La inacció climàtica no és només un risc ambiental sinó també una amenaça a la sostenibilitat econòmica. Segons un estudi publicat pel think tank britànic New Economics Foundation (NEF), la ràtio de deute públic sobre el PIB a l'Estat podria escalar fins a un 81% per sobre de les previsions oficials de cara al 2050 si no s'augmenten dràsticament les partides destinades a la transició ecològica. L'informe, que de manera eloqüent parla de "bomba de rellotgeria", subratlla que els escenaris amb els quals treballa la Comissió Europea pateixen d'una miopia greu per ignorar l'impacte macroeconòmic de la crisi climàtica sobre les arques públiques.
Els sectors econòmics més afectats
L'anàlisi de la NEF és contundent en assenyalar que l'escalfament global no només és una qüestió de graus centígrads, sinó de productivitat i infraestructures. L'estudi detalla com l'augment de les temperatures i els fenòmens meteorològics extrems afectaran sectors estratègics per a l'economia espanyola, com l'agricultura, el transport i l'energia. Aquesta degradació del teixit productiu comportarà una caiguda dels ingressos fiscals, alhora que obligarà l'Estat a assumir costos disparats en reparació i reconstrucció, alimentant una espiral d'endeutament que les previsions actuals de Brussel·les no tenen en compte.
En l'estudi es dibuixen quatre escenaris de futur que serveixen d'advertència. En el pitjor d'ells, anomenat de "continuïtat", si Espanya manté les polítiques actuals sense inversions addicionals, el deute no només seria un 81% superior el 2050 -pràcticament duplicar-, sinó que es dispararia fins a un 276% per sobre de les previsions el 2070. Per al conjunt de la Unió Europea, les previsions també són negatives: 58 i 197 punts addicionals, respectivament.
L'estudi també analitza el cost de no decidir-se a partir de l'escenari d'"inversió endarrerida". Si l'Estat posposa el gruix de les inversions climàtiques fins al 2030, la pressió sobre el deute continuaria sent molt elevada: un 64% superior al previst el 2050. El document insisteix que "el factor temps és determinant"; com més tard s'actuï, més dràstiques hauran de ser les mesures i menor serà la capacitat d'adaptació, la qual cosa acaba encarint la factura final per a les generacions futures.
Per contra, la NEF proposa la "inversió primerenca" com l'única via de mitigació econòmica real. Destinar l'1% del PIB anual a la lluita contra la crisi climàtica permetria reduir substancialment la ràtio de deute. L'escenari més optimista, que requereix una cooperació global per limitar l'escalfament a 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial i assolir les zero emissions el 2050, situaria el deute espanyol només un punt per sobre de les previsions oficials a mitjan segle, i fins i tot 22 punts per sota de cara al 2070.
Excloure l'acció climàtica del dèficit
Davant d'aquestes dades, Sebastian Mang, responsable de programes de la UE a la NEF, proposa un canvi de paradigma en la governança europea. L'informe recomana explícitament que les inversions en descarbonització quedin excloses de les normes fiscals de la UE -els objectius de dèficit- o bé que es financin mitjançant la creació d'eurobons. Per a Mang, la mancomunació de recursos permetria una transició més "ràpida, barata i justa", evitant que els estats membres hagin de triar entre l'estabilitat pressupostària i la supervivència climàtica.
En darrera instància, l'estudi conclou que la resiliència econòmica d'Europa no s'aconseguirà frenant el Pacte Verd -com està passant els darrers anys-, sinó mitjançant una aposta decidida per accelerar l'acció climàtica. Això implica inversions estratègiques en energies renovables, transport públic, bombes de calor i infraestructures capaces de resistir condicions meteorològiques extremes. En cas contrari, adverteix aquest think tank, el continent es pot veure abocat a una "crisi crònica".
