El 28 de novembre del 2025 es van comunicar els dos primers casos de pesta porcina, localitzats a tocar del campus de la UAB. Sis mesos després, la crisi no s'ha acabat, hi ha 19 municipis on no es pot accedir al medi natural i, fins i tot, ha calgut modificar una etapa del Tour de França. Ara bé, l'escenari de l'erradicació de la pesta és realista? Experts com la veterinària Anna Romagosa adverteix que en països com Itàlia està totalment descontrolat. “Ja ens podem donar per satisfets si ho aconseguim a Catalunya, a Europa és absolutament impossible”, afegeix Joaquim Sagalés, catedràtic de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA.
Una crisi sense data de finalització
El conseller Òscar Ordeig reitera en cada compareixença que la crisi va per llarg i insisteix a demanar la col·laboració ciutadana per complir les restriccions d'accés a boscos i altres zones naturals. Ara fa pocs dies, malgrat admetre que estudiaven relaxar-les en zones on quedaven pocs senglars -com al voltant de la zona zero-, va donar per fet que Collserola i altres espais continuarien tancats durant força mesos. De fet, Albert Batlle, tinent d'alcalde de Barcelona, ha admès que les restriccions s'allargaran almenys tot l'estiu.
Mentrestant, comencen a aflorar queixes des del món local. L'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha reclamat flexibilitzar-les i permetre l'accés en determinades zones del parc natural com el Pi d'en Xandri o Torre Negra així com el bosc de Volpalleres. “Suposa un impacte sobre el benestar emocional i físic dels veïns del municipi”, va assegurar aquesta setmana. En aquest sentit, el conseller d'Agricultura, s'ha compromès a reunir-se amb l'alcalde “per conèixer la situació i poder trobar plegats una alternativa dins del marc legal”, just la setmana on s'ha ordenat aturar un rodatge d'una pel·lícula per no complir amb les normes de bioseguretat. A Sabadell, per la seva banda, va causar força polèmica que es denegués la celebració del tradicional aplec al santuari de la Salut.
Sempre es posa com a exemple Bèlgica. Allà, el primer positiu es va detectar al sud de Valònia el setembre de 2018 i, onze mesos després, es va detectar el darrer cas “fresc” -amb animal viu o recentment mort-. És a partir d'aquest punt que comença a comptar el rellotge per tal de declarar un estat lliure de pesta porcina just un any després.
“A Bèlgica la zona infectada eren 1.200 km2, sempre que són més de 300 la crisi s'allarga molts mesos”, apunta Romagosa. A la República Txeca, en canvi, van ser només 170 km2 en un brot declarat el 2017. “Allà es va decidir tancar la zona, donar-los menjar i esperar que es morissin. Era una estratègia de molt risc, però que va funcionar bé”, afegeix l'experta en salut animal.
La pesta porcina, en xifres
El pròxim 28 de maig es complirà mig any de l'inici de la crisi de la pesta porcina africana a Catalunya. Aquestes són algunes de les principals dades:
- Casos positius de PPA (fins al 21 de maig): 322
- Focus detectats: 51 (3 primaris i 48 secundaris)
- Porcs senglars analitzats: 5.548
- Municipis amb positius (13): Cerdanyola, Sant Quirze, Sant Cugat, Rubí, Terrassa, Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Just Desvern, Barcelona, Sabadell, el Papiol, Castellbisbal i Esplugues
- Altres municipis amb restriccions (6): Badia, Barberà, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet i Santa Perpètua de Mogoda.
- Efectius sobre el terreny: 951 del grup d’intervenció i 1.115 del grup d’ordre
- Elements de captura: 26 trampes i 34 pigbrigs (trampes col·lectives)
- Tancaments: 327
S'han perdut sis mesos?
A inicis de març, el Govern va assegurar que les zones restringides no s'obririen fins que no hi quedés cap senglar. Estimaven que a la zona zero -al voltant del brot inicial de Cerdanyola- en quedaven uns 400-500 mentre que a Collserola n'hi havia 500-600 mes.
Quasi tres mesos després, Agricultura evitar donar xifres tancades. Mentre a la zona zero el conseller assegura que pràcticament no en queden -tot just una vintena-, es calcula que a la zona del nord del Baix Llobregat n'hi pot haver uns 200 més, mentre que a Collserola -on el continu forestal dificulta localitzar-los amb dron- encara en podrien quedar mig miler, malgrat que encara es treballa per actualitzar la xifra.
Que després de setmanes de tenir el parc natural tancat el nombre de senglars sigui similar s'explica, segons fonts d'Agricultura, pel fet que la densitat real sigui superior a l'estimada inicialment. “La realitat és que hi ha més senglars dels que calculaven els models”, assegura Jordi Baliellas, veterinari del Grup de Sanejament Porcí de Lleida.
L'altre element és l'impacte de la temporada de cria. “Això posa en perill tot el que s'ha fet aquests sis mesos”, adverteix Baliellas. A més, es mostra molt crític amb la resposta inicial: “Si ara tornéssim a començar, caldria estar més preparat i actuar amb més contundència”. “Ja es va veure ràpidament que l'estratègia de contenció a la zona zero no funcionava”, afegeix Francesc Closa, doctor per la UAB i responsable de l'empresa Vets&Wildlife.
Aquest expert en senglars assegura que “se n'ha menyspreat la capacitat evolutiva”. En aquest sentit, explica que en pocs anys han passat de quedar prenyades dels 11 als 7 mesos, han augmentat el nombre de cries i també ha augmentat el percentatge de femelles en detriment dels mascles. “Aquestes setmanes tenim parts cada dia i la majoria són femelles”, adverteix. Per Closa, un dels investigadors que desenvolupa una vacuna contraceptiva, tot plegat és una de les conseqüències de basar tota la gestió en la caça: “A Europa hi ha 18 milions de senglars, cada any se'n cacen 4 milions i el problema no para de créixer”, es lamenta.
El risc d'entrar a les granges continua latent
A Catalunya, a diferència d'Itàlia o Alemanya, la pesta porcina no ha entrat a les granges. Més enllà dels controls i la bioseguretat, els experts tenen clar que un dels elements que ho explica és que el brot hagi aparegut en una zona metropolitana i no pas en les comarques amb més concentració de granges.
Ara bé, també tenen clar que el risc continua sent notable. Sobre el paper, totes les explotacions són segures, però hi ha certa coincidència que cal aplicar les mesures de bioseguretat amb més contundència. “Sempre hi ha alguna escletxa, també en països com Alemanya”, assegura Anna Romagosa, que recorda que a Catalunya no s'ha tancat ni una sola granja per deficiències.
Per Joaquim Sagalés, investigador en pesta porcina, continua veient complicat que a casa nostra hi hagi contagi de porc senglar a domèstic, però, en canvi, veu molt més risc en la transmissió a través de les activitats humanes. I llança una advertència: “Si entra en una granja, no ho detectarem fins al cap de dues setmanes o més. I en aquest cas hi haurà possibilitat que es dissemini”.
Tot plegat, un escenari complicat per un sector clau per a l'economia de moltes comarques -i qüestionat pel model econòmic i pels impactes ambientals que comporta-, però també per ciutadans i entitats de l'àrea metropolitana que veuen amb certa impotència com les restriccions s'eternitzen.
