Catalunya té des d'avui una nova espècie d'ocell. Aquest matí s'han alliberat una vintena d'ibis ermitans (Geronticus eremita) a l'Alt Empordà en el marc d'un projecte de recuperació impulsat per la Fundació Alive. Es tracta d'uns exemplars, provinents de diferents punts d'Europa, que des del maig vivien en captivitat en un aviari dins del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha qualificat la jornada de "històrica i molt emocionant", ja que suposa el retorn d'una espècie a Catalunya que es va extingir d'Europa fa uns 300 anys. La fundació preveu continuar els alliberaments durant els pròxims 7 o 8 anys fins a consolidar una població estable, amb l'objectiu d'arribar a entre 30 i 40 parelles reproductores a l'Empordà.
Guiats per un ultralleuger
L'ibis ermità és un ocell amb unes característiques peculiars, més enllà de tenir el cap pelat i de tons vermells, el que sorprèn més és el mode en què migren: ho fan amb acompanyament humà, concretament d'ultralleugers. La seva condició d'animal en perill d'extinció fa que s'hagi de destinar esforços en la seva reintroducció, objectiu que va impulsar Jordi Sargatal i que es va fer el primer intent l'any 1992 sense èxit.
Ara, és ben diferent. Els ocells han arribat per quedar-se als aiguamolls de l'Empordà i així intentar fer créixer una espècie que es va extingir fa uns 300 anys. La tímida recuperació d'aquest peculiar ocell s'ha dut a terme gràcies a diversos programes; els més exitosos han estat a Àustria -d'on provenen els nous integrants de la fauna catalana- i d'Alemanya que han fet créixer l'espècie fins a assolir uns 2.000 exemplars.
Els ibis ermitans necessiten una cura especial. Una necessitat que requereixen és mantenir una temperatura agradable per a ells, per aquesta raó, el mes d'abril es va construir una gàbia d'aclimatació de grans dimensions a la zona de Torre Mornau, una finca de propietat pública del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. A més, es van adaptar les torres elèctriques per evitar electrocucions.
Per aquest motiu s'ha dut a terme la migració assistida, ja que l'ibis ermità pot passar tot l'any a Catalunya, però no pot hivernar al centre d'Europa. Des d'Àustria han aprovat l'operació migratòria perquè allà es cuiden a la zona del llac Costanza -situat entre Alemanya, Àustria i Suïssa- i en diverses ocasions han afavorit el desplaçament dels ocells cap al nord d'Itàlia, apostant, també, per l'ús d'ultralleugers com a guies i "mares adoptives".
Intent de reintroduir-ho coincidint amb els Jocs Olímpics
No és la primera vegada que es parla de reintroduir-lo a Catalunya. El 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics, el mateix Jordi Sargatal va intentar convèncer Pasqual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona. "Tenia gràcia perquè la forma del cap recorda molt la flama", va explicar fa uns mesos a Nació el secretari de Transició Ecològica.
Tanmateix, era un moment que arrencar projectes de conservació era molt complicat i es va acabar fent al voltant de Jerez de la Frontera, a la província andalusa de Cadis. Amb 300 exemplars, 39 parelles en tres localitzacions i un total de 46 polls anellats, es considera que s'està a punt de donar l'espècie per consolidada en aquesta zona.
De fet, per tirar endavant l'actual projecte es va signar un conveni de col·laboració amb la consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient de la Junta d’Andalusia. “Ens ofereixen assessorament i col·laboració en la reintroducció d’aquesta espècie, així com formació específica en matèria d’aclimatació i treball de camp”, va assenyalar Sargatal el març passat.
El projecte va rebre un gran impuls tan bon punt l'actual secretari de Transició Ecològica va assumir el càrrec. Una situació que contrasta amb l'altre projecte de reintroducció que va abanderar: el linx ibèric. Un dels acords entre el Departament d'Agricultura i Revolta Pagesa va aturar aquesta possibilitat, malgrat l'arribada puntual d'algun exemplar.
