El Govern ha aprovat l'expropiació d'un estany de l'Empordà per restaurar-lo. En aquest sentit, el consell executiu ha formalitzat la declaració d’ocupació urgent dels béns i drets necessaris per a la recuperació de l’estany de Vilaüt, una finca de 29 hectàrees del parc natural dels Aiguamolls “molt degradada”. La Generalitat va optar per aquesta via ja fa tres anys després que fracassés l'intent de comprar-los a la propietat.
Un estany en situació crítica
L'anterior executiu ja va apostar per l'expropiació forçosa per la manca d'acord i per la “situació crítica” d'aquest espai. La finca, situada al municipi de Pau (Alt Empordà), forma de part de la reserva integral dels Estanys, figura de màxima protecció, i la Generalitat hi destinarà quasi 300.000 euros.
A banda de l'estany de Vilaüt, el Govern va decidir comprar per 1,14 milions els de Sant Antoni, que també formen part de la reserva i sumen conjuntament un centenar d'hectàrees. Malgrat que aquest segon procés encara no ha acabat i la restauració es farà de manera independent, l'objectiu del Departament de Territori és conjunt: millorar l'estat ecològic d'uns ecosistemes que compten amb hàbitats d’interès comunitari -inclou punts destacats de reproducció d'amfibis- així com diferents espècies de flora amenaçada.
A més, l'estany de Vilaüt és un dels llocs principals de nidificació d'espècies d'ocells i durant l’hivern presenta la concentració més gran d’ànatides al nord del parc natural.
Garantir l'aportació d'aigua
Durant la sequera l'estany de Vilaüt es va convertir en un “desert”. Tanmateix, els problemes amb l'aigua són estructurals i van molt més enllà de la crisi hídrica. L'actual secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, fa anys que públicament en criticava la situació i en considerava una mostra de mala gestió per part de la direcció. “És una actuació que se'n parla des de l'any 1984 quan Sargatal dirigia el parc natural i que ell defineix com una de les joies dels Aiguamolls”, ha explicat la consellera Sílvia Paneque.
Malgrat que l'ACA va fer una petita actuació el 2008, el pla de restauració se centra precisament en garantir l'aportació regular d'aigua. El declivi dels darrers anys -malgrat que ara està relativament ple gràcies a la llevantada- ha portat a una proliferació de plantes invasores, a la degradació dels ecosistemes i la desaparició d'hàbitats i espècies que requereixen un període d'inundació perllongat.
La mala conservació de l'espai, segons Paneque, ha afectat els ocells migratoris, però també altres espècies com anàtids, ardeids, amfibis i comunitats de plantes macròfites.
La restauració d'espais com els del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà s'inscriuen en la necessitat de complir els objectius de la llei europea de la restauració de la natura. De fet, Jordi Sargatal va explicar fa uns mesos que la recuperació d'antic estanys dessecats era la principal línia de treball per la qual apostava Catalunya.
