El canvi climàtic amenaça Pogacar

«Que els esportistes d'elit siguin conscients de l’impacte de l’augment de temperatures pot ser un primer pas per exigir mesures d’adaptació en tots els sectors»

Publicat el 28 de febrer de 2026 a les 09:27

Dues prèvies. Mai hauria pensat d’escriure a la vegada de dues de les meves passions: la crisi climàtica i el ciclisme. La segona: el titular -per una vegada a la vida- és pur clickbait. A Tadej Pogacar no l’amenaça ni colossos com Jonas Vingegaard o Remco Evenepoel… ni l’escalfament global.

Aquesta setmana s’ha publicat un interessant estudi amb participació de l’Institut de Salut Global de Barcelona que analitza les condicions ambientals amb les quals s’ha disputat el Tour de França dels darrers 50 anys. I els resultats són clars: cada vegada els nivells de risc tèrmic augmenten, malgrat que -de manera absolutament miraculosa- mai ha coincidit una situació perillosa per a la salut dels ciclistes amb el recorregut de la prova.

L’exemple del Tour és vàlid per a molts altres esports. A l’Open d’Austràlia s’han viscut escenes preocupants -un aplegapilotes es va desmaiar- i tenistes com Jannik Sinner van haver d’apel·lar a la “regla de la calor” per aturar el partit per hidratar-se i tancar la coberta de la pista central. Caldrà veure, per altra banda, si els cooling breaks seran suficients en els mundials de futbol que es jugaran aquest estiu als Estats Units i Mèxic o el 2030 a Portugal, Espanya… i el Marroc.

Algú podrà dir -no sense raó- que és molt frívol parlar d’esports amb la magnitud de la tragèdia que suposa la crisi climàtica. Tanmateix, com passa quan es posicionen per una injustícia social, els esportistes d’elit no deixen de ser referents. Que Pogacar, Lamine Yamal o Novak Djokovic siguin conscients de l’impacte de l’augment de temperatures pot ser un primer pas per exigir mesures d’adaptació en tots els sectors econòmics i professions.

El torb del Balandrau

A la Vall de Camprodon i al Ripollès recordem perfectament què va passar els darrers dies del 2000: fins a nou persones van morir a les muntanyes de la comarca.

Aquesta setmana també és notícia

La volta al món en quatre notícies

  1. Itàlia intercepta més de 1.000 tones de residus il·legals, sobretot tèxtils, abans de ser transportats cap a Àfrica i Àsia (llegit a El País).
  2. Antics pous centenaris tornen a utilitzar-se a mesura que les ciutats de l’Índia s’acosten al dia zero de quedar-se sense aigua (llegit a The Guardian).
  3. Com els pobles de mitjana i baixa muntanya fan front a la manca de neu? Una qüestió clau en les municipals franceses del 2026 (llegit a Le Monde)
  4. Les riqueses minerals de l’Antàrtida queden a l’abast a mesura que el clima s’escalfa. Es revertirà la prohibició d’explotar-los? (llegit a Clarín).