Catalunya s'afronta a un temporal de quatre dies. Un doble episodi de pluja i neu abundant -i també de mar brava- que han obligat l'ACA a obrir comportes a alguns embassaments per deixar espai per al creixement dels cabals dels rius. Una de les paraules que més s'escoltaran aquests dies és llevantada. Ara bé, en què consisteix? Quina diferència hi ha amb una xalocada? En quines ocasions provoca neu arreu de Catalunya? En parlem amb un gran expert en la matèria, el físic Santi Segalà, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.
1. Catalunya viurà a partir d'aquest dissabte una llevantada?
Sí i no. El temporal està format per un doble episodi: dissabte-diumenge i dilluns-dimarts. En el primer cas els mapes indiquen que els vents predominants seran de sud i sud-est fet que es podria considerar una xalocada. A partir de la matinada de diumenge a dilluns, els vents giraran cap a component est i -si es compleix el que apunten alguns dels models- podríem parlar d'una llevantada amb tots els ets i uts.
2. Però realment en què consisteix una llevantada?
Ho indica el nom: un temporal on l'orientació mitjana dels vents procedeix de llevant. La pertorbació s'acostuma a situar entre el País Valencià i les Illes Balears i això provoca que el braç que afecta Catalunya sigui molt humit, ja que passa de ple sobre el Mediterrani. D'aquesta manera, és la situació que acostuma a provocar precipitacions més abundants a Catalunya. Es tracta d'episodis generals, però amb màxims al nord-est -Empordà, Gironès i també el triangle format Osona, Garrotxa i Ripollès- així com a les Terres de l'Ebre.
3. I una xalocada?
Sovint popularment es parla de llevantades com a sinònim de temporals provocats per una depressió mediterrània. Ara bé, en casos com el d'aquest dissabte i diumenge no és exactament així. Si la depressió queda una mica més al sud -entre Múrcia i Almeria- els vents predominants que arriben a Catalunya són de sud-est i, en aquest cas, hauríem de parlar de xalocada. El recorregut marítim és menor i això provoca que, en general, les quantitats acumulades ja no siguin tan abundants. Això sí, tal com recorda el meteoròleg Santi Segalà, les precipitacions continuen sent generals i els màxims se situen al Pirineu i Prepirineu, tant al terç oest com a la zona del Solsonès i Berguedà.
4. Podem associar llevantades a nevades generals?
No, en cap cas. De fet, les llevantades són més freqüents a la primavera i a la tardor. “Aquest tipus de temporals són poc freqüents a l'hivern”, adverteix el responsable del Meteocat. Ara bé, curiosament, en una dècada en què han estat escasses, les més importants s'han produït en aquesta estació: el temporal Glòria el gener de 2020 o la llevantada de Nadal i Sant Esteve de 2025.
5. Quina situació s'ha de produir perquè una llevantada faci nevar?
La irrupció prèvia d'aire fred com va passar el 8 de març de 2010: amb neu a la ciutat de Barcelona i a la Costa Brava. El mateix temporal Glòria va començar amb nevades a zones relativament baixes, però si l'arribada d'aire humit del Mediterrani es manté -molt més temperat-, la cota es dispara. En el temporal dels pròxims dies, en canvi, la llevantada s'encavalcarà amb uns dies molt suaus, malgrat ser la Setmana dels Barbuts, i això provocarà que sigui pluja per sota dels 1.300-1.600 metres. Ara bé, això no obsta perquè especialment al Pirineu oriental s'acumulin gruixos importants -ben bé mig metre de neu nova- que s'afegeixin als més de 70 centímetres actuals, un valor que multiplica per cinc la mitjana.
