El 2026 ha començat com va acabar l'any: pluges, nevades i cabals generosos dels rius. En aquest sentit, després de la llevantada de Nadal i Sant Esteve, diversos episodis de neu han mantingut el Pirineu -sobretot l'oriental- amb gruixos molt superiors als habituals de la darrera dècada i han permès fer créixer les reserves dels embassaments. En aquest sentit, el sistema Ter-Llobregat frega el 88%, un valor que multiplica per cinc el de fa just dos anys.

Tots els embassaments superen el 80%

A inicis del 2024 els embassaments de les conques internes de Catalunya van registrar els seus mínims històrics i van obligar a decretar l'emergència per sequera. El 12 de gener de fa dos anys els pantans que abasten la regió metropolitana de Barcelona només tenien 102,9 hm3, una xifra que arribaria a baixar fins a 90.

Diversos temporals tant a la primavera com a la tardor -però també la darrera llevantada- han permès que la situació sigui radicalment diferent. Avui, per exemple, el sistema Ter-Llobregat suma quasi 522 hm3, una xifra que multiplica per cinc la del mateix dia de 2024.

En aquest sentit, la situació està molt repartida entre els tres rius que recullen aigües per abastir les principals àrees urbanes de Catalunya. El Ter -malgrat que Susqueda va haver de desembassar aigua- està al 90,5%, els pantans del Cardener al 82% i la Baells, l'únic del Llobregat, al 83. De fet, els cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat superen el 80%.

A la resta de les conques internes, Darnius-Boadella i Foix també freguen el ple -85 i 88%, respectivament-, mentre que el sistema Siurana-Riudecanyes -que suporta el transvasament més antic del país- encara no arriba al 30% malgrat l'increment de les darreres setmanes.

Molta neu a les capçaleres

Aquest dissabte una nova nevada va deixar gruixos entre 30 i 60 centímetres de neu nova a tot el Pirineu, també a l'oriental. Aquest fet permet que en punts com l'observatori ubicat al santuari de Núria s'hi acumulin 72 centímetres, quasi 90 a Pastuira -per sota de la base de l'estació de Vallter 2000- mentre que al refugi de Malniu freguin els 80. Són valors molt per sobre del percentil 90 de la mitjana i els més alts de la darrera dècada en aquesta època de l'any.

La neu que s'acumula a les capçaleres del Ter i el Freser -i en menor grau a la del Llobregat- permetran augmentar les reserves dels embassaments? Sí i no. Evidentment, part de la neu s'acabarà fonent, arribarà als rius i pot afavorir que el sistema Ter-Llobregat arribi al 90%.

Ara bé, fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua aclareixen que, a diferència de l'Alt Pirineu, els volums són relativament reduïts. En aquest sentit, en dades calculades el 2010, la conca del Ter podia arribar a emmagatzemar 30 hm3 en forma de neu -un terç del consum anual de la ciutat de Barcelona-, però gran part s’evaporava, s’infiltrava al terreny o es desplaçava pel vent.

Les dessaladores continuen produint molta aigua

Pluja i neu -així com una reducció del consum derivat de la conscienciació per la sequera- expliquen l'augment de reserves: les actuals només queden per sota del 2021 i del 2016 en la darrera dècada. Ara bé, hi ha un altre factor diferencial: les dessalinitzadores.

En aquest sentit, el Govern manté la seva producció al 60% -l'ITAM de la Tordera a la meitat del seu potencial i la del Llobregat al 70- malgrat que els embassaments s'acosten al ple. Una política ja anunciada fa uns mesos per convertir aquest recurs hídric alternatiu en estructural.

De fet, el 2025 es va tancar amb quasi 60 hm3 d'aigua dessalinitzada, una xifra que representa pràcticament dos terços del consum de la capital catalana i supera a la potabilitzada al Llobregat i al Cardener junts, segons dades facilitades per ATL a Nació. Es tracta del quart valor més elevat de la història, malgrat que pràcticament no hi havia restriccions per sequera. Cal recordar que l'Acord del Ter obliga a limitar el transvasament d'aquest riu cap a la regió metropolitana. Concretament, entre 2023 i 2027 la mitjana no pot superar els 90 hm3, una xifra que l'any passat es va situar lleugerament per sobre (94 hm3).