Les centrals hidràuliques reversibles no són cap nova tecnologia. A Catalunya, de fet, n'hi ha dues al Pirineu i una tercera situada al límit amb la Franja d'Aragó. Funcionen amb una premissa relativament senzilla: quan el sistema té un excedent d'energia, fan pujar aigua cap a un embassament situat en una cota superior, quan en falta, la fan caure i produeixen electricitat. El procés, que es pot fer de manera indefinida amb una pèrdua d'ínfima d'aigua, serà clau per gestionar un mix elèctric basat en renovables. No és d'estranyar, doncs, que sobre la taula hi hagi dos grans projectes, el més madur dels quals pretén convertir l'embassament de la Baells en una megabateria.
A la recerca de la màxima flexibilitat
El sistema energètic tradicional no emmagatzema l'energia. "El que es produeix s'ha de consumir i això obliga a ser molt flexible en la generació", explica Marc Núnez, director de gestió de l'energia de L'Energètica. Què aporta flexibilitat? Bàsicament centrals amb combustibles fòssils, primer el carbó i ara el gas, així com la hidroelèctrica. En canvi, les nuclears que dominen quasi el 60% del mix elèctric català operen en continu, és a dir, produeixen les 24 hores dels 365 dies de l'any.
Què provoca això? Que en certes hores de la nit hi hagi un excés d'electricitat que la xarxa no consumeix. És en aquest context que funcionaven les centrals hidràuliques reversibles existents, com la de Sallente-estany Gento. Quan sobrava energia -i a preu molt reduït-, es bombava fins a l'embassament superior. Quan durant el dia en faltava -i es pagava a un preu competitiu, es feia caure i es turbinava com qualsevol central hidroelèctrica.
La transició energètica, explica Marc Núñez, suposa rebaixar emissions de CO2, però també reduir la flexibilitat, ja que la producció eòlica i solar depèn molt de la meteorologia. És en aquest context que s'està produint un boom de les centrals hidràuliques reversibles, una font renovable, però que s'adapta al màxim a les necessitats del sistema elèctric i, a més, pot aportar grans quantitats d'energia.
"Són la solució perfecta", assegura el responsable de L'Energètica pública. "És la millor tecnologia per emmagatzemar a gran escala l'excedent d'energia renovable", afegeix l'exdiputat Ramon Tremosa, coautor amb Jaume Morron del llibre Energia sobirana, dedicat en gran part al potencial d'aquest tipus de centrals.
Centrals amb cinquanta anys d'història
A Catalunya fa més de 50 anys que existeix una hidràulica reversible. Es tracta de la Tavascan-Montamara, al Pallars Sobirà, dos gegants energètics que tenen la particularitat de ser 100% subterranis. La central de bombament, que es va inaugurar el 1972, té una potència relativament reduïda de 88 MW.
La principal instal·lació se situa a la Vallfosca, al Pallars Jussà, amb una capacitat de fer pujar l'aigua des de l'embassament de Sallente fins a l'estany Gento de 0,45 GW. Inaugurada el 1985, ha estat clau per regular un sistema elèctric català molt dependent de les nuclears de Tarragona i de l'Ebre.
El mateix any va entrar en servei la central de Baserca-Moralets, d'una potència de 0,22 GW, al límit entre Catalunya i la Franja de Ponent. Malgrat que l'embassament és compartit, el llac superior on es bombeja aigua -Llauset-, és territori de la Ribagorça administrat per la comunitat d'Aragó.
Ramon Tremosa destaca el "potencial elevadíssim" de creixement d'aquesta instal·lació. De fet, Endesa va arribar a iniciar les obres d'ampliació per instal·lar-hi dos grups de més de 200 MW. A banda, veu clau una segona reversible que connecti Baserca amb l'embassament de Cavallers, a l'Alta Ribagorça, amb un potencial d'1 GW. "Seria un projecte de país i de sobirania energètica", explica l'exdiputat a Nació, que lamenta que no hi hagi un discurs polític clar per fer possible aquests projectes malgrat que el Parlament va votar una proposta de resolució per apostar-hi.
Una de les empreses que hi pot tenir un paper clau és Endesa, ja que gestiona gran part de les centrals hidroelèctriques del Pirineu català. Fonts de la companyia, sense voler entrar en cap projecte concret, expliquen a aquest diari que aposten per l'emmagatzematge com una via per assegurar la integració de la nova potència renovable i que també volen millorar la flexibilitat i eficiència de les instal·lacions que ja operen. Per Tremosa, la fi de les concessions hauria de ser un punt clau per "forçar-los a invertir en reversibles, construint-ne de noves o ampliant les existents".
Dos projectes i molt potencial
Catalunya té actualment 534 MW instal·lats d'hidràulica reversible i la Proencat, el full de ruta per assolir la descarbonització del sistema energètic, marca que el 2030 haurien de ser 2.034. No és un repte fàcil. El projecte més madur i que podria ser una realitat a finals de la dècada és que impulsen l'espanyola Capital Energy i l'austríaca Verbund al Berguedà. Allà, es projecta construir un petit pantà superior per tal de bombejar-hi aigua des de l'embassament de la Baells amb una potència de 539 MW.
Per altra banda, el segon projecte que la Generalitat inclou en l'acord per accelerar la transició energètica és el que planifica una gigacentral a l'Ebre, al límit dels termes de la Fatarella i Riba-roja. Denominat Gironès-Raïmats -malgrat que ara podria prendre el nom de Llumiaigua- té una potència màxima de 3,1 GW, si es completessin les diverses fases. Se situaria entre les instal·lacions més grans del món i és que, de fet, la segona del rànquing europeu també està als Països Catalans: concretament a la localitat valenciana de Cortes de Pallars amb 1,7 GW. Aquest segon projecte és molt més complex, ja que a banda de les dimensions, suposa la creació de dues grans basses a diverses cotes per bombejar i turbinar l'aigua.
Més enllà d'aquests dos projectes, el potencial de la hidràulica reversible a Catalunya és de 14 GW, segons un informe elaborat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. El document identifica fins a 12 projectes al Pirineu i quatre més al curs baix de l'Ebre. En canvi, només quatre a les conques internes, dels quals l'únic que s'acosta als 0,5 GW és el de la Baells, al Llobregat.
El mateix informe xifra tots aquests projectes amb una inversió global entre 13.000 i 14.000 milions d'euros. En aquest sentit, la comparació respecte a aconseguir-ho amb bateries és molt favorables, ja que suposaria un cost de 35.000 milions i una vida útil de només 10 anys, pels 75 de la central.
Arreu del món hi ha centenars de centrals hidràuliques reversibles, algunes a la Xina i als Estats Units que superen els 3 GW de potència. Més enllà que el funcionament general és el mateix, es poden classificar en quatre tipologies en funció de com s'adapten a les infraestructures existents.
- Entre dues centrals hidroelèctriques existents. A Catalunya només es podria fer entre Mequinensa i Riba-roja.
- Entre dos embassaments existents. És el cas de la majoria part de les possibles centrals de l'Alt Pirineu.
- A partir d'un embassament existent i un nou dipòsit superior. Són els tres projectes del Llobregat i Cardener així com la resta del Pirineu.
- A partir de construir dues grans basses noves. És el cas del megaprojecte de l'Ebre així com un de petit al Fluvià.