La pesta porcina africana no va sortir del laboratori de l'IRTA-CReSA. Així es desprèn de l'anàlisi de l'ADN del virus amb els quals treballava el centre de recerca. Concretament, l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona ha estudiat el genoma de 17 mostres i ha pogut concloure que no coincideixen amb la dels senglars infectats. Malgrat que encara manca l'oficialitat per part del laboratori de referència de Madrid, l'estudi encarregat per Agricultura determina que la soca trobada a Catalunya no s'havia detectat mai abans. Mentrestant, sobre el terreny el brot es manté controlat, ja que els dos darrers positius -que fan ascendir el balanç total fins a 29 senglars infectats- també s'han localitzat en el radi de 6 quilòmetres respecte al focus inicial. “Estem fent el que toca”, assegura el conseller Òscar Ordeig.
17 de 19 mostres analitzades
El Departament d'Agricultura manté la prudència i assegura que el resultat de l'IRB “no és concloent”, ja que legalment l'anàlisi correspon al Laboratori Central de Veterinària ubicat a Algete (Madrid). Ara bé, Toni Gabaldón, director del grup de Genòmica Comparada, admet a pregunta de Nació que “el resultat hauria de ser el mateix”.
Fins ara, al laboratori barceloní s'han analitzat al complet 17 de les 19 mostres amb les quals experimentava l'IRTA-CReSA. Inclouen totes les usades els últims mesos i només manquen per revisar dues que porten congelades fa més de cinc anys. “Que un brot surti d'un congelador és molt improbable”, assenyala Cristina Massot, secretària general de la conselleria.
“El virus dels senglars no correspon a cap de les 17 mostres”, afirma l'investigador de l'IRB i del Centre de Supercomputació de Barcelona. En aquest sentit, ha explicat que presenta diferències molt importants respecte al del brot. Per una banda, manca un segment del genoma d'unes 10.000 lletres -d'un total de 190.000- i hi ha fins a 27 mutacions puntuals. “És un canvi molt gran en un virus que muta poc i que no es pot explicar en una evolució de poques setmanes”, ha explicat Gabaldón.
L'Institut de Recerca Biomèdica, en el marc de l'expedient informatiu obert per Agricultura, també ha tornat a seqüenciar la soca localitzada als dos primers senglars morts. Una mostra que ha comparat amb les 800 disponibles a les diverses bases de dades internacionals i amb les quals tampoc ha trobat cap coincidència. D'aquesta manera, es confirma que es tracta d'una varietat nova -batejada com a soca 29-. En aquest sentit, una hipòtesi és que ser menys virulenta “pot fer que hagi estat més difícil de detectar”. En aquest sentit, el científic aclareix que l'evolució dels patògens tendeix cap a l'atenuació, “però a un augment de la transmissió”.
I ara, què? Per una banda, cal esperar els resultats del laboratori de referència a Madrid. “Quan tinguem la informació concloent, els científics diran com procedir”, assegura Ordeig. En aquest sentit, pren força la possibilitat que mai es pugui determinar l'origen del brot de pesta porcina: “Hi ha hagut casos que s'ha determinat i molts altres que no”, admet el conseller.
L'ADN del virus, la "prova del nou"
Ja fa 10 dies que el Departament d'Agricultura va fer públiques les conclusions de l'informe dels experts enviats per la Comissió Europea. Tal com va passar amb l'auditoria realitzada per experts externs i del mateix IRTA-CReSA, es va determinar que els protocols del laboratori eren correctes i que les instal·lacions permetien treballar amb pesta porcina africana amb seguretat.
Ara bé, els dos informes no eren concloents, ja que no es podia descartar la hipòtesi d'un error humà -o d'un sabotatge-, element que també investiga el jutjat número 2 de Cerdanyola per tractar-se d'un possible delicte contra el medi ambient. Ja aleshores, Ordeig va afirmar que la "prova del nou" seria la seqüenciació de l'ADN del virus, per tal de comprovar si la soca trobada als senglars infectats corresponia amb alguna de les mostres al laboratori.
En els darrers dies ja circulava que l'anàlisi genètica exculparia l'IRTA-CReSA. Ahir mateix, el conseller Ordeig va assegurar a Catalunya Ràdio que tan bon punt es tinguessin els resultats es farien públics. “Han de permetre descartar definitivament la teoria del laboratori”, unes paraules que anticipaven l'anunci oficial d'aquest dimarts.
