D'ençà que el Ministeri d'Agricultura va anunciar que s'iniciava una investigació per aclarir si el brot de pesta porcina africana s'havia originat en un laboratori, l'IRTA-CReSA s'ha situat en el punt de mira. Les instal·lacions -a només un quilòmetre d'on van aparèixer els primers senglars infectats- acullen un centre de referència europeu precisament en les malalties del sector porcí. De fet, fa pocs mesos que han començat unes obres d'ampliació que han de permetre ampliar el nombre de laboratoris que treballen amb patògens que requereixen una elevada biocontenció. Fonts de l'IRTA consultades per Nació neguen que aquestes tasques hagin pogut facilitar una fuga del virus perquè fins ara es limiten a “a treballs previs de preparació del terreny i d’urbanització de l’entorn”.
Laboratoris de nivell de bioseguretat 3 sobre 4
El Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) és una de les 18 instal·lacions -entre centres i finques experimentals- de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Fundat el 1985 -acaba de celebrar els 40 anys- per una llei del Parlament de Catalunya, es tracta d'una empresa pública adscrita al Departament d'Agricultura.
L'ús d'agents biològics es classifica en quatre nivells de bioseguretat. En el cas de l'IRTA-CReSA, situat entre el campus de la UAB i el nucli de Bellaterra -pertanyent al municipi de Cerdanyola del Vallès-, disposa de 15 laboratoris de nivell 2 i sis més de nivell 3. Aquest darrer, que requereix un disseny d'alta biocontenció, permet treballar amb patògens que poden causar un dany seriós i potencialment mortal. A més, disposa una zona per allotjar-hi animals tant de granja -no només porcs-, com salvatges i de laboratori.
El màxim nivell de bioseguretat és el 4 -només n'hi ha un a l'estat espanyol ubicat a Madrid- i inclou les mesures de protecció per investigar amb virus amb alt risc de contagi i elevada mortalitat com l'Ebola o la verola. L'ampliació de l'IRTA-CReSA, que sumarà cinc nous laboratoris de NBS3, no preveu cap instal·lació de nivell 4.
Les instal·lacions de Bellaterra són des del 2017 un centre col·laborador de l’Organització Mundial de Sanitat Animal en recerca de malalties porcines a Europa i també laboratori de referència per a pesta porcina clàssica.
L'IRTA desvincula les obres de la pesta porcina africana
Després que aquest dimecres transcendissin les obres al Centre de Recerca en Sanitat Animal, l'IRTA -que fins ara havia evitat qualsevol mena de comunicació pública- ha negat que puguin tenir res a veure amb una eventual fuga del virus de la pesta porcina africana.
En aquest sentit, els treballs -que es van adjudicar el passat juliol- estan tot just en una fase inicial d'urbanització de l'entorn. “No s’està actuant ni a l’edifici de biocontenció ni a cap de les instal·lacions operatives”, apunten les fonts consultades per aquest mitjà. En aquest sentit, el nou edifici tindrà dos punts de connexió amb l'actual, però no està previst fins al 2028 en la fase final de les obres.
Segons l'IRTA-CReSA, la direcció d'obra ha certificat que no s’ha produït cap element susceptible d’haver afectat la bioseguretat i l'única incidència registrada ha estat un tall puntual en el subministrament de gas que només va causar “una afectació temporal del confort tèrmic del personal del centre” i “cap impacte sobre la seguretat ni l’activitat de recerca”.
És possible una fuga d'un virus d'un laboratori?
Hi ha quatre possibles vies per provocar un brot de pesta porcina. Les dues primeres, la infecció per part d'un altre porc o la picada d'unes paparres de l'Àfrica, no estan sobre la taula perquè no es poden produir a Catalunya. En canvi, no es descarta la teoria de l'entrepà-un senglar ingerint un aliment contaminat de les escombraries- o la fuga del virus des d'un laboratori.Malgrat totes les mesures de biocontenció, és possible que passi de manera excepcional? El viròleg Xavier Abad, precisament el cap de la Unitat d'Alta Contenció Biològica de l'IRTA-CReSA, ho admetia en una publicació a la xarxa X fa just dos mesos. “Els accidents en laboratori o d'instal·lacions que manegen patògens existeixen”, assenyalava. Feia referència -això sí-, en un cas produït a la Xina l'estiu de 2019 i que va provocar més de 10.000 casos de brucel·losi en humans.
Els #accidents en laboratori o d'instal·lacions q manegen patogens existeixen. Com no, Xina implicada. Aquí, un escapament de #Brucella que va generar milers d'afectats. La causa probable? Una de simple i estúpida. Fer servir #desinfectants caducats. #LAI https://t.co/dfeBj5zh2H
— Xavier Abad MdG🎗 (@XavierAbadMdG) November 14, 2025
Respecte a la pesta porcina africana a Catalunya, l'IRTA-CReSA manté un “criteri de prudència” i no preveu realitzar cap més comentari fins que s'aclareixi oficialment l'origen del brot. Cal recordar que el Ministeri d'Agricultura va plantejar la teoria del laboratori en comprovar que els senglars estaven afectats per una soca del virus similar a la que va circular a Geòrgia el 2007 -i no les que actualment hi ha a la Unió Europea-, com les que s'utilitzen en projectes de recerca.
Un altre element que abona aquesta hipòtesi l'explica Vicens Enrique-Tarancón, veterinari i coordinador del Grup de Sanejament Porcí de Lleida, en una entrevista a Nació. El comportament del brot no té res a veure amb els habituals i si es confirma que el virus circula més lentament podria ser compatible amb una soca vacunal del virus. Des del centre de recerca eviten donar cap informació sobre en quins projectes de pesta porcina africana estaven treballant actualment. “Continuem participant en els comitès científics que se'ns demana i oferint la màxima col·laboració amb les institucions pertinents”, apunten.
