Fa tres dècades exactes, el món ramader català i espanyol va viure un dels seus episodis més durs i, alhora, més decisius. Era 1994, i el país encara lluitava contra un enemic persistent: el virus de la pesta porcina africana (PPA). Aquell any va ser l’últim gran ensurt abans d’una fita històrica, l’eradicació oficial del virus l’any següent, que va convertir Espanya en un exemple sanitari internacional.
Molts ramaders encara recorden aquells mesos amb recel. A Andalusia i Extremadura, la por es va estendre com una taca d’oli. Diversos focus van obligar al sacrifici de milers de porcs i a confinaments que van trasbalsar comarques senceres. “Era un malson. Ningú sabia si el virus apareixeria demà a la granja del costat”, recorda un veterà ramader de la Noguera, ja jubilat. Malgrat tot, la coordinació entre administracions, veterinaris i productors va aconseguir el que semblava impossible. El 1995, l'Estat espanyol va anunciar al món que la pesta porcina havia desaparegut del seu territori. Per al sector, va ser com trencar un malefici.
Una nova amenaça
Avui, el decorat ha canviat radicalment. El virus no ha entrat a cap granja catalana i els experts asseguren que és complicat que es faci si s'aborda la crisi de manera correcta, però el focus detectat a Collserola —limitat, de moment, als senglars— ha encès totes les alarmes. El risc ja no ve de dins del sistema productiu, sinó del bosc. “Abans el problema era la bioseguretat de la granja; ara és la fauna salvatge”, resumeixen des d'Unió de Pagesos.
El parc de Collserola concentra una de les poblacions de senglar més grans del país, una convivència que fa anys que preocupa als experts. L’arribada del virus a aquests animals podria convertir el parc en una autèntica bomba biològica a tocar de l’àrea metropolitana. Les autoritats sanitàries han intensificat la vigilància i han activat protocols de control: recollida de cadàvers, anàlisi virològica i restricció d’accés a determinades zones. Tot i això, els veterinaris adverteixen que el repte serà mantenir el virus fora de les explotacions, on les conseqüències serien devastadores.
Un sector molt més preparat (i molt més vulnerable alhora)
Des d'Unió de Pagesos insisteixen que les granges catalanes actuals no tenen res a veure amb les dels anys noranta. Avui, cap explotació pot funcionar sense complir estrictes mesures de bioseguretat: tanques perimetrals, dutxes de desinfecció, registres digitals de vehicles i personal, i control diari de sanitat animal. “La professionalitat del sector és la millor vacuna”, afirmen des del sindicat. Tot i així, reclamen que la responsabilitat no recaigui sobre els ramaders, sinó sobre la gestió de la fauna salvatge, on rau el veritable focus de risc.
El problema, però, ja no és només sanitari: és també econòmic. L'Estat Espanyol s’ha convertit en un gegant exportador de carn porcina. La irrupció de la PPA, encara que sigui en senglars, pot provocar el tancament de mercats internacionals, especialment a països com la Xina, on la sensibilitat sanitària és extrema. “En un món globalitzat, un sol cas pot costar milions”, alerta un economista del sector agroalimentari.
De fantasma a advertència: una lliçó del passat
El record del 1994 pesa com un avís. Aquella epidèmia va ensenyar que el virus no perdona descuits i que només la coordinació pot aturar-lo. Avui, tant Catalunya com l’Estat disposen de tecnologia i experiència que abans eren impensables: xarxes de vigilància digital, laboratoris mòbils, simulacions epidemiològiques i sistemes de resposta ràpida.
El repte no és tornar a combatre el virus des de zero, sinó evitar que travessi la frontera invisible entre la fauna i la granja. La batalla, diuen els experts, es guanya amb prevenció, no amb sacrificis. Trenta anys després, la pesta porcina torna a ser notícia. Però el sector, ara, juga en un altre terreny: més professional, més conscient i més preparat que mai per plantar-li cara al seu vell fantasma.
