Tortugues enganxades en xarxes de pescadors, dofins morts a la costa després d'un temporal o mantes varades a les platges a la primavera. Són escenes que s'han convertit força habituals al nostre país i, de fet, el 2025 es van triplicar respecte a l'any anterior. La Fundació CRAM, per encàrrec del Departament de Territori, funciona com un servei d'“ambulàncies” per a la fauna marina 24/7. En aquest sentit, l'oceanògrafa Sílvia Giralt fa una crida a la ciutadania a trucar el 112 si albiren animals amb problemes.
Més serveis de tortugues i mantes
La Fundació CRAM va iniciar aquest servei integral el 2020 per encàrrec de la Generalitat i des del 2024 també es va encarregar dels animals morts. D'aquesta manera, no és fàcil establir una tendència clara. Ara bé, les dades de l'any passat són força excepcionals: 176 operacions per rescatar animals vius -el rècord era de 91- i fins a 100 per retirar cadàvers, el doble que el 2024.
“Aquest increment té moltes causes i pot ser diferent en funció del grup faunístic”, explica Sílvia Giralt, tècnica de l'àrea d'investigació i conservació del CRAM. Ara bé, un dels elements importants -més enllà de causes climàtiques i ecològiques- és la creixent col·laboració i informació per part de sectors com el pesquer, però també la ciutadania en general.
Les tortugues concentren més de la meitat d'intervencions i s'han duplicat en un sol any. També han augmentat els rescats de cetacis -bàsicament dofins-, però l'augment més espectacular -de 7 a 76- és la dels denominats elasmobranquis, grup que aplega taurons i rajades. En aquest sentit, la presència de mantes varades a la platja va ser excepcional, ja que és un animal poc habitual al nostre país. Giralt, que recorda que la situació es va repetir a tota la costa mediterrània de la península Ibèrica, considera que caldrà veure si va ser un fet aïllat o enguany es repeteix.
Un servei 24/7
La denominada iniciativa Servimar funciona com el SEM de la fauna marina. De fet, estan integrats al sistema 112 conjuntament amb policia, bombers i ambulàncies. Com els cossos d'emergències convencionals, estan preparats per actuar les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any.
“En un dia d'hivern és habitual fer dos o tres serveis per la presència de tortugues”, explica l'oceanògrafa del CRAM. Temporals com el que afectarà Catalunya aquest cap de setmana també suposa un pic de feina pels cetacis: “És habitual que les onades arrosseguin cadàvers o animals exhausts”, afegeix.
En els darrers anys, major conscienciació ha comportat més serveis. En aquest sentit, la directriu és clara: trucar el 112 “com si fos un accident de trànsit o una emergència mèdica”. Els tècnics del CRAM parlen directament amb els ciutadans que han avisat, però en general cal evitar tocar els animals, acostar-s'hi massa i, sobretot amb les tortugues, no fer fotos amb flaix. “Una mala actuació pot empitjorar-ho”, adverteix Sílvia Giralt.
L'impacte del canvi climàtic
La costa catalana s'ha convertit en la nova llar de la tortuga careta, que l'any passat va batre el rècord de nius. Un procés molt vinculat a l'augment de temperatura del mar a causa del canvi climàtic i que ha provocat una expansió d'aquesta espècie des de Grècia, Turquia i Xipre cap al Mediterrani Occidental. Primer es va notar molt a Itàlia -on ja es comptabilitzen 600 nius anuals- i ara al nostre país. El 2025 es va tancar amb onze postes, més de 1.000 ous i el naixement d'unes 550 tortuguetes.
“Hi ha un nombre més elevat d'exemplars que nidifiquen o que s'alimenten a les nostres costes i això augmenta el nombre de rescats”, explica l'oceanògrafa del CRAM. La principal causa d'actuacions es produeixen en quedar atrapades a xarxes de pescadors, un col·lectiu “clau” per activar els operatius. Dels 98 animals vius localitzats, dos terços ja s'han pogut reintroduir i una vintena encara estan ingressats. En aquest sentit, una de les principals patologies és l'embòlia gasosa que requereixen usar la cambra hiperbàrica i tractaments d’oxigenoteràpia. “És clau la col·laboració dels pescadors”, assegura Giralt.
- Els pescadors són claus per activar els rescats de tortuga
- Cedida per la Fundació CRAM
Menys clara és la causa de la sorprenent arribada de mantes a les platges: 11 al Principat i 37 si es té en compte el conjunt dels Països Catalans així com Múrcia i Andalusia. “És la gran pregunta que ens fem”, admet l'oceanògrafa. Per aquest motiu, s'ha constituït un grup d'experts per analitzar un moviment d'una espècie poc freqüent a les nostres costes i que podria estar relacionat amb les temperatures, però sobretot pels afloraments de plàncton. En aquest sentit, la Mobula mobular - malgrat que pot mesurar entre 3 i 5 metres- és un animal inofensiu que s'alimenta per filtració.
