L'anguila és un peix molt singular. No només per la seva forma allargada sinó pel seu cicle vital que l'obliga a recórrer milers de quilòmetres. Es reprodueix a la mar dels Sargassos, a l'Atlàntic Nord, i amb només 2 centímetres, les cries -conegudes com a angules- inicien un llarg viatge per arribar als rius europeus. Malgrat l'evidència científica del seu col·lapse i que des del 2008 és considerada en perill crític d'extinció per part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) continua sense estar protegida. Aquest dimarts, les comunitats autònomes van frenar un nou intern del govern espanyol de fer-ho. Una decisió que l'executiu català ha celebrat.
Continuarà sense estar protegida
Aquest dimarts, es va celebrar a Madrid una reunió del Comitè de Flora i Fauna, organisme que reuneix el Ministeri de Transició Ecològica amb representants de les comunitats autònomes. El govern espanyol -que havia aconseguit el suport mediàtic de diversos xefs de renom- hi arribava amb la proposta de declarar l’anguila (Anguilla anguilla) com a espècie en perill d’extinció. Una decisió que suposaria prohibir-ne la pesca mentre les poblacions no es recuperessin.
A la tercera tampoc va ser la vençuda. El País Valencià i les Illes Balears -així com Astúries, Galícia, Cantàbria i Múrcia- s’hi van oposar. Catalunya, conjuntament amb Euskadi i Navarra, Aragó, Madrid, Extremadura, la Rioja i les dues Castelles van optar per l’abstenció. Era una solució de compromís entre els responsables de biodiversitat i els de pesca -totalment contraris a limitar-ne l’explotació-.
L’únic acord de la reunió va ser… crear un grup de treball. Concretament, aquesta comissió haurà d’elaborar un pla estratègic sobre l’anguila i altres espècies migradores com el salmó i l’esturió -que, per cert, s’intenta reintroduir a l’Ebre-. Una puntada endavant que podria afavorir l’extinció de l’espècie al conjunt de l’Estat.
El Govern celebra la decisió
Malgrat que l’executiu català no té una posició única, l’única veu que es va deixar sentir aquest dimarts va ser la de Toni Espanya, director general de Pesca. En declaracions a l’ACN, va celebrar que no s’acordés la protecció de l’anguila per l’impacte en un sector que ocupa unes 250 persones a les Terres de l’Ebre.
L’alt càrrec d’Agricultura, que admet que és una espècie afeblida, destaca que el mal estat de la població es deu a “causes estructurals”, i no a la pesca. En aquest sentit, considera que l’activitat té “un impacte molt petit” sobre les seves poblacions.
Davallada del 95% d'individus
Fa molts anys que s'acumulen les evidències de la davallada absoluta de les poblacions d'anguiles, que s'arriba a xifrar en un 95% des del seu col·lapse a partir del 1980. L’any passat, per exemple, es va publicar un estudi a la revista científica Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, sobre l'estat de les poblacions al delta de l'Ebre. La investigació, del parc natural i el CSIC, va concloure que està “en un risc extrem de desaparèixer”, tant per la sobrepesca com per l’impacte del cranc blau (Callinectes sapidus).
Malgrat que la crisi de l'anguila és general, hi ha zones on les poblacions resisteixen més que en altres. Ho analitza el projecte AnguillaMed, amb la participació del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, amb mostrejos arreu dels Països Catalans. La situació és relativament esperançadora al Rosselló -el cabal dels rius hi ajuden- així com a Mallorca, on el gener de 2024 -per primera vegada- se'n va prohibir la pesca al parc natural de s'Albufera.
En canvi, el biòleg Marc Ordeix alertava fa uns mesos a Nació que la situació és crítica a l'Empordà, al Ter o al Daró. En aquest context tan negatiu, va sorprendre positivament la troballa d'una població relativament abundant d'anguila a la famosa llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat. Un petit bri d’esperança en un context ben negre: hi ha qui considera que la decisió d’aquest dimarts és la condemna definitiva per a l’anguila.
