Qualsevol gran empresa genera unes emissions en la seva activitat: una part les pot reduir a curt termini -per exemple produint electricitat renovable-, però una altra no ho pot aconseguir i pot apostar per compensar-les a partir de comprar crèdits climàtics. Un exemple és Aigües Ter Llobregat (ATL), la companyia pública que gestiona dessalinitzadores i potabilitzadores, que destinarà uns 440.000 euros a un projecte de gestió forestal sostenible a la capçalera del riu Cardener que, no només permetrà reduir el risc d'incendi i augmentar la sostenibilitat, sinó augmentar la “producció” d'aigua blava, el recurs hídric que arriba realment a rius i embassaments.

Un sistema català de crèdits climàtics

Amb motiu de la COP28 celebrada el desembre de 2023 a Dubai, l'aleshores conseller David Mascort va anunciar la creació d'un Sistema de Crèdits Climàtics català. L'objectiu era que les empreses del país poguessin compensar les seves emissions en iniciatives de km0 i que, a diferència de megaprojectes al Sud global, s'eviti no només el greenwashing sinó assegurar que realment es compensen les emissions.

El sistema s'havia de basar en tres grans blocs: la gestió forestal sostenible, l'agricultura regenerativa i la restauració d'hàbitats litorals. Mentre el primer ja està en funcionament -hi ha nou projectes on les empreses poden comprar crèdits climàtics- i el segon s'està desenvolupant la metodologia que quantifiqui la capacitat de fixar carboni, el darrer àmbit està encara molt verd.

Finançar la gestió forestal sostenible a la capçalera del Cardener

El sistema de crèdits català ja disposa de nou projectes de gestió forestal sostenible en zones com Collserola, les Gavarres, la vall de la Muga, el Segre Mitjà o la Vall del Lord, al nord del Solsonès. Precisament, el de la capçalera del Cardener -un dels rius que forma part del sistema Ter-Llobregat- és d'una dimensió més gran.

Abasta una àrea de 108 hectàrees formada per boscos de pi roig i roure dels municipis de la Coma i la Pedra així com Guixers. Precisament, la reducció del risc d'incendi en una de les zones més vulnerables és un dels objectius de la iniciativa impulsada per l'associació de propietaris forestals de la zona.

Ara bé, la tala selectiva de boscos va molt més enllà d'intentar evitar grans incendis forestals. “Augmenta la capacitat d'embornal d'aquests boscos: incrementa la capacitat de fixar CO2”, explica Sonsoles Letang, actual directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. En el cas de la Vall del Lord els estudis ho han quantificat en 3.672 tones, un guany que s'afegeix a la millora de la biodiversitat -a partir d'estratègies com deixar fusta morta- i a la capacitat de “produir” aigua blava.

En aquest sentit, l'aclarida dels boscos permetrà que fins a 0,27 hm3 d'aquesta àrea que els arbres “segresten” pugui arribar a rius i embassaments. Es tracta d'una quantitat relativament petita -equivalent al consum diari de la ciutat de Barcelona-, però que mostra el potencial de la gestió forestal sostenible com a estratègia per compensar la disminució de recursos hídrics vinculada al canvi climàtic i a l'augment de superfície dels boscos. “Tota aportació d’aigua és important”, apunta David Vila, director general d'ATL.

“Són un exemple perfecte de col·laboració publicoprivada entre empreses i la propietat forestal on la Generalitat posa el mecanisme de regulació”, assenyala la directora general. “Es tracta de treballs forestals exemplars, però deficitaris des del punt de vista econòmic mentre que les companyies poden compensar les emissions en un projecte que va més enllà de la pura fixació de carboni”, afegeix en declaracions a Nació.

ATL aposta per començar a compensar les seves emissions

Aigües Ter Llobregat és l'empresa pública encarregada l’abastament en alta a la zona més poblada del país i que gestiona grans instal·lacions entre les quals destaquen les dessalinitzadores del Prat i de Blanes així com les potabilitzadores de Cardedeu, Abrera i Navès. El conjunt de la companyia, segons les dades de l'any passat, va generar unes 65.500 tones de CO2 dels quals només se'n compensen un miler.

Ara, aconseguirà reduir un 5,5% de les seves emissions gràcies a la compra de 107 dels 108 crèdits climàtics del projecte de gestió forestal sostenible del nord del Solsonès per un import d'uns 440.000 euros. “Hem apostat per aquest projecte, ja que, més enllà dels seus beneficis directes, té un valor demostratiu per a altres empreses que vulguin minimitzar la seva petjada de carboni”, assenyala David Vila. “És el primer, però no serà l'últim. Tot just estem iniciant el camí”, afegeix en declaracions a Nació.

La compra de crèdits climàtics se suma a l'estratègia de reduir emissions -inclou accions com la renovació de la flota de vehicles, l'increment de la valorització de residus o la reutilització de membranes d'osmosi-, però també a la d'adquirir el 100% de l'electricitat certificada com a renovable.

Ara bé, en el marc de l'objectiu a llarg termini d'assolir l'autoabastiment de la Generalitat, s'està apostant per instal·lar camps solars a les infraestructures de gestió d'aigua per valor de 8 milions d'euros o per comprar tota la producció del primer parc fotovoltaic propietat de L'Energètica pública. En aquest sentit, la planta de Vidreres aportarà el 20% de l'electricitat de la dessaladora de Blanes, situada a vuit quilòmetres de distància. Cal recordar que ATL, juntament amb Ferrocarrils de la Generalitat, és un dels grans consumidors d'electricitat de l'administració catalana.

L'obligació o no de compensar les emissions

Es dona la circumstància que ATL, com a empresa pública de la Generalitat, encara no té l'obligació de compensar les emissions. En canvi, a partir del 12 de juny d'enguany sí que ho hauran de fer les corporacions de més de 500 treballadors tant del sector privat com les de l'administració general de l'Estat. L'entrada en vigor del reial decret 214/2025 les requereix a calcular la petjada de carboni i a presentar públicament un pla de descarbonització.

En el cas de la llei catalana de canvi climàtic reclama des d'enguany a les empreses de més de 250 treballadors -si es volen acollir a ajuts, bonificacions o beneficis fiscals- a realitzar un inventari d'emissions, però en cap s'inclou cap obligació de reducció o compensació.