El carbó va ser el símbol de la revolució industrial, però també el gran responsable del canvi climàtic. De fet, és el combustible fòssil que més emissions genera per unitat d'energia produïda i el que més en produeix en valors absoluts. En aquest context, una de les polítiques més efectives de mitigació ha estat el tancament o reconversió de les velles centrals tèrmiques. A Catalunya, la darrera es va tancar el juny del 2015, a Portugal el novembre del 2021 mentre que al conjunt de l'Estat només en queden quatre parcialment en funcionament de les 22 que hi havia connectades a la xarxa a inicis de la dècada passada. En definitiva, la península Ibèrica està a un pas d'enterrar el carbó com ja va fer pocs mesos el Regne Unit.
Del 20 a l'1% d'electricitat en una dècada
Tot just fa una dècada el carbó era un dels pilars del sistema elèctric espanyol. El 2015, per exemple, va representar el 19,7% de la generació, a només set dècimes de la nuclear. De fet, si no es tingués en compte Catalunya -on quasi dos terços es produeix entre Ascó i Vandellòs-, aquest combustible fòssil hauria estat fins fa pocs anys la principal font de generació.
La necessitat de reduir emissions de CO2 i també l'exigència de les directives europees respecte a la contaminació per sofre van provocar que s'encadenessin els tancaments de centrals. El 2019 ja només aportaven el 5% de l'electricitat generada a l'Estat mentre que l'any següent, quan es van desconnectar les principals instal·lacions, ja va caure al 2%.
La guerra d'Ucraïna -que va fer disparar el preu del gas- va suposar un miniparèntesi en aquesta tendència, però enguany s'assolirà un nou mínim històric amb tot just un 1%. Per comparar-ho: l'eòlica aporta un 22,8%, la solar fotovoltaica 17,2% i la hidràulica un 13,1%. Entre les fonts no renovables: la nuclear es manté fregant el 20% mentre que els cicles combinats alimentats amb gas fòssil arriben al 12,5%.
Generació d'electricitat amb carbó a l'estat espanyol (2010-2024)
Quatre centrals amb data de caducitat
Catalunya ja fa una dècada que no té centrals tèrmiques de carbó. Les Tres Xemeneies de Sant Adrià van tancar l'abril del 2011 i ara s'hi projecta un polèmic projecte urbanístic en zona inundable. Foix, al terme de Cubelles, es podria convertir en una zona logística després de ser desmantellat, mentre que la de Cercs, al Berguedà, manté la seva estructura i caldrà veure si el projecte de la central reversible de la Baells pot servir per facilitar-ne la demolició.
Al conjunt de l'Estat, en canvi, encara continuen en funcionament quatre centrals. L'empresa portuguesa EDP en manté dues a Astúries i una altra a Andalusia, malgrat que ha sol·licitat l'autorització de tancament o de conversió d'algun dels grups a gas natural, segons expliquen a Nació fonts del Ministeri de Transició Ecològica. Finalment, Endesa manté connectada la central mallorquina d'es Murterar, a Alcúdia. Ho fa, això sí, amb un funcionament de mínims: un màxim de 500 hores anuals fins que entri en funcionament el segon cable d'interconnexió amb la península, difícilment abans del 2030.
La situació contrasta amb el 2018 quan encara hi havia un total de 15 centrals actives -i dos més a Portugal-. Aleshores, la potència connectada a la xarxa era de 10.030 MW mentre que ara tot just supera els 2.000.
Més enllà del back up d'emergència a Mallorca, caldrà veure si el 2025 l'estat espanyol esdevé lliure de carbó, un procés que ja han aconseguit 11 països de l'OCDE. El primer va ser Islàndia (1950), però també destaquen Suïssa (1961), Bèlgica (2016), Suècia i Àustria (2020), Noruega (2023) i el Regne Unit (2024). En el cas de Portugal, el gener de 2021 va desconnectar la central de Sines i el novembre va fer el mateix amb Tejo, dues centrals actualment en procés de desmantellament.
França, segons dades del think tank Ember, preveu el seu phase out del carbó el 2027, el Canadà el 2030, Estats Units el 2035, Alemanya el 2038 -ara mateix encara representa el 23%, però en un context sense nuclears i amb les renovables fregant el 60- i Corea del Sud el 2050. El Japó i Austràlia -un dels països amb més emissions per càpita- ni tan sols han posat data a la fi del carbó.
As Pontes, la fi d'un símbol
Si una instal·lació resumeix la història del carbó a la península Ibèrica és la d'As Pontes, a Galícia. Amb quatre grups i una potència total de 1.468 MW, va ser la més gran de l'Estat -i la més contaminant- i va arribar a cobrir-ne el 5% de la demanda elèctrica.
