Catalunya pràcticament no havia patit una llevantada amb cara i ulls des del gener de 2020. A més, no havia viscut unes festes de Nadal tan tempestuoses des de feia 17 anys. Per tot plegat, l'excepcional episodi de pluja i neu d'aquests dies han suposat un sobtat creixement del nivell dels pantans. El sistema Ter-Llobregat s'ha enfilat del 71 al 85% i els embassaments freguen les millors reserves de la dècada.

El Ter, el gran beneficiat

Tal com s'esperava, la llevantada va fer diana en el triangle del senglar: entre l'est del Ripollès, el nord d'Osona i l'oest de la Garrotxa. Els registres del Meteocat sumen 216 litres a Cantonigròs, 208 a Batet de la Serra o 203 a Molló. Tanmateix, observatoris de la xarxa Meteosona han registrat valors encara superiors: 277 a Ciuret, 270 al santuari de Cabrera, 230 a Rupit i 225 a Vidrà.

D'aquesta manera, si ens referim a les reserves d'aigua, el gran beneficiat ha estat el Ter. Sau ha passat del 43 al 71% -xifra que augmentarà els pròxims dies perquè el cabal d'entrada encara és elevat- mentre que Susqueda ho ha fet del 88 al 98%.

De fet, l'embassament més gran de les conques internes -té una capacitat de 223 hm3, més del doble que el consum anual de la ciutat de Barcelona- ha hagut de desembassar aigua per primera vegada des del temporal Glòria. A diferència d'aquella ocasió, el volum ha estat molt menor i no ha provocat problemes aigües avall.

Multiplicar per cinc les reserves de fa dos anys

L'augment de reserves ha estat molt menor als embassaments del Llobregat i el Cardener -tradicionalment menys afavorits per les llevantades-, però ha permès que els tres pantans se situïn per sobre del 80%.

El conjunt del sistema Ter-Llobregat -que abasta tota la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central- suma més de 503 hm3, fet que suposa un 84,7% del total -xifra que ja inclou la capacitat dels embassaments revisada recentment a la baixa a causa de l'acumulació de sediments com va avançar Nació-.

Aquest valor -que encara creixerà abans de final d'any- suposa pràcticament multiplicar per cinc la de fa dos anys quan en el pitjor moment de la sequera tot just superava als 105 hm3. A més, frega la millor de la darrera dècada, ja que només queda per sota del 2020 quan hi havia 535 hectòmetres cúbics.

Totes aquestes dades són fruit de la llevantada i dels temporals que Catalunya encadena des de la primavera del 2024. Tanmateix, hi ha un altre factor a tenir en compte: el Govern ha convertit les dessaladores en un element estructural. Si a inicis de tardor -malgrat que les reserves superaven les tres quarts parts del total- produïen al 75%, ara ho fan per sobre del 60%. En aquest sentit, segons expliquen fonts d'ATL a Nació, l'ITAM de la Tordera treballa a la meitat del seu màxim mentre que la del Llobregat es manté al 70%.

Darnius també arriba al 80%

Una de les zones zero de la sequera va ser l'Empordà. De fet, les míseres reserves de Darnius-Boadella va suposar que fos l'única zona del país que arribés a l'escenari d'emergència 2 amb una limitació de consum de només 180 litres per habitant.

Ara, en canvi, aquest embassament de l'Alt Empordà frega el 80%, després de guanyar uns 17 punts gràcies a la llevantada. Tot plegat, ha contribuït a impulsar el conjunt de les conques internes fins a quasi al 82,7%. Només presenten dades encara negatives els embassaments de Riudecanyes (45%) i sobretot Siurana (16%), des d'on es realitza el transvasament més antic de Catalunya.