La detecció de la pesta porcina africana (PPA) a Collserola, on ja s’han comptabilitzat 13 casos positius, ha posat en relleu un problema que fa temps que esdevé molt més que una qüestió cinegètica: la sobrepoblació desbordada de senglars a Catalunya. Estimacions recents xifren la seva presència en més de 200.000 exemplars amb unes densitats que superen amb escreix la capacitat d'assimilació dels ecosistemes, arribant fins a 15,5 senglars per quilòmetre quadrat a l'Alt Empordà i amb un pic de 2.000 individus a Collserola, actualment reduïts a uns 1.000 per la sequera. Amb la pesta, aquesta invasió silenciosa s'ha convertit ja en una urgència que cal atendre.
Diversos factors ecològics i humans s'han conjugat per afavorir aquest augment explosiu. La reforestació provocada per l’abandonament rural i l’expansió de conreus de regadiu han creat un refugi segur i una font alimentària abundant per als senglars. L’augment de superfície forestal i la disponibilitat de conreus com blat de moro ofereixen aliments sostenibles que, juntament amb hiverns cada cop més suaus pel canvi climàtic, augmenten les taxes de supervivència i reproducció de l'espècie. A més, no hi ha depredadors naturals que regulin la població, i els senglars s’aprofiten de l'alimentació disponible a través de deixalles, jardins i altres fonts humanes, cosa que ha eliminat la seva por natural i ha permès que les poblacions vagin fluctuant segons la disponibilitat de recursos.
La caça, model a revisar
Els ambientalistes critiquen que la caça intensa crea un "efecte reserva" en zones protegides, on els senglars s'amaguen i proliferen sense límits. A més, els pagesos protesten per la manca de permisos suficients per caçar dins camps malmesos i han organitzat tractorades reclamant més regulació efectiva. En aquest sentit, els caçadors reclamen més suport i coordinació per fer front a la problemàtica. A Collserola, esforços de col·laboració entre veïns, caçadors i ecologistes han generat un paquet de fins a 98 mesures aprovades, encara que molts coincideixen que la caça per si sola no és suficient per controlar la població i que cal una gestió integrada i multidisciplinari dels animals cap a zones urbanes, dificultant encara més el seu control. Els sindicats agraris i les federacions de caça asseguren que cal revertir el model cinegètic per poder fer front més eficaçment al problema dels senglars i d'altres espècies que destrossen camps i cultius.
Davant la situació, el Govern ha activat un pla nacional de control poblacional, amb emergències cinegètiques i accions puntuals a les Gavarres i Rocacorba, i ofereix ajuts econòmics per a la temporada 2025-26. A més, s’han implementat noves tecnologies com apps per a la gestió de les batudes i accions integrades com les desenvolupades per l’Observatori del Senglar a Collserola, que inclouen mesures de bioseguretat i de millora en la gestió de residus.
Les entitats ramaderes i les indústries transformadores de carn, reunides a la Junta de Preus de Mercolleida, han elevat aquesta setmana un clam unànime per combatre l'escampament de la pesta porcina africana detectat a la serra de Collserola. En un document compartit, han instat les autoritats a actuar amb la màxima velocitat per eliminar els porcs senglars en un perímetre de 20 quilòmetres al voltant dels punts infectats i, alhora, buidar els alimentadors artificials de la zona. Miquel Àngel Bergés, màxim responsable de Mercolleida, ha fet de portaveu del consens del col·lectiu, que veu en l'execució ràpida d'aquests animals l'única via per confinar la malaltia i evitar que traspassi barreres comarcals o provincials. "Desembarassar-se immediatament dels senglars en aquell radi és l'única garantia perquè el patogen no s'expandeixi més enllà", ha reiterat, subratllant la cohesió del sector davant aquesta amenaça que podria devastar la producció porcina catalana.
Un altre element clau d’aquesta història és la intervenció humana directa que ha contribuït a la crisi. Repoblacions massives amb senglars hibridats provinents de granges amb animals més grans han multiplicat la capacitat reproductiva de la població. Paral·lelament, l’alimentació directa a través de deixalles o menjars humans ha augmentat la convivència forçada amb un animal salvatge que ara s’ha tornat una plaga. Tot i els esforços de caça, les densitats continuen sent elevades.
Senglars, arreu
En els densos boscos catalans la capacitat reproductiva d'aquests porcs salvatges emergeix com a clau del seu boom demogràfic: una truja madura pot parir una mitjana de 5 a 8 cries per ventrada —fins a 12 en condicions òptimes d'abundància alimentària—, amb una freqüència anual que s'activa després d'una gestació de 4 mesos, principalment entre febrer i maig per aprofitar la primavera fèrtil.
Segons les dades dels Agents Rurals, el Parc del Montnegre i el Corredor, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme, lidera el rànquing amb una densitat rècord de 15,2 senglars per quilòmetre quadrat a la temporada 2023-2024, un increment de dos respecte a l'any anterior malgrat batudes intensives (4,9 captures per quilòmetre quadrat). Tot i una lleugera caiguda a 9,2 el 2024-2025, roman com un dels punts més calents, gràcies a la seva pluviometria elevada i boscos rics en alzines i roures que proveeixen aliments constants. L'Alt Empordà manté un màxim històric de 14,7 individus per quilòmetre quadrat, seguit de prop per la Zona Volcànica de la Garrotxa amb 9,5 —estable però persistentment alta—. Aquestes comarques gironines concentren una tercera part de les captures anuals (uns 70.000 a tot Catalunya), on la pressió cinegètica no compensa la fertilitat afavorida per conreus i fruits silvestres.
El Montseny baixa de 10 a 8,7 per quilòmetres quadrat, però segueix sent un focus preocupant junt amb les Guilleries i la Serralada Litoral, on densitats intermèdies (6,6-10) generen accidents i destrosses urbanes. Collserola, amb uns 1.000 exemplars, ocupa una posició mitjana però estratègica per la seva proximitat a Barcelona, agreujada recentment per la pesta porcina africana.
Solucions de futur
La gestió ambiental emergeix com a eina preventiva: tanques elèctriques protectores als conreus de regadiu, buidatge de contenidors d'escombraries i conscienciació ciutadana per eliminar deixalles temptadores. Per un control sostenible, mètodes no letals guanyen terreny: contraceptius dispersats en esquers per frenar la proliferació —fins a vuit cries per femella— i projectes pilots de reintroducció de llops al Pirineu per restaurar predadors naturals. Aquesta combinació, defensada per ecologistes i científics, promet estabilitzar poblacions sense un sacrifici massiu d'animals, tot evitant l'"efecte reserva" en parcs naturals.