Va entrar en funcionament el 1976 i s'havia de tancar el 2019. Tanmateix, la invasió d'Ucraïna i altres turbulències en el sector energètic van provocar que s'allargués la vida fins a l'octubre de 2023. “Va ser necessari tornar a cridar treballadors, alguns dels quals s'havien recol·locat a llocs tan llunyans com Canàries”, explica Ignacio Sáinz Romero, director de la central de cicle combinat d'Endesa que funciona des del 2008 a tocar de la vella instal·lació de carbó.
A As Pontes encara no ha començat el procés de desmantellament. De fet, una plataforma local en defensa del patrimoni reclama mantenir en peu la xemeneia que, amb 356 metres d'altura, era la més alta d'Europa.
En canvi, ha finalitzat la gegantina restauració de les mines de carbó que alimentaven la central. Es tracta d'una explotació a cel obert iniciada als anys 40. Com passava a Catalunya, eren lignits de baix poder calorífic i, a més, amb presència de pirita, fet que n'augmentava les emissions de sofre. L'extracció va generar dos grans forats de quasi 300 metres de profunditat que, entre 2008 i 2012, es van omplir generant el llac artificial més gran de l'Estat. “Es va segellar la part més exposada per evitar l'acidificació i els resultats han demostrat l'encert de l'operació”, explica José Antonio Menéndez, últim director de la mina.
Encara va ser més complexa la regeneració del runam de l'antiga mina, un vast territori de 1.150 hectàrees on es van acumular 720 milions de tones d'estèril -el material que se separava del carbó- i que a la zona més elevada arriba als 160 metres d'altura. “No és fàcil revegetar una zona acidificada”, admet Menéndez. Ara bé, no només el paisatge sembla haver girat full a l'antiga activitat extractiva sinó també l'elevada biodiversitat -els cérvols ja han colonitzat l'espai- que aprofita la combinació de pastures, boscos, matollars i llacunes. “Vam buscar generar el màxim d'ecosistemes diversos i també fem una gestió activa per prevenir els incendis”, assenyala el responsable del projecte.
Compostilla: d'una central tèrmica tot s'aprofita
Compostilla II va ser, amb 1.341 MW i cinc grups, la segona central més potent del sistema elèctric espanyol, ubicada a tocar de la ciutat de Ponferrada, a la comarca del Bierzo. Va multiplicar la capacitat de l'antiga instal·lació de Compostilla I, la primera d'Endesa -on es considera que va néixer la companyia ara fa 80 anys-, avui convertida en La Tèrmica Cultural. Es tracta d'un gran centre dedicat a la cultura de l'energia impulsat per l'Institut per a la Transició Justa, organisme públic centrat en la revitalització dels quasi 200 municipis afectats -fins ara- pel tancament de mineria, centrals de carbó o nuclears.
Compostilla II va formar del gran grup de centrals desconnectades el juny de 2020. Des d'aleshores, ja s'han desmantellat dos dels grups i ara s'accelera per intentar acabar amb la resta abans del final de 2025.
“És una demolició molt selectiva i lenta. L'objectiu és valoritzar el màxim de residus i ens situem al voltant del 93%”, explica Joao Paixao, responsable del procés de desconstrucció. Una de les darreres tasques serà aterrar tant les torres de refrigeració de 100 metres d'altura com la xemeneia de 290.
As Pontes, Compostilla II així com Andorra, a Terol, i Carboneras, a Andalusia -totes propietat d'Endesa-, van ser les quatre centrals tèrmiques més grans de l'Estat. En tots aquests casos, la companyia energètica ha dissenyat els denominats plans Futur-e de reconversió per fomentar l'activitat econòmica i l'ocupació a les zones afectades pels tancaments.
Ara bé, la realitat mostra que no és fàcil. En el cas d'As Pontes, per exemple, la possibilitat d'implantar-hi indústria -s'ha parlat d'una empresa de biofibres i una de pneumàtics- queda pendent que es resolgui què fer amb la gran xemeneia, com a pas previ a iniciar el desmantellament.
També es pretenia substituir la capacitat de generar energia amb carbó amb quasi 1.300 MW d'energia eòlica. Tanmateix, projectes en avançat estat de tramitació que sumen 800 MW estan immersos en processos judicials tant al Tribunal Superior de Justícia de Galícia com al Madrid. “Fins que no es desencallin, no s'iniciaran la resta”, apunta un portaveu d'Endesa a Nació.
A Compostilla, on es va dur a terme un concurs internacional de projectes que apostessin per l'economia circular, la setmana passada es va oficialitzar que es descartava la possibilitat d'instal·lar-hi una planta de reciclatge de pales eòliques. A Andorra, per la seva banda, una vegada finalitzat el desmantellament sí que avança el pla per passar de l'energia del carbó a la renovable: amb set parcs eòlics i solars hibridats així com bateries i hidrogen verd -hi ha altres empreses com Copenhaguen Infrastructure Partners amb un altre megaprojecte en aquest camp-. El dubte raonable és, si més enllà de la construcció de les noves instal·lacions, aquestes zones podran mantenir o augmentar el nivell d'ocupació amb la imprescindible transició energètica.