Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, com cantaven els Manel. Però ara sí, ja tenim l'esperat Plater. El Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de Catalunya no només té tancat la versió preliminar sinó que l'ha presentat -una per una- a totes les comarques del país. A Nació fa dies que en parlem: vam avançar els objectius d'energia solar i eòlica per cada territori, vam baixar a exemples com el Solsonès, Ponent o l'Empordà i també hem explicat quin full de ruta pretén seguir el Govern.
El document es posarà ben aviat en exposició pública. I ara és el torn dels ajuntaments. El Plater fixa per a tots i cadascun dels municipis del país un mínim d'energia solar fotovoltaica en teulades, espais transformats i zones agrícoles o naturals. Si l'aconsegueixen cobrir -globalment-, els consistoris tindran la potestat de frenar nous projectes. En el cas de l'eòlica, per la seva banda, l'objectiu només és comarcal.
Cada ajuntament ja té a disposició un mapa i un visor per comprovar quines zones s'han marcat com a aptes per acollir renovables i quines prioritàries. Ho poden acceptar o presentar al·legacions per ajustar-ho. La idea és clara: malgrat que s'ha fet un treball tècnic molt rigorós -a vegades es presenten alternatives poc aplicables-, no hi ha ningú com els representants locals per avaluar si s'ajusta a la realitat. Ara bé, ha de quedar clar que els objectius mínims són els que són i només amb la suma de les aportacions dels 947 municipis, Catalunya podrà arribar a la descarbonització total.
Durant anys -amb raó- s'ha reclamat planificació amb les renovables. Ara ja la tenim i, per tant, seria poc útil que s'intentés demonitzar el Plater com una “imposició” de la Generalitat. L'horitzó és clar -deixar de dependre del gas, el petroli i l'urani- i els recursos renovables -aigua, sol i vent- tenen una distribució determinada. A partir d'aquí, el que cal és ajustar al màxim la proposta tècnica a la idiosincràsia de cada municipi. En definitiva, és l'hora dels ajuntaments.
Parlem de biodiversitat silvestre... i domèstica
No és la meva especialitat, però a Impacte també parlem força de biodiversitat. De silvestre -ossos, iris ermitans o castors-, però també de domèstica. Sabíeu que els gats i gossos són un problema per a la fauna?
- El Pirineu ja supera el centenar d'ossos, la meitat dels quals en cinc comarques catalanes.
- Catalunya guanya una nova espècie d'ocell: alliberen a l'Empordà una vintena d'ibis ermitans.
- El castor europeu, el polèmic retorn d'una espècie que ja ha tornat a Catalunya.
- Gats i gossos, gran amenaça per a la biodiversitat a Europa: anàlisi d'un preocupant buit legal.
Aquesta setmana també ha estat notícia
- Energia | Demolició de la «bomba» de Cercs: dos milions d'euros que mostren la llum al final del túnel
- Renovables | Dues consultes, 500 veïns i 400 milions d'euros en joc
- Meteorologia | Els nous radars del Meteocat diferenciaran pluja, neu i calamarsa
La volta al món en quatre notícies
- Les noves realitats comercials de l'Àrtic que l'escalfament climàtic hauria de facilitar: realitat o exageració? (llegit a Climática).
- La pluja negra de l'Iran, l'últim exemple de contaminació climàtica vinculada a les guerres (llegit a The Guardian).
- L'Aràbia Saudita pretén plantar 10.000 milions d'arbres al desert per frenar el canvi climàtic, però l'aigua és un factor limitant pel “megaprojecte verd” (llegit a Clarín).
- 40 dels 115 milions d'habitants de les Filipines no tenen accés a un subministrament d'aigua fiable (llegit a philstar.com).
