Més enllà de l'apagada: la xarxa xoca amb la manca de flexibilitat

L'augment de renovables, sumada a les nuclears, crea un sistema rígid que els experts reclamen solucionar amb més emmagatzematge i interconnexió

  • La xarxa elèctrica necessita més flexibilitat per evitar o minimitzar apagades -
Publicat el 29 d’abril de 2025 a les 19:10

Hi ha un concepte que els pròxims dies pot ressonar molt: flexibilitat del sistema elèctric. L'estat espanyol, en ple procés de descarbonització, ha augmentat de manera espectacular les renovables mentre encara manté en marxa les nuclears. Es tracta de fonts d'energia força rígides: costa ajustar la demanda a l'oferta. Més enllà de la causa concreta que expliqui l'apagada, els experts consultats reclamen enfortir la resiliència del sistema amb més capacitat d'emmagatzematge i d'interconnexió.

Quasi el 60% de producció fotovoltaica

Just abans de l'apagada quasi el 60% de la producció elèctrica era d'origen fotovoltaic. No es tracta de la primera vegada que passava -dies enrere ja s'havien assolit rècords en aquest sentit-, però ràpidament s'hi ha posat el focus. En aquest sentit, Red Eléctrica ha assegurat que la caiguda es va produir quan es van desconnectar dos grans punts de generació al sud-oest de la península Ibèrica.

Pere Guerra, vicepresident d'Energia de Pimec, admet la possibilitat que el sistema no pogués assumir aquesta gran producció fotovoltaica i es desestabilitzés: “Potser vam morir d'èxit”, assenyala. Ara bé, donant per bona aquesta hipòtesi, això en va ser la causa o la conseqüència? En aquest sentit, molts experts apunten a tenir en compte errors humans o informàtics. Joan Vila, empresari i expert en energia, assenyala la possibilitat que REE no tingués actualitzat l'algoritme de càlcul per ajustar l'oferta a la demanda. “Podria ser que no estigués al dia. Si és així, no ho diran”, explica a Nació.

Cal més flexibilitat: emmagatzematge i interconnexions

La gran clau de la gestió d'un sistema elèctric és aconseguir combinar la demanda amb l'oferta. Hi ha tecnologies molt flexibles -la hidroelèctrica, els cicles combinats i el carbó- que permeten ajustar-ho amb poques hores o, fins i tot, minuts. A la banda contrària, hi ha la nuclear -que opera en continu- i les renovables, en aquest cas per estar condicionats a les condicions meteorològiques.

“Hem avançat cap al model francès, que tradicionalment tenien un sistema molt rígid”, assenyala Joan Vila. En aquell cas, però, assegura que s'han pres mesures, també tarifàries, per intentar-ho solucionar. “La flexibilitat requereix canvis mentals, que ho copiïn de França”, afegeix.

Ara bé, els dos elements estructurals que eviten aquesta rigidesa és l'emmagatzematge i les interconnexions. En el primer cas, es permet “guardar” durant unes hores l'energia produïda i permetre coincidir oferta amb demanda. Malgrat que comencen a tramitar-se els primers projectes de bateries, la clau està amb les centrals hidràuliques reversibles. La idea bàsica és que quan sobra energia, bombeja aigua des d'un embassament inferior a un de superior mentre que quan es necessita electricitat es turbina aprofitant la diferència d'altura.

 

A Catalunya, actualment, hi ha dues centrals reversibles -una tercera està al límit amb la Franja de Ponent- i dues més en tramitació. La més madura és la de la Baells -amb la participació de L'Energètica pública- mentre que dos projectes lluiten per impulsar-ne una al tram final de l'Ebre.

El potencial és de 14 GW, segons un informe elaborat pel Col·legi d'Enginyers Industrials. “Catalunya hauria de posar la directa i ser claus en aquest camp”, apunta Joan Vila. Per Pere Guerra, amb més capacitat d'emmagatzemar energia i interconnexió, l'apagada hauria estat menys probable, “però sobretot hauria durat menys”. En aquest sentit, va ser clau la línia de molta alta tensió (MAT) que connecta Osona i el Ripollès amb la Catalunya Nord perquè fossin aquestes comarques les primeres a recuperar el subministrament elèctric tot just 80 minuts després del col·lapse en el subministrament.

Les nuclears tarden hores en reconnectar-se a la xarxa

En ple compte enrere per a la desconnexió nuclear, l'apagada general redoblarà la pressió dels seus partidaris per fer marxa enrere. Ho té clar Pedro Sánchez -que evita descartar la hipòtesi del ciberatac- que aquest dimarts al migdia s'hi hagi hagut de referir: “Qui vincula l'apagada a la manca de nuclears menteix o demostra ignorància”.

En aquest sentit, el fet de produir en continu impedia que contribuïssin a curt termini a fer casar l'oferta i la demanda. També mantenir-les segures, segons el president espanyol, va ser un problema afegit en plena crisi: “Ha estat necessari desviar-hi grans quantitats d'energia per mantenir els nuclis estables”. A més, tampoc han estat protagonistes de la recuperació, ja que almenys fins aquest dimarts a la tarda no se n'ha iniciat la reconnexió i la demanda s'ha cobert bàsicament primer amb cicles combinats de gas i hidràulica, i després amb la resta de renovables.

Més nuclears no creen un sistema més segur, perquè no només han evitat l'apagada sinó que probablement l'han prolongat. Tampoc aporta independència energètica: depenem de l'urani de Putin i els seus socis”, assegura Francisco del Pozo, portaveu de Greenpeace.

En clau catalana, l'aturada de les nuclears preocupa a una patronal com Pimec, que assegura que aquest hivern es va viure la situació contrària i diverses empreses van haver d'aturar la producció per manca de generació. “Catalunya és molt vulnerable. Necessitem importar més del 10% de l'electricitat i això anirà a més”, assegura Pere Guerra.

Malgrat això, assegura que és plenament possible “un sistema 100% renovable si es dissenya bé”. “Les renovables presenten reptes addicionals: la necessitat d'emmagatzematge, una planificació adequada o la necessitat d'establir tecnologies i mesures addicionals per mantenir freqüència i tensió o eliminar la reactància de la xarxa. Però hi ha solucions per assolir-ho”, afegeix Marina Gros Breto, coordinadora d'Energia d'Ecologistes en Acció. “El que va passar aquest dilluns forma part de la corba d'aprenentatge d'una transició cap a un nou sistema energètic”, conclou Joan Vila.