Ara fa uns mesos el Govern va aturar en sec els plans per reintroduir el linx ibèric a Catalunya. Tanmateix, la natura té els seus propis fluxos i, de nou, un individu d'aquesta espècie tan emblemàtica ha estat captat al nostre país. Concretament, i segons ha avançat El Periódico, diverses càmeres de fototrampeig de la Generalitat l'han detectat en una zona no revelada de l'oest de Catalunya. Cal recordar que ja el 2018 un altre exemplar va arribar fins al Baix Llobregat.
Un individu procedent d'Andalusia
L'exemplar que ha estat detectat a l'oest de Catalunya procedeix d'Andalusia. Es tracta d'un individu anomenat Secreto i que va néixer fa quatre anys en un centre de cria en captivitat de Portugal. Posteriorment, va ser alliberat en una finca de Sevilla, des d'on per causes que es desconeixen ha anat avançant nord enllà fins a arribar al nostre país. Malgrat que no se sap si encara hi és o ha marxat, des del Govern no es preveu capturar-lo i retornar-lo cap al seu hàbitat original.
La situació és la contrària del que va succeir el maig de 2018. Aleshores, un exemplar anomenat Litio es va plantar a les portes de Barcelona. Finalment, va ser capturat en una zona boscosa de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, i es va retornar cap al sud de la península Ibèrica, ja que es considerava que no era un hàbitat gens adequat per al linx.
D'aquesta manera, aquest segle XXI -si més no oficialment- s'han vist dos linxs ibèrics a Catalunya. Segons el servei de Fauna del Departament de Territori, l'anterior cita creïble datava de 1957, però l'espècie ja estava en total regressió des de dècades abans.
El linx ibèric no té res a veure amb l'animal que es va reproduir en captivitat el 2019 al centre MónNatura Pirineus, al Pallars Sobirà. En aquell cas es tractava d'un linx boreal o europeu (Lynx lynx) -gatillop com es coneix al Pallars i en altres zones de la serralada-, una espècie que havia estat vista per última vegada el nostre país el 1987.
Els pagesos van forçar aturar-ne la reintroducció
Un dels grans projectes que volia impulsar el naturalista Jordi Sargatal com a secretari de Transició Ecològica era la reintroducció del linx ibèric a Catalunya com ja havia passat inicialment a Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Portugal i, posteriorment, també Múrcia i Castella i Lleó.
La idea era buscar zones de Ponent amb un hàbitat ideal pel retorn d'aquesta espècie emblemàtica i que també servís per contribuir la plaga de conills. Tanmateix, en la darrera onada de mobilitzacions de Revolta Pagesa, l'acord signat per part del Departament d'Agricultura va incloure la renúncia al projecte. Més endavant, el mateix Sargatal va apuntar que es podia reprendre sempre que comptés amb el suport del sector primari.
El linx creix quasi un 20% a la península Ibèrica
L'arribada anecdòtica d'un linx a Catalunya es produeix en un context de clara expansió de l'espècie a la península Ibèrica. Segons dades difoses pel Ministeri de Transició Ecològica aquest dijous, l'any passat la població va augmentar un 19% fins a arribar als 2.401 individus.
Del conjunt d'exemplars, la major part es reparteixen entre Castella-la Manxa (942) i Andalusia (836). També destaquen els 354 individus de Portugal i els 254 d'Extremadura mentre que a Múrcia se'n comptabilitzen 15. A l'Aragó, comunitat que de moment també ha paralitzat la reintroducció, també s'han detectat alguns individus procedents del sud.
De fet, en pocs més de dues dècades s'ha passat de menys de 100 exemplars als actuals 2.400. L'increment, tanmateix, s'ha accelerat els darrers quatre anys -el 2020 n'hi havia 1.111- amb una taxa de creixement del 29%. Tot plegat va provocar que l'espècie passés de la categoria “en perill” a “vulnerable”, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.
