ha de ser reduir la pol·lució.
