La pesta porcina ha encés alarmes del sector econòmic lleidatà, que té en les granges de porcs un dels pilars fonamentals. Malgrat la tendència a la baixa que predomina entre els principals productors porcícoles d’Europa, les terres de Lleida continuen ampliant el seu pes dins del sector. Les últimes dades provisionals del Departament d’Agricultura, corresponents al mes de maig, revelen que el cens porcí a la demarcació ha assolit 4.759.873 caps, un increment del 5,9% en relació amb el mateix període de l’any anterior.
Si es mira amb perspectiva, el creixement és encara més significatiu: un 12,6% més que fa una dècada, una mostra de la capacitat d’expansió i adaptació de les explotacions lleidatanes. L’avenç no és homogeni. Les granges han registrat una forta caiguda en els animals de 20 a 49 quilos —prop d’un 27% menys—, però aquest descens queda compensat pel fort impuls del bestiar d’engreix, que representa ja el 43% del total amb més de 2 milions de caps. També augmenta el nombre de verres reproductores, que superen les 317.000 unitats, una xifra que situa Lleida en una posició capdavantera a l’Estat, només per darrere de la província d’Osca. Aquest dinamisme contrasta amb la fotografia europea.
L’informe EU Pigmeat Market Situation confirma que la Unió Europea continua immersa en un procés de reducció del seu cens porcí, que al desembre del 2024 se situava en 131,9 milions d’animals, un 0,7% menys que l’any anterior. El sector europeu continua reajustant estructures, mentre Lleida manté un ritme propi que desafia la inèrcia continental.
Pel que fa al mercat, els preus tampoc juguen a favor del productor. Des de mitjans de juliol, les cotitzacions no han deixat de retrocedir. Mercolleida ha fixat darrerament el preu del porc viu en 1,37 €/quilo, molt per sota dels 1,82 €/quilo del pic registrat al juliol i gairebé un 10% menys que a finals de 2024. Una conjuntura que combina expansió productiva amb un escenari comercial més incert. El sector porcí continua exercint un paper absolutament decisiu en l’economia agroalimentària catalana. No només és el primer motor exportador del país, amb un pes del 19,3% del negoci total, sinó que es concentra territorialment en un mapa que té Lleida com a epicentre indiscutible.
A Catalunya hi ha registrades actualment 5.406 explotacions porcines, i més de la meitat —2.815— es localitzen a la demarcació lleidatana. El Segrià, amb 784 granges, encapçala el rànquing comarcal; la Noguera, amb 685, se situa en tercera posició, confirmant la forta implantació del sector a les terres de Ponent. El Segrià i la Noguera encapçalen el rànquing de granges porcines. A continuació, i superant també les dues-centes granges, es situen l'Urgell (298), el Pla d'Urgell (281) i la Segarra (236). En un rang intermari, però sempre per damunt del centenar, es troben el Solsonès (191) i les Garrigues (188).
En l'extrem oposat, amb xifres testimonials o nul•les, hi figuren la Val d'Aran —sense cap explotació registrada—, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà —amb una sola cadascuna—, i la Cerdanya, que en compta tres. Tancant la llista, hi ha el Pallars Jussà, amb 92 granges, i l'Alt Urgell, amb 25. Model de producció: El sistema de producció integrada, on els ramaders treballen sota contracte per a grans companyies, és hegemònic a Catalunya.
Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, només el 19% de les granges catalanes opera fora d'aquest model. Aquesta xifra, però, varia notablement segons la especialització de l'explotació. En el segment d'engreix, la integració és quasi absoluta, amb només un 9% de granges independents. En canvi, en el sector de les reproductores, l'estructura és més diversificada: les explotacions no integrades aconsegueixen representar el 40% del total.
Alerta per les exportacions
Aquest teixit productiu es projecta clarament cap enfora. El 2024, les exportacions catalanes de carn de porc van assolir 3.036 milions d’euros, segons dades de Prodeca, una xifra que il•lustra l’abast global de la indústria. Però el panorama exterior s’ha complicat: diversos països de fora de la Unió Europea han tancat temporalment les seves fronteres al producte català arran del brot de pesta porcina africana, un cop dur tenint en compte que aquests mercats representaven prop d’una tercera part de les vendes internacionals.
Àsia, segon bloc comprador després de la UE, tampoc viu el seu millor moment. La regió encara representa una quarta part de les exportacions porcines catalanes, però el volum comercialitzat s’ha reduït gairebé a la meitat des del 2022. La Xina, tradicionalment un destí clau, va absorbir el 2024 al voltant de 250 milions d’euros, l’equivalent al 8% del mercat mundial, lluny de les xifres que havia mogut en anys d’auge.
En termes de volum, el sector va vendre 932.485 tones el 2024, lleugerament per sota del milió de tones de l’any anterior. Tot i el descens, el porcí continua essent un pilar de l’exportació agroalimentària: aquest volum representa aproximadament un 14% del total de tones exportades.
El sector porcí crida a la calma i confia en el control de l’esclat de la pesta
Les organitzacions agràries han reaccionat amb un missatge de tranquil•litat després de la confirmació de dos senglars positius per pesta porcina africana (PPA) a Cerdanyola del Vallès. Els representants del sector subratllen que l’origen dels brots —en una zona de baixa densitat porcina i ben delimitada per infraestructures— ofereix oportunitats per a un control eficaç, sempre que es actuï amb rapidesa i claredat.
Avaluació de l’impacte i mesures de contenció Rossend Saltiveri, responsable porcí d’Unió de Pagesos, ha destacat que la localització dels animals infectats afavoreix la lluita contra el virus. “Estem en una àrea amb poca presència de granges i de senglars, i molt circumscrita per autovies i el riu. Això és un punt a favor per contenir la malaltia si s’apliquen les mesures amb contundència i transparència”, ha afirmat.
Per la seva banda, des de JARC, Jordi Siscart ha explicat que la delimitació del radi d’afectació per part d’Agricultura comportarà la immobilització dels animals i la realització de proves serològiques per descartar la presència del virus. “És el mateix protocol que ja es va aplicar en crisis sanitàries anteriors”, ha recordat. Confiança en els protocols i la bioseguretat Joan Graells, responsable del sector porcí d’Asaja, ha expressat confiança en l’eficàcia de les mesures establertes per a la zona, dissenyades per evitar la propagació a través de la fauna salvatge.
També ha remarcat la importància del principi de regionalització en el comerç exterior, que permetria mantenir les exportacions des de les àries no afectades. A més, Graells ha posat en valor l’evolució del sector en els últims quinze anys: “L’esforç invertit en bioseguretat a les explotacions és enorme i ens situa en una posició molt diferent respecte a crisis sanitàries anteriors. Ara estem molt més preparats”.
En conjunt, el sector manifesta prudència però també optimisme controlat, recolzant-se en els protocols existents i en les millores estructurals implementades en la darrera dècada i mitja.
