L'emergència climàtica no només obliga a repensar com ens movem o què consumim, sinó també com han de ser els teulats que ens cobreixen. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha fet un pas endavant per trobar el model definitiu de coberta naturalitzada adaptada a unes condicions cada vegada més extremes. En aquest sentit, no és només una qüestió estètica sinó de trobar uns materials que s'adaptin a sequeres i augment de temperatures sense dependre del reg artificial constant.
Espècies adaptades i terra provinent de residus
El projecte TopSec pretén analitzar durant dos anys com reaccionen diversos models de cobertes. Ho fan a partir de parcel·les experimentals d’1,8 x 1,8 metres que funcionen com a laboratoris a l’aire lliure -es monitora a temps real la humitat i la temperatura- a la coberta de l’edifici d’oficines del Consorci de la Zona Franca.
A diferència de moltes cobertes verdes convencionals, que depenen de sistemes de reg permanents i espècies ornamentals exigents, la proposta de l'AMB aposta per cobertes més temporals i prioritza la retenció de l’aigua i el substrat. En aquest sentit, s'aposta per diferents tipologies i proporcions de biocarbó com a alternativa a materials minerals com la pedra volcànica. Aquest biocarbó -que s'obté a partir de la transformació dels residus del contenidor marró-, juntament amb una curosa selecció d'espècies vegetals, també ha de permetre incrementar la biodiversitat a les ciutats de l'àrea metropolitana.
La iniciativa proposa un trencament estètic que pot xocar amb la visió tradicional de la jardineria urbana. Acceptar que una coberta sostenible no ha de ser obligatòriament verda tot l'any. El projecte prioritza espècies que segueixin el cicle mediterrani i que poden esdevenir marrons durant l’estiu per estalviar recursos. “Podem intentar ampliar les possibilitats amb espais que esdevinguin marrons a l'estiu i que es reverdeixin a l'hivern”, assenyala Cati Montserrat, cap de secció Enginyeria Verda i Biodiversitat Espai Públic AMB.
En aquest sentit, es testen una vintena d’espècies seleccionades per la seva capacitat de retenció d’aigua i la seva baixa exigència de manteniment. L’objectiu final és que aquestes estructures funcionin com a esponges urbanes, capaces de mitigar l’efecte de l’illa de calor i, alhora, oferir refugi a la biodiversitat local.
- L'experiència servirà per crear quatre cobertes verdes en equipaments de l'àrea metropolitana de Barcelona
- Hugo Fernández
Del laboratori a la realitat
El projecte, però, no es quedarà en aquest laboratori a l'aire lleure. Els aprenentatges d'aquests dos anys de monitoratge es traduiran en la instal·lació de quatre cobertes reals. Des d’una escola a Cornellà de Llobregat fins a una promoció d’habitatge públic a Viladecans, passant per l’Ecoparc de Sant Adrià i les oficines de Barcelona Regional a la Zona Franca.
Per fer-ho possible, hi ha una inversió de 4,6 milions d’euros, en bona part finançats per fons europeus Feder a través de la European Urban Initiative (EUI). Aquesta injecció de recursos va en la línia d'entendre que la renaturalització de les ciutats no ha de ser un luxe ornamental sinó una estratègia clau per adaptar-les al nou clima.
