Mantenir l’actual ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle suposarà un escalfament amb conseqüències inassumibles. En són una mostra els impactes sobre els boscos. Un estudi internacional publicat a la prestigiosa revista Science, amb la participació d’investigadors catalans, conclou que a finals de segle es poden triplicar els incendis respecte a la situació actual. En canvi, aconseguir una reducció significativa del CO2 que arriba a l’atmosfera pot limitar l’augment de pertorbacions forestals a un 20%.
Recerca internacional amb participació catalana
De revistes científiques n'hi ha centenars o milers, però el Big Two està format per Nature i Science. Aquest dijous, s'ha publicat a la segona un estudi internacional amb participació catalana sobre com l'escalfament global augmentarà les pertorbacions forestals. En aquest sentit, la conclusió és clara: si no es realitza una reducció significativa de les emissions, esdeveniments com els incendis, les plagues d'insectes i les ventades es podrien arribar a duplicar a finals de segle respecte a la situació actual.
La recerca ha estat liderada per la Universitat Tècnica de Munich (TUM) -els investigadors Marc Grünig i Rupert Seidl- i ha comptat amb la participació del CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona així com d'universitats de Suïssa, Austràlia i els Estats Units.
Segons les dades de l’estudi, les pertorbacions que més augmentaran són els incendis forestals, ja que la superfície cremada anual a Europa podria gairebé triplicar-se a finals de segle, convertint en habituals episodis que fins ara es consideraven extrems. Les plagues d’insectes, per la seva banda, també experimentaran un augment de gairebé el 50%. En aquest cas, destaquen els escarabats xilòfags, una espècie que es menja la fusta i que aprofitarà l'augment de temperatura per expandir-se cap a zones més fredes. Les ventades, per la seva banda, no tindran un augment tan significatiu.
"Un element inquietant és que aquestes projeccions no es comparen amb períodes històrics antics i estables sinó amb les dues darreres dècades", apunta Josep Maria Espelta, investigador del CREAF. De fet, del 2001 al 2020 es considera l'època amb més pertorbacions dels darrers 170 anys.
Els boscos del Mediterrani, extremadament vulnerables
Els investigadors han pogut constatar que la regió mediterrània se situa entre les zones més vulnerables del planeta. Concretament, un 90% dels boscos podrien quedar afectats per incendis greus i plagues si es produeix l'escenari més negatiu d'escalfament dels tres que planteja l'IPCC.
I aquí cal tenir en compte la combinació de dues realitats. Per una banda, la purament climàtica vinculada a l'augment de sequeres i onades de calor. Per l'altra, una de més socioambiental: l'augment de boscos joves i homogenis fruit de l'abandonament de conreus. A més, cal tenir en compte aspectes econòmics, legals i de percepció social que frenen la gestió forestal, especialment a Catalunya, tal com ha explicat Nació aquesta mateixa setmana.
Altres regions molt vulnerables que identifica l’estudi són l’oest de França, les illes Britàniques i els Carpats, "tot i que en general cap regió se salva i tota Europa experimentarà l’augment d’aquests fenòmens".
Més pertorbacions, menys boscos madurs, menys carboni
A Catalunya els boscos madurs són escassos. Una situació que es reprodueix al conjunt d'Europa on només representen el 3%. I l'estudi no aporta bones notícies: més pertorbacions suposaran menys ecosistemes forestals "vells". I rejovenir (encara més) els boscos -més enllà de la biodiversitat- suposa una menor capacitat per absorbir CO2. “Si les previsions es compleixen, estem davant d'una transformació profunda de l'estructura dels boscos europeus”, alerta l'enginyer forestal José V. Roces-Díaz, en declaracions a Science Media Centre.
D'aquesta manera, els científics identifiquen un fet força habitual en la crisi climàtica: els denominats processos de retroalimentació. A més escalfament, més incendis i plagues; a més incendis i plagues, menys aborció de CO2; a menys absorció de CO2, més escalfament... En aquest sentir, malgrat que zones com el Pirineu poden convertir-se en "refugis" per als boscos madurs, els investigadors tenen clar que "seran insuficients per compensar la pèrdua".
No està tot perdut
L'article publicat a Science constata un futur molt complicat per als boscos mediterranis i del conjunt d'Europa. Ara bé, els mateixos investigadors tenen clar que en cap cas és una situació irreversible. En aquest sentit, si es fes realitat l'escenari de reducció ambiciosa de les emissions, l'augment de pertorbacions es podria limitar a un 20%. "Es demostra que l’acció climàtica és clau i que encara hi ha marge per reduir els impactes", conclou Espelta.
Jordi Garcia-Gonzalo, investigador del CFTC, subratlla que aquests resultats s’han obtingut assumint una gestió forestal continuista. Però si a la reducció d’emissions s’hi afegeixen canvis en la gestió forestal més adaptada al canvi climàtic, els boscos i el conjunt del paisatge pot ser més resilient. "Hi ha marge d'actuació, tant en l'àmbit climàtic com d'usos del sòl, per limitar els riscos", afegeix l'ecòleg Daniel Montoya. En definitiva, no tot està perdut.
