S'ha parlat molt que és un hivern excepcional per les nevades. Llevantades i fronts atlàntics han provocat que des de Nadal els gruixos no hagin parat d'augmentar. En aquest sentit, destaca el Pirineu oriental que té unes acumulacions que fa 30 anys que no es veien. Malgrat que només el 40% acabarà als embassaments, les reserves actuals garanteixen una quantitat d'aigua superior al consum anual de la ciutat de Barcelona.
Més neu que mai a Vall de Núria
Vall de Núria acull una estació de muntanya que en els darrers anys ha tingut moltes dificultats per garantir la temporada d'esquí a causa de la sequera i les altes temperatures. Enguany, en canvi, la situació és excel·lent i, fins i tot, s'han pogut adequar noves variants de pistes per la gran quantitat de neu acumulada.
Les dades meteorològiques ho corroboren. Aquesta setmana, després de l'impacte de la borrasca Ingrid, el Meteocat va registrar un gruix de neu de 144 cm, fet que suposa un nou rècord des del 2020, any en què va entrar en funcionament l'estació automàtica.
Avui dilluns a les 8 del matí l'estació meteorològica automàtica de Núria (1.971 m) ha mesurat 144 cm de neu acumulada. És el rècord de la seva sèrie de 26 anys de dades de gruix de neu, un registre molt semblant als 142 cm del 30/01/2006 #Ripollès pic.twitter.com/N6EGG9bINX
— Meteocat (@meteocat) January 26, 2026
L'Institut Geològic de Catalunya, per la seva banda, té un registre de quatre dècades gràcies a l'Aemet. El valor d'aquesta setmana -148 centímetres els dies 26 i 27- només s'havia assolit en quinze ocasions, concentrades en el gener-febrer de 1993, 1996 i 1997-. El rècord, de fet, data just de fa 31 anys: 1,7 metres el 30 de gener de 1997.
Neu que són reserves d'aigua
La neu que s'acumula a les muntanyes del Ripollès -però també de l'Alt Berguedà i del nord del Solsonès- acaba als embassaments? Sí i no. L'Agència Catalana de l'Aigua calcula que només un 40% es pot acabar aprofitant per a l'abastament humà i la resta d'usos. En aquest sentit, més de la meitat s'evapora, s'infiltra en el terreny o es desplaça pel vent.
Aquesta és una de les raons, juntament amb ser conques petites i amb muntanyes relativament baixes, que van fer que l'administració hidràulica catalana deixés de calcular de manera constant el volum de reserves de neu, a diferència del que fa la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
Ara bé, tenint en compte l'actual situació excepcional, l'ACA sí que ha estimat que actualment el Pirineu oriental acull un total de 230 hm3, dels quals espera que fins a 100 arribin als embassaments del sistema Ter-Llobregat. Es tracta d'una quantitat rellevant, ja que supera el consum anual de la ciutat de Barcelona (90 hm3) i pràcticament equival a mig pantà de Susqueda, el més gran de les conques internes.
Habitualment, segons fonts de l'ACA consultades per Nació, el Pirineu oriental només aporta uns 30 hm3 als embassaments, una xifra que durant la sequera es va reduir a la mínima expressió. De fet, en el conjunt de les temporades 2021-2022 i 2022-2023 quasi el 70% dels dies el gruix de neu a Vall de Núria es va situar entre els 0 i els 5 centímetres.
Xifres incomparables amb l'Alt Pirineu
Les reserves de neu a les muntanyes del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès són excepcionals. Ara bé, no es poden comparar amb les de l'Alt Pirineu, tant per la dimensió de la conca com per l'alçada dels cims. En aquest sentit, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) estima que aquesta setmana s'ha arribat als 745 hm3, una xifra un 40% per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys gràcies a l'impacte de temporals com el Harry.
Ara bé, la responsable d'Hidrologia d'aquest ens estatal, María Luisa Moreno, explica que en cap cas aquests valors són rècord. Això sí, en les darreres dues dècades només han estat superats en aquesta època de l'any els anys 2004, 2018, 2020 i 2022. El càlcul de la neu acumulada a les conques dels rius Segre, Garona, Valira, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana es fa a través d’un model matemàtic denominat Aster que parteix de les dades de precipitació, orogràfic i temperatura diàries al llarg de la setmana.
Estimació de reserves de neu a l'Alt Pirineu (26 de gener de 2026)
- Noguera Ribagorçana: 98,0 hm3
- Noguera Pallaresa: 292,6 hm3
- Segre: 130,5 hm3
- Valira: 107,8 hm3
- Garona: 116,4 hm3
- Total conques catalanes Ebre: 745,3 hm
- Total sense Garona: 628,0 hm3
- Estimació reserves embassaments: 376,8 hm3
Fonts de la CHE subratllen a Nació que es tracta d'una estimació i que d'aquesta quantitat n'acabarà arribant un 60% als embassaments. Si se n'extreu la que acabarà a Occitània a través de la Garona, els pantans de les Nogueres, el Segre i l'Ebre podran rebre uns 375 hm3. En aquest sentit, aconseguir que bona part d'aquesta neu no es desglaci fins entrada a la primavera permet assegurar les campanyes de reg, independentment de la pluviometria.
Cal recordar que actualment els pantans de les conques catalanes de l'Ebre sumen més de 1.400 hm3 i estan al 79% de la capacitat màxima. En aquest sentit, només amb l'embassament de Canelles es pot guardar més aigua que en tot el sistema Ter-Llobregat.
Embassaments fregant el límit de capacitat
A l'espera que noves nevades mantinguin o augmentin els gruixos actuals, els embassaments presenten una situació excel·lent. Al conjunt de les conques internes s'ha superat el 92% mentre que al sistema Ter-Llobregat se situa un punt per sobre. En aquest sentit, si no fos per les maniobres de desembassament de l'ACA per garantir espai per a futures precipitacions, la majoria dels pantans ja haurien arribat al límit.
Entre els principals, només Sant Ponç queda per sota del 90%, mentre que el conjunt de Sau-Susqueda supera el 93% tot i l'aigua alliberada. Actualment, encara surten 32 m3/s, deu vegades més que el cabal ecològic mínim per aquesta època de l'any.
💧 Aquest dijous s'han obert les comportes del pantà de #Riudecanyes per desembassar 35.000 metres cúbics d'aigua riera avall #TGNDigital
— TarragonaDigital (@TGNdigital) January 29, 2026
🎥 @ACNcampTGN pic.twitter.com/M1uOdansGI
També deixa anar força aigua (17 m3/s) un pantà de Darnius que va ser un dels que més va patir per la sequera: els municipis que en depenen van haver de decretar l'emergència 2. També Riudecanyes, una de les zones més castigades, ha arribat al màxim i aquest dijous ha desembassat per primera vegada des del 2020. Una situació que contrasta amb Siurana, que malgrat el creixement dels darrers mesos no passa del 42% mentre bona part de la societat del Priorat clama per acabar amb un transvasament que qualifiquen d'espoli.
