Catalunya ha superat finalment aquest estiu el rècord històric de nius de tortuga careta. “Evidencia el repte del canvi climàtic”, assegura la consellera Sílvia Paneque, ja que ha estat precisament l'augment de temperatura el que ha provocat que aquesta espècie hagi colonitzat el nostre paíscom a zona de cria. La temporada s'ha tancat amb un mínim d'onze nius -el darrer dels quals a Arenys de Mar-, 1.070 ous i 557 tortugues nascudes.
Un onzè niu al Maresme
A finals de juliol ja s'havia arribat a 10 nius, sis dels quals al Delta de l'Ebre i la resta en diversos punts de la Costa Brava. Es tractava de la mateixa xifra que el 2022, on es va establir un nou rècord després d'anys en què la presència de nius era molt irregular i escadussera.
En l'actual dècada, amb l'acceleració del canvi climàtic, la reproducció de la Caretta caretta s'ha fet habitual a les nostres platges. El 40% es concentren al Delta de l'Ebre -especialment en una petita franja de l'hemidelta sud-, ja que es tracta d'un espai amb molta menys pressió humana, però on també es detecten tots els nius. En aquest sentit, Irene Álvarez de Quevedo, doctora en Biodiversitat i especialista en tortuga careta, explicava fa unes setmanes a Nació que “entre el 30 i el 50% de les postes no s'arribaven a comptabilitzar”.
Un exemple de la dificultat de trobar-los -i contribuir al seu desenvolupament en normalitat- s'ha viscut aquest estiu. L'onzè niu -rècord històric a Catalunya- es va produir a Arenys de Mar. Tanmateix, no es va localitzar fins aquesta setmana quan es va veure una cria a tocar d'una guingueta. Finalment, s'ha pogut determinar que van néixer 75 tortuguetes d'un total de 90 ous.
Es preveu un gran creixement els pròxims anys
Si en els darrers anys ha esdevingut habitual que es detectin entre cinc i deu nius, en el futur aquesta xifra serà molt major. Ho admet Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que aquest cap de setmana ha visitat la platja del Serrallo, a Sant Jaume d'Enveja. Allà queda la darrera de les sis postes d'aquest estiu al Delta de l'Ebre pendent de néixer i que protegeixen un grup de voluntaris.
Més enllà de l'augment sostingut de la temperatura, el fet que les femelles ja hagin nascut a les nostres costes, provoca que tinguin tendència a tornar-hi per criar. El procés que viu Catalunya, ja fa anys que es va produir a Itàlia on es comptabilitzen uns 600 nius anuals i, en conseqüència, un relaxament dels protocols. Cal recordar que es tracta d'una espècie que, tradicionalment, criava a la Mediterrània oriental, especialment a Grècia, Turquia i Xipre.
