Els estanys d'alta muntanya són un dels ecosistemes més fràgils del país. El bany de persones afecta greument l'hàbitat, però encara és major l'impacte provocat pels peixos invasors. Introduïts de manera massiva a partir de la segona meitat del segle XX, han alterat aquests ecosistemes que han vist reduïda dràsticament la seva biodiversitat. Ara, Catalunya impulsa un projecte per recuperar-la a partir d'eliminar-ne els peixos amb, entre altres tècniques, l'aplicació d'un biocida orgànic. El projecte ha generat certa inquietud al Pallars Sobirà, però la Generalitat ho defensa: “Tindrà un impacte ambiental mínim i no suposarà cap risc per a la salut humana”.

Recuperar l'estat original dels estanys... i el seu color

Les truites són peixos autòctons dels rius de muntanya catalans, però no pas dels estanys. En aquest sentit, fa dècades que es van començar a alliberar -tant procedents dels cursos fluvials com de piscifactories- en els llacs de bona part del Pirineu. De fet, a inicis de segle ja només quedaven un 45% d'aquests hàbitats al nostre país lliures de peixos, un fet que a França es redueix a un mínim 7%.

“La seva reintroducció per voluntat recreativa ha canviat els ecosistemes”, explica Marc Vilahur, director general de Medi Natural. “Remou el fons, provoca terbolesa, elimina les larves dels amfibis i acaben generant estanys amb molta menys biodiversitat”, afegeix. En aquest sentit, un dels més afectats és el tritó pirinenc (Calotriton asper), espècie endèmica i en perill d'extinció.

Si la presència de la truita de riu ja provoca maldecaps, el peix més temut és el menut veró o barb roig (Phoxinus spp.). “És el principal impacte que patim al parc natural de l'Alt Pirineu”, assegura Marc Garriga, director de l'espai protegit. Introduït amb la tècnica prohibida de l'esquer viu -els pescadors tiraven a l'aigua els exemplars sobrants-, es reprodueixen sense control. “El veró acaba sent l'única espècie de l'estany i també elimina amfibis i macroinvertebrats així com els ocells i mamífers que en depenen”, explica Marc Ventura, científic del CEAB-CSIC i especialista en estanys d'alta muntanya.

La comparació de les imatges és clara. A l'estany de Baciver -sense peixos- l'aigua és transparent, la comunitat vegetal està més desenvolupada i -malgrat no es veu en el vídeo- hi ha una important presència d'amfibis i invertebrats. A la zona de Tres Estanys -on el Departament de Territori té previst aplicar el producte biocida- el veró és l'única espècie present i la terbolesa és absoluta.

El canvi provocat pels peixos invasors també és visible des de fora. Ho mostren aquestes imatges de l'estany de Naorte, a la vall de Cardós, on fa uns anys es va eliminar el veró amb mètodes tradicionals i va passar d'una coloració molt verdosa (2013) al blau (2019) propi de les aigües transparents.

L'aposta innovadora per un biocida orgànic

A Naorte van caldre més de deu anys per recuperar l'estat original de l'estany. Inicialment, entre 2014 i 2018, en un primer projecte europeu es va reduir al mínim la presència del veró a partir de l'ús de xarxes i pesca elèctrica. Tanmateix, tan bon punt vam deixar de pescar “la població es va disparar de manera espectacular”, admet Ventura. Va ser a partir de l'actual projecte Life -que també inclou la restauració d'estanys als Alps italians- que es va optar per l'erradicació total. “Una dècada després podem certificar que no hi ha veró i que l'ecosistema s'ha restaurat”, assegura el biòleg del CEAB-CSIC.

El projecte preveu actuar en una desena d'estanys més del Pirineu català. En la majoria s'hi aplicaran les tècniques d'eliminació tradicionals -més costoses en temps i diners-, però en el cas de Tres Estanys s'ha optat per aplicar la rotenona, un biocida orgànic que inhibeix la respiració branquial dels peixos. “La majoria dels peixos moren en menys de 24 hores”, explica Marc Ventura. “L'impacte és mínim sobre les altres espècies, però cal tenir en compte que són ecosistemes absolutament degradats”, afegeix.

El projecte ha generat certa inquietud al Pallars, on els darrers dies han circulat missatges anònims alertant-ne. En aquest sentit, el director general de Medi Natural es mostra molt contundent: “És una substància que no genera cap impacte a la salut humana ni tampoc a la resta de la biodiversitat”. En aquest sentit, malgrat que la concentració està calculada per afectar només a dos dels estanys, en queda un tercer que pot actuar com a “tampó”, on també hi ha presència de veró.

El científic del CSIC assegura que aquest producte -que es degrada amb molt poques hores- en cap cas arribarà a punts de captació aigües avall, però que igualment el clor l'eliminaria. “No estem ruixant amb insecticida els llacs d'alta muntanya. De cap manera”, assegura Vilahur. “Tots hi sortirem guanyant amb aquesta actuació”, conclou el director del parc natural, que aquest dilluns va intentar tranquilitzar les preocupacions dels veïns en una xerrada a la Guingueta d'Àneu.

Una prova amb el biocida a la Val d'Aran

Catalunya serà pionera en l'ús d'aquest biocida en un estany d'alta muntanya. “N'estem molt orgullosos perquè innovem en conservació. És un impacte molt positiu amb un esforç econòmic molt reduït respecte a mètodes tradicionals”, assegura el director general de Medi Natural. La rotenona és un producte extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses utilitzat especialment a Noruega -l'Agència Veterinària d'aquest país assessora els científics i gestors catalans-.

Abans d'aplicar-la aquesta setmana a Tres Estanys, es va fer una prova a la Val d'Aran. Concretament, es va eliminar del tot el veró a l'estany de Manhera, d'una superfície d'1,5 hectàrees. Segons els responsables del projecte, no només s'han mantingut les espècies que hi havia sinó que un any després ha estat recolonitzat per amfibis i nous macroinvertebrats.

L'aplicació del biocida es fa en un sol dia -després de moltes setmanes de preparació- mitjançant l'ús de barques per assegurar la mateixa concentració a tot el llac. A banda de l'efectivitat, permet actuar en zones de certa dimensió -unes 6 hectàrees en el cas de Tres Estanys-. Després, és el torn de recollir els peixos morts amb salabrets i esperar que la natura faci la feina i recuperi l'ecosistema original.