L'estudi de la biodiversitat genera sovint males notícies, altres de bones i, menys freqüentment, algunes de ben sorprenents. En aquest darrer àmbit, destaca la recerca d'un equip internacional de recerca liderat per científics catalans del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i l'Institut Max Planck d'Ecologia Química de Jena (Alemanya). Els investigadors han descobert que la salamandra comuna és biofluorescent: el treball revela que aquesta espècie emet llum turquesa quan se l’exposa a radiació ultraviolada, un fenomen que havia passat desapercebut fins ara malgrat dècades d'estudi.
La rellevància ecològica del fenomen "encara no és clara", segons expliquen des del Museu de Ciències Naturals. La fluorescència podria tenir una funció comunicativa i intervenir en l'aparellament, l'orientació durant la migració o en la dissuasió de depredadors.
Resplandor turquesa
El treball, publicat a la revista Royal Society Open Science, explica que, sota llum ultraviolada, la salamandra comuna (Salamandra salamandra) mostra uns patrons fluorescents distintius. Concretament, emet una resplendor turquesa a la part ventral i als costats, coincidint amb la distribució de les seves glàndules cutànies i de les seves secrecions verinoses.
Els compostos fluorescents també són presents a la sang, fet que suggereix una distribució d’aquestes molècules per tot el cos, un tret poc habitual que fins ara només s’havia descrit en determinades espècies de granotes.
L'investigador del Museu i primer autor del treball, Bernat Burriel, ha apuntat en la nota de premsa que és fascinant que una espècie tan estudiada encara contingui fenòmens desconeguts com aquest. "Ens recorda que fins i tot els organismes més familiars poden amagar secrets que només es revelen quan s’observen amb noves eines", ha afegit.
La diferència amb una cuca de llum
Quan rep llum ultraviolada -imperceptible per a l'ull humà-, les substàncies químiques presents a la pell de la salamandra transformen la radiació i la tornen a emetre a l'espectre visible, en tons verds i blaus.
Durant anys, la biofluorescència es va considerar limitada als entorns marins, amb la rara excepció dels escorpins. Tanmateix, una sèrie de descobriments recents han demostrat que també és comú en diversos animals d’ambients terrestres, incloent-hi rèptils, ocells i amfibis.
Aquest fenomen es diferencia de la bioluminescència perquè depèn d'una font de llum externa. En canvi, els organismes com les cuques de llum (escarbats de la família dels lampírids) generen la seva pròpia llum mitjançant reaccions químiques.
“Encara no sabem quin és el compost responsable d’aquesta fluorescència, però tot indica que és una molècula desconeguda en aquesta espècie. Identificar-la serà clau per entendre el seu origen i funció”, afegeix Salvador Carranza, investigador de l’IBE (CSIC-UPF) i també coautor de l’estudi. Per aquesta raó, els investigadors estan actualment en procés de caracteritzar químicament els compostos candidats.
