La Junta de Govern del Canal d’Urgell ha respost aquest dilluns a la negativa majoritària dels regants al projecte de modernització recordant que la iniciativa “no és un caprici polític, sinó una necessitat tècnica i de futur”. L’ens remarca que tant administracions com experts agrícoles i centres de recerca fa anys que alerten que, sense aquesta actuació, el canal podria perdre capacitat de reg, competitivitat i resistència davant la sequera.

Segons la junta, el projecte no s’ha gestat d’esquena als regants. Des del 2021, afirmen, s’han fet més de 130 trobades informatives, assemblees i sessions tècniques, i els estudis hidràulics, econòmics i de viabilitat han estat sempre a disposició de les col·lectivitats. El pla, asseguren, s’ha anat adaptant a partir de les aportacions rebudes.

Els responsables del canal recorden que tots els membres de la junta són també regants, sovint amb explotacions familiars, i que la seva funció és protegir l’interès comú, no els particulars. Subratllen a més que les decisions es prenen de manera col·legiada i que el president Amadeu Ros només té vot de desempat si hi ha divisió d’opinions.

Pel que fa al cost del projecte, l’organisme denuncia que part del debat públic s’ha centrat en les despeses sense tenir en compte el context: el finançament previst a 30 anys situaria la quota anual en uns 120 euros per hectàrea, un import similar o inferior al d’altres modernitzacions. També assenyalen que han demanat al Govern més ajuts, suport per als agricultors no professionals i la gratuïtat del transport d’aigua fins a peu de finca.

La junta nega qualsevol intent d’influència en el resultat de les votacions i afirma que cada col·lectivitat ha actuat amb plena llibertat, sense pressions ni manipulacions. Finalment, desmenteixen els rumors que vinculen el projecte amb una pèrdua d’autonomia, un traspàs d’aigua cap a Barcelona o una fusió amb el Segarra-Garrigues, i asseguren que l’objectiu únic és garantir el futur del regadiu.