Josep Usall Rodié (Alguaire, 1956) és doctor en Enginyeria Agrònoma i investigador especialitzat en postcollita de fruites i hortalisses. Director general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) des del 2018, acaba de superar un dels moments més crítics per la institució, la sospita que el brot de pesta porcina africana s'havia originat als laboratoris del CReSA a Bellaterra. En una entrevista a Nació el dia que l'IRTA pot trencar el silenci, fa un agraïment al personal del centre de recerca que des de fa setmanes treballa en aquesta crisi i lamenta que s'hagi volgut aprofitar per posar en dubte el sistema de recerca català.
Està més tranquil personalment i professionalment ara que l'informe oficial conclou que el virus no va sortir de l'IRTA-CReSA?
Personalment, estava tranquil d'ençà que vam tenir els resultats de les anàlisis dels genomes de les nostres mostres que va fer l'Institut de Recerca Biomèdica abans de Nadal. Sabíem que s'havien de repetir a Madrid, però les mostres eren les mateixes i la tècnica molt similar. Per tant, no esperàvem cap canvi. Ara bé, és cert que amb l'informe del Ministeri d'Agricultura també tanca la qüestió en l'àmbit públic i mediàtic i, per tant, s'assoleix un plus de tranquil·litat.
En algun moment va arribar a dubtar que el virus hagués pogut sortir de les seves instal·lacions?
L'endemà de la nota que apuntava a la hipòtesi em vaig reunir amb el president de la Generalitat. Em va preguntar si creia que havia sortir de l'IRTA-CReSA i jo li vaig dir clarament que no. Per dos motius. Per una banda, perquè conec des de fa molts anys la professionalitat dels nostres equips. Per l'altra, perquè les nostres instal·lacions són de primer nivell i tenen unes grans mesures de bioseguretat. La probabilitat que la pesta s'escapés del CRESA era pràcticament zero. Jo no vaig dubtar i així li vaig transmetre al president.
Hi ha hagut interès en desprestigiar l'IRTA i, en general, la recerca científica a Catalunya?
Sap greu que s'hagi volgut posar en dubte el sistema de recerca català i ara caldrà una feina per restaurar-ho. Alguns segurament ho van fer per ignorància, però altres que coneixen les circumstàncies també s'hi van apuntar. Sincerament, hi ha hagut moltes declaracions que no he entès.
També pot entendre que els mitjans, i sobretot la societat, donessin per bona la hipòtesi pel fet que els porcs es van trobar a tocar del laboratori i hi hagués una gran operació policial.
Ho entenc perfectament. De fet, des del primer cas ens vam dedicar a revisar tots els protocols perquè calia fer-ho. Que el virus havia sortit del laboratori mai va tenir base científica sinó que una sèrie de coincidències van generar una hipòtesi. I aquesta hipòtesi va arribar al moment àlgid quan els Mossos i la Guàrdia Civil registren el CReSA. Malgrat entendre-ho, ens hauria agradat més mostres d'empatia en aquelles circumstàncies.
L'IRTA estava en plena celebració dels 40 anys. Han estat les pitjors setmanes de la seva història?
Soc director general des de fa vuit anys i ha estat la pitjor situació, sense cap mena de dubte. Com a mínim, el moment més crític dels darrers 10-12 anys. Vam passar de cop de celebrar uns 40 anys en què es va fer una valoració molt positiva de la nostra trajectòria a estar a l'ull de l'huracà.
En tot cas, aquest episodi no esborra aquestes quatre dècades...
No, ni de bon tros. L'IRTA és una estructura molt potent que ha ajudat a fer créixer el sector. És un element clau per al país.
Les obres d'ampliació van ser un dels elements que, almenys periodísticament, van apuntalar la teoria de la fuga... Continuen sense problemes?
Sí, les obres s'estan executant segons el calendari previst, malgrat que les pluges de les darreres setmanes ens poden comportar algun retard. En cap cas, el brot de pesta porcina ha afectat perquè no tenen cap impacte en l'activitat del centre. Es tracta d'un edifici amb uns laboratoris que pretenen donar resposta més enllà de la sanitat animal i cobrir el camp de les malalties zoonòtiques, produïdes en animals, però que acaben afectant humans. Serà una instal·lació única a Catalunya.
També es va publicar que podrien ser de nivell 4 de bioseguretat, quan en principi continuaran sent de nivell 3 com les actuals, no?
Les noves instal·lacions seran de nivell 3. Malgrat que inicialment, l'any 2021, es va apuntar la possibilitat d'incloure-hi un laboratori de nivell 4, finalment es va descartar en el projecte definitiu redactat dos anys després.
Tenim confirmat que no va sortir d'un laboratori i és quasi impossible que arribés d'un animal viu. De nou, tot apunta a un element contaminat. Què és més probable, la teoria de l'entrepà o importacions il·legals?
Qualsevol d'aquestes opcions és versemblant. Hi ha moltes hipòtesis, s'haurà d'investigar, però no ens correspon a nosaltres determinar com ha pogut arribar a Catalunya. En tot cas, sembla bastant evident que l'origen és carn de porc contaminada.
El virus que circula per Catalunya és una soca nova i que s'està comportant força diferent...
Cal precisar el concepte de soca nova. El que sabem és que no havia estat mai seqüenciada i això no vol dir que estigui circulant per altres parts del món. Per altra banda, el virus es mou de manera més lenta que en la majoria de soques conegudes. Tot i això, no tenim una evidència científica clara i plantegem un estudi per poder-ho comprovar.
Aquest comportament aparentment diferent pot dificultar la contenció del virus sobre el terreny?
Sabem que en funció del comportament, la forma d'afrontar-lo ha de variar. Si és una soca molt virulenta i té un efecte molt ràpid, la millor estratègia és contenir-lo i que es morin tots els animals. Si el procés és més lent, pot interessar fer accions d'eliminació. En aquest sentit, l'informe planteja combinar les dues estratègies i eliminar tots els senglars de l'entorn del focus central.
S'hauria de canviar l'estratègia a Catalunya?
Crec que el que s'està fent ja és el que planteja l'informe. Contenció a la zona d'alt risc i eliminació al segon radi. D'aquesta manera, si un animal contagiat s'escapa, tindrà dificultats per trobar-ne d'altres.
Per tant, els dos positius trobats a Molins de Rei -els primers fora del radi d'alt risc- són fruit de la normalitat o hem d'entendre que s'ha descontrolat?
Malgrat no ser el més desitjable, entra dins de la normalitat. Estem parlant que el radi oficial són 6 quilòmetres i aquests porcs estaven a vuit del focus inicial. Allà d'on no haurien de sortir en cap cas és dels 20 quilòmetres. Hem d'assumir que serà un procés lent.
En aquest sentit, veu factible que l'estiu del 2027 Catalunya torni a ser un país lliure de pesta porcina?
Una cosa és el que ens agradaria i l'altra és el que pot passar. La feina s'està fent bé, però crec que per desgràcia aquesta crisi serà més llarga.
