Quasi una setmana després de la gran apagada, que va deixar sense electricitat tota la península Ibèrica, continuen havent més preguntes que respostes. Com acostuma a passar en aquest tipus d'incògnites, les especulacions han inundat les xarxes i moltes persones s'han afanyat a extreure'n conclusions precipitades. A l'espera de conèixer els resultats del comitè d'investigació del govern espanyol, tots els ulls s'han dirigit a la xarxa elèctrica espanyola, però també al sistema català: aquests dies, paraules com "autoabastiment" han ressonat força. Així és com funciona l'energia a Catalunya.

Tal com explica Nació en aquesta bateria de preguntes i respostes sobre l'energia, Catalunya no té una xarxa de distribució pròpia: només n'hi ha una en tota la península -i per això va caure tota-. El que sí que té són centrals, que generen bona part de l'electricitat que es consumeix. El 2014 n'hi havia dues dotzenes amb potències superiors als 50 MW.

Un sector antic i dependent de les nuclears

Malgrat el procés de descarbonització iniciat, la realitat és que el sector elèctric català d'avui s'assembla moltíssim al de fa deu anys. Només el 33% de la potència instal·lada, és a dir, un terç de la capacitat generadora de les centrals elèctriques, utilitza fonts renovables. A la pràctica, analitzant el que generen dia a dia, les dades són encara pitjors: com que els parcs fotovoltaics i eòlics només funcionen quan fa sol i vent i les centrals hidroelèctriques han estat molts anys a mig gas per la sequera, només el 19% de l'energia generada a Catalunya l'any passat era renovable. 

Una xifra molt allunyada de les dades de la resta de l'estat espanyol, que en la darrera dècada ha fet grans avenços en la instal·lació de centrals verdes. Especialment en comunitats com Castella i Lleó, Aragó i Galícia, que freguen el 90%: pràcticament tota l'energia que generen parteix de fonts renovables. Igualment, en el conjunt de l'Estat, l'energia hidràulica, eòlica i solar estan tres vegades més esteses que a Catalunya (56%), que és el tercer territori per la cua, només per damunt del País Basc i les Balears.

A Catalunya, a més, la precària situació de les renovables contrasta amb el domini indiscutible de l'energia nuclear, que produeix una quantitat molt estable d'energia, però que, per contra, genera residus radioactius i representen un risc (improbable, però no impossible) d'accident. El 2024, les tres centrals representaven el 59% de tota l'energia generada a Catalunya. Si es vol complir amb el calendari de tancament dictat pel govern espanyol, que iniciarà en els pròxims cinc anys i en durarà cinc més, Catalunya s'haurà de posar les piles en trobar alternatives sostenibles, o s'agreujarà la dependència en les importacions.

Molt lluny dels objectius de descarbonització

La dependència de les importacions és una obvietat si es compara la producció amb la demanda. L'any passat, Catalunya va generar 37.000 GWh d'energia elèctrica i en va consumir 44.300, segons dades de Red Eléctrica. Un dèficit evident que va haver de ser cobert amb importacions des d'Espanya i França. Aquest flux suposa el 15% de l'electricitat que arriba a les cases, als carrers i a les empreses, una xifra que s'hauria de desplomar en els pròxims vint-i-cinc anys: la Prospectiva energètica de Catalunya (Proencat 2050), que vehicula els objectius de les dècades que venen, estableix que a mitjan segle tota la producció elèctrica ha de ser renovable i que només el 7% de la demanda final ha de provenir d'importacions. L'objectiu és assolir, doncs, la sobirania energètica, ara per ara, molt llunyana.

En el subministrament elèctric també es reflecteix com de lluny s'està de complir els objectius de descarbonització, especialment els més imminents. De cara al 2030, les fonts renovables hauran de suposar el 54% de la demanda (el 50% si s'analitza la producció). Avui, només arriben al 16,2%. El 68% prové de les no renovables, que hauran d'estar erradicades en dues dècades i mitja. Hi dominen les nuclears (representa el 50% del consum total), i el cicle combinat (11%), que utilitza conjuntament combustibles fòssils i vapor d'aigua.

Com es consumeix l'energia

La generació és només el primer pas del cicle de l'energia. L'altra gran cara de la moneda és el consum, que també és clau en la lluita contra l'emergència climàtica. La Proencat estableix que el 2050 Catalunya haurà d'haver reduït el consum final en un 30,3% respecte al 2017. Des d'aleshores, s'ha aconseguit baixar un 6,3%, un ritme que, si es manté, permetrà complir l'objectiu a temps. 

Però, quines són les activitats que consumeixen més? Només una quarta part del consum nacional està destinat a abastir les llars catalanes. Gairebé tota la resta va per a usos econòmics, on domina la indústria (38%) i el sector serveis (34%). Només el 3% del consum elèctric està relacionat amb els transports, on encara s'imposen els carburants contaminants -el cotxe elèctric encara és minoritari- i l'1% final és responsabilitat del sector primari.

El consum elèctric, a més, és molt desigual arreu del territori. Malgrat que la majoria de les centrals elèctriques es troben a les Terres de l'Ebre, les comarques que més consumeixen són el Barcelonès (el gran focus poblacional i turístic), el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Tarragonès, que concentren potents sectors industrials altament consumidors. Les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran destaquen per elevats consums derivats del sector serveis amb relació a la població: són territoris despoblats que reben una proporció altíssima de turistes que fan disparar les xifres. A través dels botons que trobareu a continuació, podeu consultar la distribució territorial del consum elèctric.