El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Antiincineradora de Cercs han reprès l'acció en contra del projecte per a la construcció d'una central hidroelèctrica reversible al pantà de la Baells. Les agrupacions ecologistes de la comarca mantenen la seva negativa davant una iniciativa que, tal com assenyalen, implica una "gran destrucció del territori a canvi de res". Ara bé, ho fan sentint-se més sols, ja que temen que les administracions locals, i en especial el Consell Comarcal del Berguedà, canviïn d'opinió i es mostrin partidàries de la planta.
"Entenem que no ha canviat res respecte del desembre del 2022", assenyala el president del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), Hèctor Aranda, que detalla que la construcció d'aquesta central suposaria un "gran impacte per la Nou i el conjunt del Berguedà". L'ens considera que apostar per un projecte d'aquestes característiques implica perpetuar el model que ha fet del Berguedà "una comarca extractiva": "La gent ha de saber que tornem a allò que havia passat fa 40 anys, dels celoberts i de destruir la natura. Abans treien carbó, ara trauran llum", exposa. A més, encara des del punt de vista mediambiental, també argumenten que "el sistema Ter-Llobregat és feble" i, per tant, "no té cabal suficient per suportar una central com aquesta, a més del cabal ecològic i de les captacions que fan els municipis d’aquí fins al Prat". A parer seu, "els usos de l’aigua de la Baells han de ser de boca i de reg", ja que "en depenen set milions de persones".
Ara bé, tot i que les entitats ecologistes facin la mateixa lectura ara que fa dos anys, tenen dubtes que els grups polítics de la comarca continuïn en la mateixa línia. En aquest sentit, es dirigiran explícitament a ERC i la CUP, les dues formacions que, el desembre de 2022, van fer possible l'aprovació de la moció presentada pel mateix GDNB al Consell Comarcal en contra de la central. "Demanarem públicament l’opinió de la CUP i ERC sobre aquest projecte", ha avançat Aranda que, d'altra banda, ha donat per fet que tant Junts com el PSC hi donaran llum verda. Per això, no descarten presentar una altra moció contrària a l'administració comarcal. Cal recordar que, preguntat per aquest mitjà, el conseller comarcal de Projectes Comarcals i Europeus, Cicle de l’Aigua i Energia, Moisès Masanas, ha apuntat que "la perspectiva ha canviat bastant" respecte del projecte, reconeixent que estan oberts a estudiar la proposta.
Per als ecologistes, aquesta nova situació està marcada per l'entrada en escena de Verbund, l'energètica pública d'Àustria que s'associarà amb Capital Energy per tirar endavant el projecte tal com va avançar Nació, i de L'Energètica, que ha mostrat el seu interès per la iniciativa. "Ens consta que L’Energètica es presentarà al pròxim Consell d’Alcaldies, cosa que veiem com un pas endavant perquè no vindrà sola, sinó que portarà aquest projecte sota el braç", ha incidit el president del Grup de Defensa. Per part de l'empresa pública, han precisat a aquest mitjà que L'Energètica no forma part del projecte de la central hidroelèctrica reversible a la Baells, si bé és cert que hi estan interessats, ja que l'entenen com un "projecte estratègic per la transició energètica de Catalunya", no només pel que fa a la producció sinó també per a l'emmagatzematge d'energia.
Com actuaran els dos grups ecologistes?
Davant d'aquesta casuística, el Grup de Defensa i la Plataforma Antiincineradora assenyalen que la seva missió a partir d'ara serà, en primer lloc, la de "donar a conèixer els nostres arguments en contra del projecte i que la gent sàpiga què és el que ens ve a sobre". A més de trobades amb els agents implicats i xerrades obertes a la ciutadania com la d'aquest dissabte (al Centre Cívic de la Nou de Berguedà a les 17.00h), també faran soroll a través de les xarxes socials per tal de "conscienciar l’opinió pública". A la vegada, assenyalen que mantindran la "lluita administrativa", fent pressió i "presentant els recursos i les al·legacions que calgui a Madrid" (la tramitació es realitza a través del Ministeri de Transició Ecològica).
Mentre això passi, continuaran amatents a l'evolució i avenç de la iniciativa, i en especial, al dictamen que faci l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) respecte de la concessió dels usos de 5 hm3 de la reserva d’aigua de la Baells que la central necessitaria per funcionar. També volen comprovar com els promotors del projecte resolen alguns dels problemes que presenta i que "adverteixen els mateixos redactors sobre el perill que impliquen". Un és el fet que el Pla de Clarà, lloc on s'ha de situar la segona bassa, està sobre un cavalcament tectònic que podria fer cedir la construcció; i l'altre, la possibilitat que es remoguin els fangs contaminats que ara se situen dipositats al fons de l'embassament, apunten els ecologistes. Amb tot, arribat el moment, "no descartem mobilitzacions", assegura Hèctor Aranda, tot i precisar que "aquest escenari està lluny".