Ja fa uns anys que comença a ser habitual la notícia de la troballa d'un niu de tortuga careta a una platja catalana. Ara bé, es tracta d'un fenomen molt recent. De fet, des del 2020 se n'han detectat una trentena, el triple que en tots els anys anteriors. El canvi climàtic ha impulsat aquesta espècie a criar al nostre país. “És una espècie que s'ha pogut adaptar a l'augment de temperatura, però ho fa en una zona amb molta pressió humana”, explica la biòloga Irene Álvarez de Quevedo, investigadora del Centre Beta de la Universitat de Vic-UCC.

L'augment de la temperatura, el factor clau

La primera evidència d'una tortuga careta (Caretta caretta) intentant fer un niu a Catalunya data de 1972 mentre que la primera posta no es va produir fins dues dècades després. Es tractava de fenòmens absolutament anecdòtics -es va repetir el 2006 i el 2011-. “És una espècie autòctona i protegida, ja que al nostre país sempre hi han arribat individus juvenils per alimentar-se”, explica Jordi Ruiz Olmo, responsable de Projectes de Conservació del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

El primer punt d'inflexió es produeix el 2014 amb dos nius i dos intents més. Tanmateix, el gran canvi arriba el 2020. De fet, des del canvi de dècada s'han detectat fins a 31 nius, més del triple que tots els anys anteriors. “Calculem que entre el 30 i el 50% de les postes no les arribem a comptabilitzar”, afegeix Irene Álvarez de Quevedo, doctora en Biodiversitat i especialista en tortuga careta.

No hi ha cap dubte que l'actual tendència va vinculada a l'augment de temperatura. “Potser també hi ha altres factors, però aquest és el principal”, explica el responsable del Departament de Territori en declaracions a Nació. “No podem parlar d'un efecte positiu del canvi climàtic sinó d'adaptació”, afegeix la investigadora del Centre Beta. Això sí, es tracta d'un procés adaptatiu amb un hàndicap: cria en unes platges amb una pressió humana molt important i això obliga a una gestió força complexa.

De la Mediterrània oriental a Catalunya

D'on venen les tortugues que escullen les platges catalanes per fer els seus nius? Majoritàriament, tot apunta que procedeixen del Mediterrani oriental de països com Grècia, Turquia i Xipre. Tanmateix, els investigadors sospiten que en algun cas poden procedir de l'Atlàntic, per exemple de la creixent colònia de Cap Verd. De fet, hi ha constància que alguns dels individus juvenils que havien arribat tradicionalment a Catalunya ho feien des de Florida. “Sigui com sigui, són animals que fan milers de quilòmetres al llarg de la seva vida”, constata Jordi Ruiz Olmo.

• Què són els pol·linitzadors silvestres i per què són tan importants a Catalunya?
• Catalunya ja ha alliberat més de 10.000 tortugues mediterrànies
• Localitzen al Maresme un dels ratpenats més vells d'Europa

Ara bé, l'establiment a Catalunya està suposant una disminució de les poblacions tradicionals? En cap cas. L'espècie manté l'expansió en països com Grècia, ja que l'augment de temperatures no és suficient per superar el seu rang ideal. Es tracta, per tant, d'un increment de les zones de cria que és molt evident a Itàlia -amb més de 600 nius- i en grau més baix a l'estat francès i a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Curiosament, un dels efectes del canvi climàtic al Mediterrani oriental és una “feminització” de la població, ja que el sexe de les tortuguetes va vinculada a la temperatura. “Aquest factor també obliga els individus adults a buscar noves zones de colonització”, explica Irene Álvarez de Quevedo. A les nostres costes ja es comença a detectar el fenomen de la reemigració: femelles que no venen de manera puntual sinó recurrent. La Mascletà -detectada el 2016- va tornar el 2020 i el 2023.

Un protocol que s'anirà relaxant

El Centre Beta va inaugurar fa pocs mesos una seu a Roses dedicada a la gestió i conservació de les tortugues marines. De fet, una de les tasques que tenen encarregades per part de la Generalitat de Catalunya és l'assessorament de la gestió de la nidificació. “Com actuar en cada cas en funció de la temperatura, el tipus de platja o la contaminació lumínica”, apunta la biòloga.

De fet, el Departament de Territori té un protocol centrat a contribuir a l'èxit de la nidificació. Una gestió força complexa -Irene Álvarez de Quevedo atén Nació després de dues nits dormint a la punta de la Banya del Delta de l'Ebre a l'espera del naixement aquest dijous- que s'haurà d'anar relaxant a mesura que es facin encara més habituals.

“En la nostra situació cada niu és molt valuós per la informació científica que ens proporciona, però a Itàlia ara ja només els marquen amb unes estaques”, explica Irene Álvarez de Quevedo. La Generalitat, de fet, aposta per formar els ajuntaments perquè comencin a gestionar-ho amb més normalitat i aplicar protocols més laxes, tant quan se superin la desena de nius anuals com sobretot a partir dels 30.

“Si no féssim res, pràcticament no tindria èxit ni una sola posta”, afegeix el responsable del Departament de Territori. En aquest sentit, hi ha ocasions en què cal moure el niu, apagar alguns dels fanals, orientar les tortuguetes -poden confondre la llum artificial amb la lluna- o, fins i tot, portar a incubadora part dels ous en postes a inici o final de temporada.

El Delta de l'Ebre concentra més del 40% dels nius

La desena de nius d'aquest estiu es reparteixen entre l'Empordà i el Delta de l'Ebre -altres anys també se n'han detectat al Maresme i a la Costa Daurada-. De fet, la màxima concentració se situa en una franja relativament petita de l'hemidelta sud. “És evident que fa una selecció d'aquest espai”, explica Jordi Ruiz Olmo a Nació. Apunta qüestions com el fet de tractar-se d'un espai natural protegit, un hàbitat natural i molt solitari, la manca de contaminació lumínica i l'aliment vinculat als nutrients que arrossega el riu Ebre.

La investigadora del Centre Beta també apunta una altra raó molt important: els guardes del parc natural pràcticament de manera diària pentinen la zona a la recerca de rastres de tortuga careta. “Hi ha molta menys pressió humana, però també una detecció que s'acosta al 100%”, apunta. La primera posta al delta ha acabat amb naixement aquest dijous. Van sortir-ne un centenar de tortuguetes que es van alliberar directament excepte una dotzena que es recuperen a l'Estació Biològica, expliquen fonts del Departament de Territori.

La tranquil·litat d'aquest paratge contrasta amb altres zones: el niu de l'Escala el va trobar una família plantant un para-sol mentre que a Arenys directament es van detectar tortuguetes sota les tovalloles.

Sigui a les Terres de l'Ebre o a qualsevol punt de la costa catalana és clau trucar el 112 quan es detecta qualsevol indici així com no il·luminar-les amb llum blanc ni moure's al seu voltant. “Cal quedar-se quiet per evitar que et confonguin amb un depredador”, conclouen els experts.