La pesta porcina africana no és una qüestió menor ni un simple tràmit sanitari malgrat que no afecti la seguretat alimentària; està en joc la supervivència econòmica i social d'un dels pilars de Catalunya. La raó fonamental rau en el caràcter devastador del virus: és altament contagiós per als animals (tant porcs domèstics com senglars), no té tractament ni vacuna efectiva i, en les seves formes més agressives, provoca una mortalitat propera al 100% en les granges afectades. Però el veritable perill, el que desvela el sector, no és només la mort dels animals.
És la resposta comercial i internacional que es desencadena automàticament. Si es detectés un únic cas en una explotació porcina catalana, el protocol sanitari internacional obligaria al sacrifici immediat de tot l'efectiu de la granja. I, molt més greu, els principals països compradors fora de la UE, especialment la Xina, el mercat clau que absorbeix milions d'euros anuals, podrien passar el forrellat de les seves fronteres a les exportacions catalanes. Aquest bloqueig, que podria estendre's a altres socis asiàtics i extracomunitaris, suposaria una amputació sobtada de les vendes exteriors i arribar a col·lapsar una cadena de valor que dona suport directe o indirecte a desenes de milers de llocs de treball, especialment a les comarques interiors de Catalunya.
La troballa de senglars infectats a Collserola, una zona periurbana densa, amplifica l'alarma perquè demostra que el virus, que avança per Europa des de l'Est, ja està present al nostre territori i circula en la fauna salvatge, que actua com a reservori i vector impossible de controlar completament. La hipòtesi del Govern sobre l'origen de la pesta és que algú hagi portat des d'altres llocs d'Europa "un embotit o un entrepà contaminat". La fina línia que separa aquests senglars de les granges intensives de Lleida o Girona és només una qüestió de bioseguretat.
Us deixem cinc dades, extretes de l'Anuari Econòmic Comarcal de BBVA elaborat per la consultora especialitzada en dades Polis, que poden a ajudar a dimensionar la realitat del problema.
Mapa amb el pes del sector porcí per comarques
Quants caps hi ha a Catalunya?
Catalunya compta amb una de les cabanes porcines més rellevants d’Europa. Segons l’últim cens disponible, el 2024 hi havia registrats 8.061.137 caps de bestiar porcí, una xifra que suposa un increment de l’1,41% respecte a l’any anterior. El pes del sector és igualment notable en l’estructura productiva: un 20,8% de les explotacions ramaderes del país són porcines i el subsector és el principal motor exportador agroalimentari, amb un 19,3% del total del negoci exterior.
Mapa amb l'evolució del VAB del sector porcí entre 2023 i 2024
Quin és el percentatge del sector porcí dins del PIB?
El sector porcí és un dels pilars econòmics més sòlids de Catalunya, amb un impacte que traspassa la ramaderia per impregnar tot el teixit productiu. Tot i que no es publica una xifra oficial i aïllada del seu producte interior brut (PIB), les estimacions del sector i dels organismes especialitzats assenyalen que genera un valor afegit brut directe d’entre 2.000 i 2.500 milions d’euros anuals. Aquesta xifra representa aproximadament l’1% del PIB total de Catalunya i acapara al voltant del 40% del PIB de tota la ramaderia catalana, una mostra eloqüent de la seva rellevància dins del món agroalimentari.
El seu pes es fa encara més evident en l’àmbit comercial: Catalunya, que concentra un 40% de la producció estatal, és la locomotora d’un sector que situa Espanya com a primer productor de la UE, i les seves exportacions, que superen els 3.000 milions d’euros anuals, són decisives per al saldo positiu de la balança comercial catalana. Aquest volum econòmic colossal sosté, directament o indirecta, desenes de milers de llocs de treball i vertebra socialment i econòmicament grans parts del territori, especialment les comarques interiors de Lleida, la comarca d'Osona i Girona.
Gràfic amb el pes del sector porcí per comarques
En quines comarques es concentren més?
Territorialment, la producció es distribueix de manera desigual i es concentra sobretot al Segrià, que lidera el mapa amb 784 explotacions, seguida d’Osona i la Noguera, amb 685 explotacions. Diverses fonts apunten que aquestes tres comarques poden arribar a agrupar prop del 44% de la cabana porcina catalana, un indicador que evidencia fins a quin punt la ramaderia porcina està territorialment concentrada i té un impacte determinant en l’economia rural del país.
Quants llocs de feina genera?
El sector porcí és un pilar fonamental de l'economia i l'ocupació a Catalunya, especialment en les àrees interiors, on genera una xarxa extensa de llocs de treball. Concretament, el sector dona feina a unes 15.000-20.000 persones en explotacions porcines i indústries de processament, des de ramaders fins a operaris i tècnics especialitzats. Tanmateix, el seu impacte laboral real és molt més ampli si es té en compte l'ocupació indirecta i induïda. Aquesta inclou tot l'ecosistema auxiliar: fàbriques de pinsos, laboratoris, transport especialitzat, escorxadors, assessories tècniques i ambientals, així com l'efecte en el comerç i la restauració locals. En conjunt, s'estima que el sector porcí català dona suport a més de 40.000 famílies, i alguns càlculs apunten que podria estar relacionat amb entre 50.000 i 70.000 llocs de treball si es té en compte tota la seva cadena de valor i l'impacte arrossegat en l'economia pel pes en el sector agroalimentari i indústries com ara la de l'embotit.
Evolució de les exportacions
Les exportacions del sector porcí català han experimentat un creixement espectacular en la darrera dècada, consolidant-se com un dels motors de la balança comercial agroalimentària. Si fa uns anys les xifres es movien entorn dels 2.000 milions d'euros anuals, en l'actualitat han superat amb escreix la barrera dels 3.000 milions, amb pics que s'acosten als 3.500 milions segons els anys. Aquesta trajectòria ascendent, però, no ha estat uniforme i ha vist com el mapa de destins es reconfigurava dramàticament. Tradicionalment, el mercat de la Unió Europea, amb França i Itàlia com a clients històrics, acollia la major part de les vendes.
No obstant això, l'obertura de nous mercats globals ha canviat el panorama. La Xina es va convertir, en poques temporades, en el principal destí absolut, absorbint una part colossal de les exportacions, especialment de peces senceres i matèries primeres. Al seu costat, altres països asiàtics com el Japó i Corea del Sud, juntament amb potencials com Filipines, han guanyat pes. Aquest gir cap a Àsia ha creat una dependència significativa, convertint les tensions geopolítiques o les suspensions temporals per alertes sanitàries (com l'afectació per la Pesta Porcina Africana) en factors de volatilitat.
En resposta, el sector intenta reequilibrar el mapa, reforçant la presència en mercats exigents com els Estats Units i Canadà i explorant oportunitats a Amèrica Llatina. En definitiva, l'evolució exportadora del porc català narra una història d'èxit internacional, però també una d'alta concentració geogràfica i vulnerabilitat, on el repte de la diversificació esdevé clau per a garantir la sostenibilitat d'aquest flux milionari.
Gràfic amb l'evolució del VAB del sector porcí entre 2023 i 2024
