Descobriment d'alçada: per primera vegada s'ha detectat un linx ibèric en ple Pirineu. Ho ha anunciat l'Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu), que va localitzar-lo a través d'una càmera de fototrampeig. Es tracta de Secreto, el mateix individu que va ser vist fa pocs mesos al Pallars Jussà i que suposava el segon que arribava al nostre país des del 2018.
Una altura poc habitual pel linx ibèric
ADLO disposa d'una xarxa de càmeres de fototrampeig per al seguiment del llop i l'os bru. Aquests instruments han permès captar la presència d'un exemplar del linx ibèric (Lynx pardinus). Segons els responsables de l'entitat, el patró del pelatge ha permès confirmar que es tracta de Secreto, el mateix individu que els Agents Rurals van localitzar fa uns mesos.
La identificació s'ha produït a 1.750 metres d'altitud, en ple Prineu axial de Catalunya, un fet que segons ADLO podria suposar una de les cites a major alçada a la península Ibèrica. Per prudència, l'únic element de localització és que el punt està a només set quilòmetres de la frontera amb l'estat francès. “Cal anar veient si es pot adaptar a aquest hàbitat on la presència de llebres i marmotes li asseguren l'alimentació”, explica Pau Vázquez president de l'entitat que l'ha localitzat i que n'ha confirmat la identitat amb els Agents Rurals.
Cal recordar que l'espècie pròpia de la serralada era el linx boreal (Lynx lynx), desaparegut fa dècades i que al Pallars -i altres punts del Pirineu- es coneix com a gatillop. Actualment, la població salvatge més propera se situa al massís del Jura, al centre de l'estat francès.
Un exemplar procedent d'Andalusia
L'exemplar que s'ha detectat al Pirineu procedeix d'Andalusia. Es tracta d'un individu anomenat Secreto i que va néixer fa tres anys en un centre de cria en captivitat de l'Algarve, a Portugal. Posteriorment, la primavera de 2023, va ser alliberat en una finca de Sevilla, des d'on per causes que es desconeixen va anar avançant nord enllà fins a arribar a Catalunya. En aquest sentit, el març passat va ser captat per una càmera dels Agents Rurals a la zona de la serra de Boumort, al Prepirineu.
El Govern en cap cas es va plantejar capturar-lo i retornar-lo cap al seu hàbitat original. Era el cas contrari del que havia passat el maig de 2018. Aleshores, un exemplar anomenat Litio es va plantar a les portes de Barcelona. Finalment, va ser capturat en una zona boscosa de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, i es va retornar cap al sud de la península Ibèrica, ja que es considerava que no era un hàbitat gens adequat per al linx.
Només 30 dies després de la primera identificació va ser captat en ple Pirineu. De fet, dues càmeres separades per només quatre quilòmetres el van fotografiar el mateix dia. I ara què cal fer amb Secreto? “Deixar-lo tranquil”, assegura Pau Vázquez que recorda que han deixat mesos de marge abans d'anunciar-ho. “És una oportunitat per aprendre de la biologia del linx ibèric. Veure si intenta adaptar-se en aquesta zona o opta per baixar més al sud”, afegeix en declaracions a Nació.
Una reintroducció aturada
Des d'inici del segle XXI -si més no oficialment- s'han vist dos linxs ibèrics a Catalunya. Segons el servei de Fauna del Departament de Territori, l'anterior cita creïble datava de 1957, però l'espècie ja estava en total regressió des de dècades abans.
Un dels grans projectes que volia impulsar el naturalista Jordi Sargatal com a secretari de Transició Ecològica era la del linx ibèric a Catalunya com ja havia passat inicialment a Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Portugal i, posteriorment, també Múrcia i Castella i Lleó.
La idea era buscar zones de Ponent amb un hàbitat ideal pel retorn d'aquesta espècie emblemàtica i que també servís per contribuir la plaga de conills. Tanmateix, en la darrera onada de mobilitzacions de Revolta Pagesa, l'acord signat per part del Departament d'Agricultura va incloure la renúncia al projecte. Malgrat que el mateix Sargatal ha apuntat en més d'una ocasió que es podia reprendre sempre que comptés amb el suport del sector primari, el projecte està oficialment aturat.
Per ADLO, la troballa és una nova oportunitat per reimpulsar-ho. “Esperem que la Generalitat tingui valentia per recuperar-ho”, conclou el seu president Pau Vázquez.
