Catalunya deixa enrere l’hivern més plujós en trenta anys

Borrasques i llevantades acumulen més pluja que l’any del Glòria, nevades excepcionals al Pirineu, però temperatures força per sobre de la mitjana

Publicat el 03 de març de 2026 a les 12:01
Actualitzat el 03 de març de 2026 a les 12:38

L’hivern climàtic ja ha acabat. Sí, malgrat que el canvi d’estació no és fins a final de març, el balanç dels serveis meteorològics es realitza pel conjunt dels mesos de desembre, gener i febrer. I sí, no és cap percepció. Ha estat un dels més plujosos, concretament dels darrers 30 anys. Les borrasques i llevantades han acumulat més precipitació que l’any del Glòria, les nevades han deixat gruixos excepcionals al Pirineu oriental, però les temperatures han quedat força per sobre de la mitjana.

No plovia tant des del 1995-1996

Acumulacions entre 600 i 700 litres -sobretot als dos extrems del país- no són habituals. De fet, segons el Meteocat, si es té en compte el conjunt de Catalunya hauríem de retrocedir fins al 1995-1996 per trobar un any tan plujós. En aquest sentit, la successió de borrasques atlàntiques, llevantades i gotes fredes han provocat que, globalment, hagi plogut més aquest hivern que el 2019-2020, recordat per l’impacte del temporal Glòria just abans de la sequera.

“El que caracteritza aquest hivern no és un únic episodi extrem, sinó la persistència de situacions favorables a la precipitació durant bona part de l'estació”, explica Marc Prohom, cap de l'àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. De fet, amb la borrasca Regina -que ens afectarà a partir d’aquest dimecres- aquesta temporada arriba a les 17 amb nom. Prohom destaca precisament la “concatenació de llevantades, gotes fredes i fronts atlàntics”, com els causants d’acumulacions tan abundants i generalitzades.

De fet, a la pràctica totalitat del país els registres han multiplicat per tres la mitjana i, puntualment, s’ha arribat a quadruplicar o, fins i tot, quintuplicar. Només alguna raconada del Pirineu s’ha situat en els valors normals o lleugerament per sota.

Registres de precipitació acumulada (desembre - febrer)

  • Parc natural dels Ports (Baix Ebre): 657 mm.
  • Pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà): 591 mm.
  • Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental): 583 mm.
  • Observatori de l'Ebre: tercer hivern més plujós en 121 anys de dades.
  • Observatori Fabra: cinquè hivern més plujós d'una sèrie de 113 anys.
  • Llevantada (16 al 20 de gener): més de 200 mm de manera puntual a la Costa Brava.
  • Gotes fredes (25 al 29 de desembre): acumulacions superiors als 200 mm al quadrant nord-est i extrem sud.

Al Pirineu, per la seva banda, ha estat un any excepcional per la neu, sobretot a l’Oriental. En aquest sentit, s’ha passat d’anys en què durant setmanes havia estat pelat, a gruixos permanents superiors al metre. A Vall de Núria, per exemple, l’estació del Meteocat va batre un rècord històric mentre que la de l’Aemet (148 cm) no s’assolia des del 1997. Tot plegat va fer que les reserves d'aigua superessin al consum anual de la ciutat de Barcelona.

Registres de neu al Pirineu

  • Núria (1.971 m, Ripollès): 144 cm de neu acumulada, nou rècord dels seus 26 anys de dades (superant els 142 cm del gener de 2006).
  • Gruixos de neu (gener): superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu durant l'episodi del 16 al 20 de gener.

Ha estat un hivern càlid

Malgrat que la manca de sol podria fer pensar el contrari, l’hivern ha estat càlid a Catalunya. De fet, segons el balanç del Meteocat, només es pot considerar normal en punts del Pirineu, Prepirineu i zones elevades com el Montseny. El gener va ser normal, el desembre es va situar per sobre i, sobretot, el febrer ha estat molt càlid amb valors clarament per sobre dels 20 ºC i que, puntualment, van arribar a superar els 26 a les Terres de l’Ebre.

Aquest comportament tèrmic s'explica sobretot per les temperatures nocturnes elevades, que s'han situat per sobre de la mitjana durant gran part de l'estació, amb poques interrupcions puntuals a principi d'hivern i durant el període de Nadal. A diferència del que és habitual a l'hivern, la successió de pertorbacions ha limitat els períodes prolongats d'estabilitat anticiclònica, una situació que permet glaçades arreu de l’interior. "Aquesta manca d'estabilitat ha impedit els típics episodis d'inversió tèrmica a valls i planes interiors", afegeix Aleix Serra, cap de Dades del Meteocat.

Registres de temperatura i vent

  • Rècords de mínima (11 i 12 de febrer): es van batre rècords de temperatura mínima més alta en 13 estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades.
  • Rècords de màxima (24 i 25 de febrer): es van registrar nous rècords de temperatura màxima en diverses estacions.
  • Benissanet (Ribera d'Ebre): valor destacat de 26,4 °C.
  • Observatori de l'Ebre: cinquè hivern més càlid de la seva història (sèrie de 120 anys).
  • Vent (febrer): ratxes superiors als 100 km/h al litoral i prelitoral Central.
  • Cops de vent màxims: van superar puntualment els 150 km/h a zones elevades.

Tot plegat, en un febrer marcat per les ventades amb diversos episodis que han obligat a enviar polèmiques alertes de Protecció Civil, han causat destrosses arreu del país i, lamentablement, una víctima mortal a Barcelona.