Fa dos anys va transcendir la possibilitat de construir una central hidràulica reversible al Berguedà. La idea bàsica és convertir de l'embassament de la Baells en una megabateria, una font d'emmagatzematge natural per a l'energia renovable sobrant. Per fer-ho possible, cal construir un segon petit pantà per sobre de l'existent des d'on es faria pujar i baixar l'aigua, en funció de si hi ha excedent o dèficit d'electricitat. Ara, segons ha pogut saber Nació, el projecte ha tingut un impuls important: la incorporació de Verbund, l'energètica pública d'Àustria, com a sòcia de l'empresa espanyola Capital Energy.
Una gran bateria d'energia
A Catalunya ja hi ha dues centrals hidroelèctriques reversibles -Tavascan-Montamara al Pallars Sobirà i Sallente-estany Gento al Pallars Jussà-, a banda d'una tercera al límit amb la Franja de Ponent (Baserca-Moralets). La seva funció principal és la de donar flexibilitat al sistema elèctric, assenyala Marc Núñez, director de gestió de l'energia de L'Energètica. “El sistema tradicional no té capacitat d'emmagatzemar. El que es genera s'ha de consumir a l'instant”, afegeix.
El mix elèctric català està dominat per les nuclears, un sistema molt poc flexible, ja que produeix energia en continu, independentment de l'hora del dia i del dia de l'any. Les reversibles existents serveixen precisament per donar sortida als moments en què hi havia excedents, especialment a la nit. Amb un preu molt reduït, es fa pujar l'aigua al pantà superior (bombament). Al cap d'unes hores, en canvi, quan el sistema necessita més energia, es fa caure l'aigua i es genera electricitat (turbinar) com si fos una hidroelèctrica convencional. Aquest procés, que permet generar electricitat renovable, es pot realitzar de manera indefinida amb una pèrdua d'aigua ínfima.
La transició energètica ha tornat a situar les centrals hidràuliques reversibles a primera línia. Un mix elèctric basat en solar fotovoltaica i eòlica encara té més problemes de flexibilitat, ja que depèn molt de les condicions meteorològiques. D'aquesta manera, en determinades hores pot haver-hi un important excedent de producció i, en altres, un dèficit. En aquest sentit, l'aigua dels embassaments pot convertir-se en una gran bateria, una font per emmagatzemar l'energia sobrant durant unes hores.
Un segon petit pantà a la Baells
Una central hidràulica reversible necessita dos pantans en cotes diferents. Una de les opcions és aprofitar-ne un d'existent i construir-ne un segon de més petit per fer-hi pujar l'aigua. Aquesta és l'opció escollida pels promotors del projecte de la Baells.
El projecte de Capital Energy i Verbund que contempla fins a tres alternatives es decanta per la construcció d'un petit embassament a la zona del pla de Clarà, al terme de la Nou de Berguedà, de 5 hm3 . Per comparar-ho: el pantà existent de la Baells té una capacitat de 109 hm3. Malgrat que les pèrdues d'aigua són despreciables -i l'aigua bombada es torna a fer baixar el mateix dia-, el sistema no funcionaria si les reserves de l'embassament estiguessin per sota del 20% -actualment se situen a més del 40-.
La potència de la central de bombament és de quasi 540 MW, fet que la situaria com la més gran existent a Catalunya, ja que superaria clarament els 446 MW de Sallente-estany Gento. Les canonades per fer pujar i baixar l'aigua serien totalment subterrànies mentre que la central pròpiament dita -tant la part per turbinar com la de bombament- així com la subestació per evacuar l'energia se situarien a tocar de l'embassament existent. A banda de la Nou, el projecte afectaria el terme municipal de Cercs.
Fa dos anys el Ministeri de Transició Ecològica va emetre el document d'abast ambiental, un procés previ que avalua els potencials impactes que generaria la instal·lació i que serveix de base per a l'elaboració per part del promotor de l'estudi d'impacte ambiental, fase en la qual se situa ara mateix el projecte. Posteriorment, ja podrà començar la tramitació pròpiament dita, segons les fonts ministerials consultades per Nació. Malgrat que ningú s'atreveix a donar un termini, seria factible que pogués ser una realitat cap al 2029-2030.
Un projecte estratègic per la Generalitat... i amb participació pública?
Catalunya actualment té instal·lats 534 MW d'hidràulica de bombament i l'objectiu fixat a la Proencat per al 2030 és de 2 GW. El projecte de la Baells -que seria viable tenir en marxa a finals de la dècada- permetria situar-se a la meitat de camí i, per aquest motiu, és un dels elements estratègics que, juntament amb l'eòlica marina, assenyalats en el document aprovat fa poques setmanes pel Govern per accelerar la transició energètica.
De fet, L'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat, està seguint de prop la iniciativa i fonts consultades per aquest mitjà assenyalen l'interès genèric de participar-hi, com mantenen en altres projectes com el parc eòlic marí. Ara bé, en aquest cas també han acompanyat els promotors en algunes xerrades amb les institucions de la comarca per tal de temptejar el terreny i vèncer possibles reticències. En cas que es concretés, es tractaria d'un soci molt minoritari, ja que la inversió del projecte -que no s'ha fet pública- es preveu multimilionària.
Quan fa dos anys va transcendir el projecte, algunes institucions com l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal -malgrat l'abstenció del govern- van aprovar una moció en contra. Ara, admeten que "la perspectiva ha canviat bastant", amb la incorporació de Verbund i l'interès de L'Energètica. El 2022 l'oposició la va liderar el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que ara manté l'oposició i ha convocat una assemblea oberta per aquest dissabte a la Nou, informa Lídia López des del Berguedà.
Verbund és un dels grans gegants energètics d'Europa, especialment en l'àmbit hidràulic. Amb el 51% de capital públic -un mínim que marcat per llei-, disposa de 130 centrals hidroelèctriques, set de les quals de bombament. Ara fa uns mesos, va anunciar una aliança amb Capital Energy per construir-ne dos a l'estat espanyol, amb una potència conjunta de 0,8 GW.
Fonts de les dues empreses han confirmat que un dels projectes conjunts és el de la Baells. El conveni indica que Capital Energy s'encarrega de la promoció i la tramitació del projecte, mentre que l'empresa austríaca de la construcció i l'operació una vegada inaugurada, així com el suport tècnic en les primeres fases.
Ambdues empreses ja havien tancat un primer acord el 2022. En aquell cas, Verbund va comprar cinc projectes eòlics i solars de 171 MW a Astúries, Andalusia i Extremadura.