El Parlament ha validat aquest dimecres el decret llei que ha d'agilitzar la implantació de les energies renovables i que regula per primer cop les comunitats energètiques i els parcs de bateries per a l'emmagatzematge d'electricitat. La cambra li ha donat llum verda amb els vots de PSC, Junts, ERC i Comuns. En canvi, Vox hi ha votat en contra, i PP, CUP i Aliança s'hi han abstingut. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que la validació envia un missatge "molt positiu" als productors de renovables. Entre altres qüestions, la norma ha de permetre que la implantació de projectes de solar i eòlica es redueixi fins als 18 mesos, la meitat respecte dels 3 anys que es tarden ara, segons càlculs del Departament de Territori.

El Govern ha treballat el decret llei amb ERC i els Comuns i posa el focus en la seguretat, el cost, l'agilització i la sobirania energètica. Després de validar el decret, la cambra ha rebutjat tramitar el text com a projecte de llei, tot i que ho havien demanat Vox i CUP. Només aquests dos grups parlamentaris i Aliança hi han votat a favor, amb l'abstenció del PPC, de manera que la petició s'ha tombat.

Durant el debat parlamentari, Paneque ha defensat que la descarbonització és una resposta "racional" d'una societat que actua amb "responsabilitat" per afrontar un risc global. "És una política de prevenció", ha afegit. La també portaveu de l'executiu ha argumentat que el decret implica donar un "impuls" en el creixement i guanyar competitivitat en els sectors econòmics del país. A més, ha afegit que servirà per ajustar la normativa urbanística, i situar els ajuntaments al centre de la presa de decisions.

Suport de PSC, Junts, ERC i Comuns

La diputada socialista Andrea Zapata ha celebrat que es "doni oxigen" a molta ciutadania. La parlamentària del PSC -el grup que dona suport al Govern- ha destacat la perspectiva "transversal" del text, amb l'objectiu de reforçar la "resiliència energètica". Zapata ha reiterat la rellevància de la seguretat jurídica del decret, així com la voluntat de blindar i donar eines als ajuntaments. "Evitem la seva indefensió", ha asseverat des del faristol del Parlament.

Pel que fa als grups, el diputat Jordi Munell (Junts) ha admès que el Govern ara sí que ha fet la feina, i no com al juny, quan va portar el decret al Parlament "sense haver-lo consensuat". Montse Bergés (ERC) ha destacat la dotació de més mecanismes de participació del món local, i el compromís del Govern per publicar el document inicial del PLATER abans d'acabar l'any. La parlamentària Eva García (PP) ha valorat l'intent de reduir burocràcia però ha advertit que això no vol dir "precipitar", i que qualsevol canvi mereix un consens "ampli, social i institucional".

Al seu torn, Lluís Mijoler (Comuns) ha subratllat el consens amb entitats ecologistes. El parlamentari ha destacat que s'han fet "les coses bé" perquè la transició ecològica sigui "justa i viable". L'acord empodera el territori, amb quatre línies d'acció: la planificació i el PLATER; la democràcia energètica; activació del territori i prioritzar allò ja urbanitzat, i fer un "salt d'escala" amb l'Energètica, tal com ha afirmat.

Pel que fa a la CUP, Dani Cornellà ha advertit que l'aprovació del PLATER no serà immediata, encara que demà se'n faci una reunió amb partits al respecte. El diputat anticapitalista ha apuntat que els últims governs no han comptat amb la participació del món local ni de la pagesia, i que per això s'ha generat el "conflicte" actual. "No s'han fet les coses bé", ha lamentat Cornellà, que sí que ha admès que el decret inclou alguns elements "positius".

Regulació dels parcs de bateries i les comunitats energètiques

Entre les mesures, ressalta que per primer cop es defineix la tramitació que hauran de seguir les instal·lacions per emmagatzemar electricitat amb bateries, que redueixen el risc d'apagada elèctrica. El Departament de Territori ha explicat que han detectat "més sol·licituds" d'aquest tipus d'instal·lacions des de l'episodi viscut el passat 28 d'abril. També per primer cop es regulen les comunitats energètiques. En concret, se'n crea un registre i es permet la participació dels ens locals, que poden cedir sòl per a instal·lar plaques solars.

A més, es declara que es podran considerar d'"interès públic", designació que ha de "facilitar", per exemple, les instal·lacions en cobertes. Aquesta consideració, de fet, ha estat un dels elements que durant l'elaboració de la norma va generar discrepàncies entre partits. En el primer text, que al juliol el Govern va retirar de l'ordre del dia d'un ple per buscar un "major consens", no només s'hi incloïen les comunitats energètiques, sinó totes les instal·lacions generadores d'energia renovable.

Agilitzar la implantació

La norma aprovada també avança en la simplificació administrativa. Concretament, permet la transmissió de projectes no posats en servei per tal de minimitzar la renúncia dels promotors, s’incrementa fins als 500 kW de la potència mínima necessària per necessitar l’autorització administrativa i s’agilita la tramitació per millorar o repotenciar la infraestructura de transport i de distribució d’electricitat. També es reforça el rol de l'Oficina de Gestió Empresarial en la tramitació i se simplifiquen els tràmits de petit cablejat lligat a instal·lacions o punts de recàrrega. Territori calcula que d'aquesta manera la implantació es pot arribar a reduir fins a la meitat respecte de l'actual en alguns casos, mentre que en els més llargs (que poden ser de fins a 10 anys) caldrà analitzar cada cas en concret perquè hi ha molta varietat.

A banda de les qüestions vinculades als terminis, el text inclou mesures que "faciliten" l'autoconsum col·lectiu i les renovables en infraestructures hídriques, es fomenta l'eòlica d'autoconsum, es prohibeix instal·lar fotovoltaica a regadius excepte en casos concrets i es millora el procés de participació local a projectes de renovables. També s'amplia el termini de la concessió de les centrals hidroelèctriques reversibles fins als 50 o 75 anys quan sigui necessari, per sobre dels 25 que hi havia fins al moment.