Després de diversos dies sense novetats rellevants sobre l'origen de la pesta porcina africana, aquest divendres el Departament d'Agricultura va avançar les conclusions de l'informe elaborat pels experts de la Comissió Europea. El document -que encara no és públic- avala els protocols i les mesures de bioseguretat de l'IRTA-CReSA, però en cap cas descarta aquest laboratori depenent de la Generalitat com a focus del brot. En aquest sentit, només la seqüenciació de l'ADN dels virus amb les quals s'experimentava permetrà aportar respostes més o menys clares. A continuació, 10 preguntes amb resposta sobre la crisi de la PPA.
1. El brot està controlat?
Aparentment, sí. El Ministeri d'Agricultura ha confirmat un total de 27 senglars positius de pesta porcina, el darrer aquest divendres a Sant Cugat del Vallès -fins ara tots havien estat a Cerdanyola i Sant Quirze-. Malgrat que aquesta troballa ha obligat a augmentar el radi de vigilància -incorporant els municipis de Begues, Gavà, Olesa de Bonesvalls i Subirats-, tots els animals afectats continuen situant-se a la zona d'alt risc, a priori blindada per l'operatiu dels Agents Rurals. Només la localització d'un senglar infectat més enllà dels sis quilòmetres del focus original podria indicar que el virus s'hagi descontrolat.
2. Quines sis empreses s'estan investigant?
En dues ocasions -la darrera aquest dimecres per part de Salvador Illa al Parlament- s'ha assegurat que s'investigaven cinc o sis empreses per la possibilitat que fossin l'origen del brot. El Departament d'Agricultura -que evita dir-ne el nom- aclareix que només es tracta d'un laboratori -l'IRTA-CReSA ubicat al campus de la UAB-, però que també s'hi inclouen les empreses que hi estan desenvolupant projectes. Una de les corporacions que treballen per desenvolupar una vacuna contra la pesta porcina africana al nostre país és Hipra en el marc del projecte europeu VAX4ASF. De moment, l'empresa amb seu a Amer no posa data per poder-la comercialitzar.
3. És cert que s'hagi descartat que el virus hagi sortit de l'IRTA-CReSA?
No, en cap cas. Les conclusions preliminars de la missió europea que va visitar l'IRTA-CReSA l'11 i el 12 de desembre apunta -segons el Departament d'Agricultura- que els professionals del centre són competents per treballar amb pesta porcina, que les mesures de bioseguretat són adequades i que hi ha una vigilància correcta dels punts crítics per a possibles focus. També considera correcte l'informe que va seqüenciar el virus -i que va posar sobre la taula la possibilitat que sortís d'un laboratori- i certifica que es tracta d'una soca de PPA no identificada anteriorment a Europa. Ara bé, no poden ni confirmar ni descartar cap de les hipòtesis plantejades fins ara.
4. Per què és clau la seqüenciació dels virus del laboratori?
El mateix conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ho considera la “prova del nou”. Un virus com el de la pesta porcina africana està format per una doble cadena d'ADN. Seqüenciar-lo al complet no és fàcil, ja que es considera un “gegant” en l'àmbit dels virus que afecten animals. Es tracta de desxifrar tota la informació que conté com si es tractés de traduir un llibre -que en aquest cas seria més aviat una enciclopèdia-. Es tracta d'un virus força estable, però que al cap dels anys va mutant. Si es demostrés que alguna de les mostres amb les quals es treballava a l'IRTA-CReSA fos igual que el trobat als senglars morts, seria pràcticament segur que es va produir una fuga del laboratori. En cas contrari, aquesta hipòtesi es descartaria.
5. Què és la soca 29?
El virus localitzat en els senglars morts a Cerdanyola del Vallès s'ha batejat com a soca 29, per tractar-se d'una tipologia de pesta porcina africana mai identificada fins ara. En aquest sentit, des de l'arribada a la Unió Europa de la malaltia fa una dècada hi han circulat variants de la 2 a la 28. El localitzat a Catalunya s'assembla molt més a la soca 1 -que va circular per Geòrgia el 2007-, i que també s'utilitza per als experiments científics.
6. L'error humà està descartat?
No. L'informe dels experts europeus avala els protocols de l'IRTA-CReSA, però no analitza si es van aplicar correctament. En aquest sentit, si la seqüenciació dels virus demostrés que és el mateix que el dels senglars, l'error humà seria la hipòtesi més fiable, com han reconegut des del Departament d'Agricultura, per bé que tampoc es podria descartar el sabotatge. En ambdós casos, es tractaria d'un possible delicte contra el medi ambient, tal com investiguen els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil a instància del jutjat de Cerdanyola número 2.
7. És important que sigui una soca amb una virulència moderada?
Podria ser-ho. El veterinari Vicens Enrique Tarancon va explicar fa dies a Nació que el virus s'estava movent de “manera més lenta que habitualment”, fet que podia ser compatible amb la tesi de la fuga d'un laboratori d'una soca vacunal. Aquesta setmana, el president Salvador Illa ha confirmat que el virus té una virulència moderada, menor a l'habitual. Pel Departament d'Agricultura no és una prova concloent per afirmar un origen no natural, ja que recorden el cas d'Estònia on la soca 14 també era menys virulenta.
8. Quan estarà seqüenciat el virus?
Actualment, les mostres de l'IRTA-CReSA s'estan seqüenciant en dos laboratoris: l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i el Laboratori Central de Veterinària -el de referència estatal- de la localitat madrilenya d'Algete. En aquest darrer, també s'hi analitzaran les mostres requisades per la policia en el marc de la investigació judicial. Ara mateix, les fonts oficials eviten posar terminis i sembla difícil que hi hagi resultats abans del dia de Nadal.
9. Quines novetats podrem saber la setmana vinent?
Aparentment, poques. Això sí, es podrà conèixer les conclusions completes de l'informe dels experts europeus i, probablement, les de l'auditoria encarregada per la Generalitat en un comitè d'experts format per dos investigadors de l'IRTA -entre els quals el responsable de biocontenció del CReSA- i quatre d'externs. Sense descartar alguna novetat sobre la seqüenciació dels virus, seria esperable que es comuniquessin nous positius.
10. Quan podria ser declarada Catalunya neta de pesta porcina?
És impossible de dir. Per assolir aquesta situació, la Comissió Europea requereix un any sense localitzar nous positius. D'aquesta manera, fins que no es deixin de trobar senglars amb pesta porcina africana -amb el benentès que continua sense afectar cap granja-, no s'activarà el rellotge per declarar el país lliure del virus.
