L'informe inicial elaborat pel comitè científic designat pel Govern d'Espanya per aclarir l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA) detectat a Catalunya a finals de novembre conclou que encara és "prematur" pronunciar-se sobre com va aparèixer el virus, però descarta que fos a l'IRTA-CReSA.
En el document, consultat aquest dilluns per Europa Press, estableix que els resultats obtinguts mitjançant estratègies analítiques complementàries i per organismes independents "no van mostrar cap coincidència genètica" entre l'aïllat espanyol i els virus usats en activitats experimentals en aquest laboratori, ni a nivell de marcadors parcials ni de genoma complet.
Aquestes conclusions coincideixen amb la posició de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), que el passat 30 de desembre va publicar els resultats del seu propi informe, encarregat pel Govern, en què també descartava que la seva seqüenciació genòmica coincideixi amb les mostres amb les quals treballa l'IRTA-CReSA.
L'informe del Ministeri vincula el cep detectat a Catalunya, pertanyent al grup genètic 29, amb el genoma de referència Geòrgia 2007/1, "amb una identitat nucleotídica superior al 99,9% en totes les regions compartides entre tots dos genomes". Respecte als ceps amb les quals treballava l'IIRTA-CReSA, el Laboratori Central de Veterinària de Algete, el de referència en l'àmbit espanyol, va analitzar 81 mostres procedents d'aquest centre, sense trobar marcadors genètics específics identificats en el virus detectat en el brot.
Una teoria "coherent"
L'informe assenyala entre un dels escenaris possibles una introducció puntual del virus a llarga distància mediata per activitats humanes, particularment a través de productes carnis o restes de menjar contaminats, la qual cosa coincideix amb la teoria inicial d'un entrepà en mal estat. A parer seu, aquest origen seria "coherent" tenint en compte l'aparició aïllada del focus i l'absència de focus intermedis en països veïns; la localització del brot en un entorn altament connectat, amb elevada mobilitat humana i una densa xarxa d'infraestructures viàries i ferroviàries; i la divergència genètica respecte als llinatges dominants a Europa.
