El futur de les centrals nuclears està en joc. Avui es vota al Congrés dels Diputats una esmena del PP a la llei de mobilitat sostenible. Els populars volen frenar el calendari de tancament de les centrals nuclears -pactat amb les elèctriques el 2019- i allargar-ne la vida útil. En concret, ajornar sine die la data de tancament d'Almaraz (Extremadura), Ascó I (la Ribera d'Ebre) i Cofrents (País Valencià), les tres primeres centrals que s'haurien d'aturar segons el calendari del govern espanyol. La mesura afectaria directament Catalunya, on hi ha tres centrals nuclears: Ascó I -té prevista la finalització de la seva vida útil l'octubre del 2030-; Ascó II l'octubre del 2032 i Vandellós II el febrer del 2035. L'energia nuclear cobreix gairebé el 60% de la demanda elèctrica a Catalunya.  

Anem a pams. El govern espanyol va acordar el 2019 un calendari de tancament progressiu de les nuclears que hauria de començar el 2027 a Almaraz i culminar el 2035 a Trillo (Castella la Manxa). Malgrat que la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, assegura que manté el compromís total amb aquest acord, diversos agents econòmics, polítics i socials pressionen en sentit contrari. El mes de febrer, al Senat es va aprovar una proposició no de llei del PP -i, per tant, sense conseqüències jurídiques- per frenar el tancament. Llavors, els populars van tenir el suport de Vox i l'abstenció d'ERC i Junts. Mentre els postconvergents ho van justificar per la manca d'alternatives al subministrament elèctric en cas de desconnexió, els republicans van considerar que les compensacions als territoris afectats era insuficient. Ara, al Congrés, i amb el suport garantit de VOX, la posició de Junts unes setmanes després del trencament amb el PSOE serà clau perquè la mesura tiri endavant o fracassi.

La importància a Catalunya

Al conjunt de l'Estat hi ha set reactors nuclears, tres dels quals a Catalunya i un quart al País Valencià. Del conjunt de la península Ibèrica, Catalunya és el territori més nuclearitzat. L'any passat, per exemple, el 50% de l'electricitat consumida procedia dels tres reactors nuclears existents i, malgrat això, encara va ser necessari importar-ne un 14% per satisfer la demanda.

En contraposició, mentre que Catalunya només produeix un 18,12% d'electricitat renovable -de la qual més de la meitat és hidràulica-, a l'Estat espanyol la xifra es va disparar l'any passat fins al 52,5%. Cal tenir en compte que l'objectiu de la Generalitat és arribar a la meitat d'electricitat produïda amb fonts renovables per al 2030.

El problema dels residus

El principal inconvenient de les centrals nuclears és els residus que generen. Residus radioactius que es mantenen contaminants i actius durant milers d'anys. Per fer-hi front, en l'àmbit estatal, inicialment estava previst construir un magatzem temporal centralitzat per acollir tots els residus nuclears fins que es construís una instal·lació definitiva a gran profunditat. La impossibilitat social i política de trobar una ubicació -cap comunitat estava disposada a assumir la resta de material radioactiu-, va fer que el govern espanyol canviés d'estratègia i optés per magatzems descentralitzats a tocar de les centrals.

"Això suposa un augment de costos, però permet solucionar el problema", explicaven fonts del ministeri a Nació. De fet, recorden que sense els magatzems descentralitzats -motiu pel qual augmenten la taxa-, les centrals nuclears haurien d'aturar abans la producció, ja que no hi hauria espai físic per emmagatzemar els residus. "És un mal menor", apunten.

Les elèctriques pressionen

El conflicte acaba derivant en un dels seus actors principals, les companyies elèctriques, propietàries de les centrals nuclears espanyoles. En aquest aspecte, la patata més calenta és a Extremadura. Almaraz s'hauria de tancar el 2027, i Iberdrola, Endesa i Naturgy van sol·licitar formalment al govern espanyol que la vida útil de la central s’ampliï com a mínim fins al 2030. Aegesen no s'hi nega en rodó i delega la decisió al Consell de Seguretat Nuclear. Una pròrroga a Almaraz, podria ajornar els tancaments a Catalunya. Tornant a Extremadura, hi ha un component polític. El 21 de desembre s'hi celebren eleccions, i, a banda, un canvi al govern espanyol, amb l'arribada de PP i Vox, suposaria un gir de 180 graus en les polítiques que afecten les nuclears. 

Per la seva banda, les empreses elèctriques propietàries del parc nuclear català avisen que si tanca la planta d’Almaraz les centrals catalanes perdran “competitivitat” i “economies d’escala”, ja que fan servir la mateixa tecnologia. Les elèctriques han defensat que la pròrroga de la vida útil de les centrals és necessària a Catalunya perquè la indústria “no es pot mantenir” sense l’energia nuclear. Veus rellevants del sector com el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, han avisat que és “impossible” reforçar la xarxa amb energia renovable per substituir la nuclear abans del 2035, quan hauria de tancar l'última central catalana.

El Govern no valora negativament una possible pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears catalanes més enllà de la data de tancament anunciada. Tot i assegurar que la decisió és competència i depèn exclusivament del govern espanyol, el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha recordat que per garantir la viabilitat de les noves inversions industrials previstes al país cal, d'una banda, disposar de sòl industrial i, sobretot, de subministrament energètic. En tots els àmbits polítics, el debat està servit.