“Mai abans en tan poc temps s'havien encadenat tantes crisis sanitàries”, admet Raquel Serrat, coordinadora nacional d'Unió de Pagesos. Això és perquè el sector ramader ha rebut aquest 2025 l'impacte primer de la llengua blava, després de la dermatosi nodular contagiosa i en les darreres setmanes de la pesta porcina africana i la grip aviària. Un “annus horribilis” que es podria repetir: “El 2026 les dificultats i les amenaces continuaran tant o més presents”, explica el conseller Òscar Ordeig.
Catalunya, vulnerable a les epidèmies
Que fins a quatre malalties emergents o reemergents hagin impactat en pocs mesos Catalunya no és casualitat. “Hem de tenir en compte el context climàtic, però també una mobilitat de persones i una importació creixent de bestiar”, explica Raquel Serrat en declaracions a Nació. És el mateix diagnòstic que el conseller d'Agricultura que apel·la a la “col·laboració publicoprivada” per un escenari cada vegada més complicat en l'àmbit climàtic, geopolític i per la globalització.
Més enllà del desconegut origen del brot de pesta porcina i de l'operatiu per contenir-lo, Ordeig aprofita les múltiples compareixences per insistir que la “sanitat animal serà un dels factors crítics per a la competitivat pel sector agroalimentari” del país. En aquest sentit, fa uns dies que va presentar una dotzena de mesures per augmentar la bioseguretat: “Caldrà tenir les granges, els protocols, les vacunes... preparat, actualitzat i reforçat”, va explicar aquest dimarts en roda de premsa a resposta a una pregunta de Nació.
Ara bé, les explotacions ramaderes estan blindades per evitar noves epidèmies? Des d'Unió de Pagesos s'assegura que es compleixen les normatives i que, si algú no ho fa, se'l sanciona en el marc de les inspeccions que reben. Tanmateix, consideren que amb això no n'hi ha prou. “Cal molta més investigació i més prevenció. La solució no pot ser sempre immobilitzar i sacrificar”, afirma Serrat. En aquest sentit, considera que ja s'hauria d'estar planificant com es vacunen les zones amb més risc de tornar a patir brots de dermatosi nodular -especialment les properes a l'estat francès-, ja que el seu efecte és de 12 mesos.
Un 2026 igualment complicat
El bestiar no nota el canvi d'any i tots els factors de risc continuaran aquest 2026. “Serà molt difícil que no puguin aparèixer o reaparèixer nous brots”, admet Raquel Serrat, dies després de liderar una protesta de tractors contra la gestió de la fauna cinegètica.
En aquest sentit, el Departament d'Agricultura insisteix que l'objectiu és reduir a la meitat la població de senglars, especialment a les zones amb més superpoblació. Però, com passa amb els ajuts, la pagesia no en té prou amb paraules. En aquest sentit, avisen de més mobilitzacions si no hi ha plans de control “amb caràcter d'urgència” i adverteixen amb demandes patrimonials per la mort d'animals, pèrdua de collites i pastures. De fet, just després de les concentracions a l'Eix Transversal van amenaçar de “col·lapsar Europa”.
Una situació que, ben segur, s'hauria escalfat molt més si s'hagués confirmat que l'origen del brot de pesta porcina era l'IRTA-CReSA, un centre de recerca depenent d'Agricultura. “No estem aquí per sentir-nos alleujats, preocupats o reconfortats”, va assegurar Ordeig a pregunta d'aquest mitjà, però és cert que la seva situació política s'hagués complicat molt si s'hagués validat aquesta hipòtesi. “Donarem la informació que toqui i quan toqui, encara que sigui dolenta”, va afirmar, tot assegurant que la transparència ha estat una prioritat per part de la conselleria.
L'estat de les epidèmies al sector ramader català
1. Pesta porcina africana
El brot està aparentment controlat sobre el terreny. S'han detectat un total de 29 positius -els dos darrers comunicats aquesta setmana-, però sempre en el radi de 6 km. S'esperen més casos els pròxims dies, però mentre sigui a la zona zero, la crisi no s'agreujarà. Mentrestant, s'ha descartat la hipòtesi que el brot sorgís del laboratori de l'IRTA-CReSA i pren força la possibilitat que mai se'n trobi l'origen. L'impacte econòmic, malgrat que bona part dels mercats han acceptat la regionalització, es calcula amb més de 60 milions d'euros només en el primer mes.
2. Grip aviària
El contagi per part d'un ocell silvestre sembla la hipòtesi més probable per explicar el cas d'influença aviària que afecta una granja de Bellpuig (Urgell). El brot -el primer a Catalunya des del 2023 i el quinzè d'enguany a l'estat espanyol-. Totes les granges analitzades en el radi de 3 quilòmetres han resultat negatives i s'està acabant el de 10 km -58 explotacions en total-. Si es manté la situació, en 30 dies es podrien aixecar les restriccions.
3. Dermatosi nodular contagiosa
El passat 26 de Sant Esteve es van aixecar les restriccions al brot de Cassà de la Selva i el 8 de gener, si no hi ha un daltabaix, també es podrà fer amb el de Castelló d'Empúries. Agricultura va pagar just abans de Cap d'Any els 4,8 milions d'indemnitzacions per a 13 explotacions i quedaran pendents 1,5 milions per a mitjan gener. Malgrat això, Agricultura admet que la crisi no es pot donar per tancada, ja que la malaltia està plenament activa a l'estat francès -cada setmana entren 1.000 vedells a Catalunya- i el sector reclama planificar la vacunació pel 2026.
4. Llengua blava
És una malaltia activa a Catalunya i, de fet, a l'octubre es va detectar el primer brot d'aquesta temporada al Pallars Jussà. La vacunació obligatòria per al bestiar oví i boví hauria d'intentar evitar una incidència tan important com la que es va produir la primavera passada a les comarques gironines i a la Catalunya Central a causa del serotipus 8 del virus.
5. Malaltia de Newcastle
El Ministeri d'Agricultura ha confirmat un brot de la malaltia de Newcastle -el primer del segle XXI als Països Catalans- a la comarca valenciana de la Vall d'Albaida. Amb una estratègia de control similar a la grip aviària, posa més pressió a un sector que fa mesos que intenta evitar que aquesta malaltia entri a les granges de gallines i pollastres.
