Osona i el Lluçanès concentren la major part d'empreses i granges de porcs del país -709 explotacions ramaderes- després de les comarques de Lleida. A casa nostra, es calcula que hi ha més d'un milió de caps i s'hi sacrifiquen diàriament uns 40.000 exemplars, la meitat dels quals s'exporten.
A la plana de Vic és on es concentra bona part de l'activitat econòmica i a on se situen la majoria de les empreses que es dediquen al sector.
L'esclat del brot de pesta porcina africana a Catalunya ha posat en alerta el sector porcí del territori, el qual és un pilar fonamental de l'economia de la zona. Tenint en compte que la meitat del bestiar s'exporta, és fàcil imaginar-se l'abast de mesures com les que ha pres la Xina aplicant el veto a la carn de porc procedent de la demarcació de Barcelona.
Si bé podem fer-nos una idea de la magnitud que pot suposar una crisi sanitària animal com aquesta en termes econòmics, encara és "massa aviat" per calcular-ne l'abast, apunta Sandra Álamo, responsable de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona. A tot plegat, també cal posar el focus en l'impacte social que pot tenir pel territori, ja que el sector dona feina a moltes persones.
De fet, aquest dimecres Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat que el Grupo Jorge acomiadarà 300 treballadors temporals d'Osona arran del brot de pesta porcina. En concret, la mesura afectaria els empleats a través d'ETT de la planta de Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga.
El porcí, l'especialitat productiva d'Osona i el Lluçanès
El sector porcí concentra un terç de l'economia d'Osona i el Lluçanès, però si es té en compte tota la cadena de valor -a casa nostra hi ha conreus, fabricants de pinso, explotacions ramaderes, escorxadors, sales de desfer, petits i grans productors, empreses de distribució o de serveis auxiliars-, aquest representa un 55% del total de facturació.
A més, dona feina a un 17% de la població i, en els darrers 10 anys, el sector ha duplicat el nombre de treballadors, passant dels 6.000 al 13.000. Molts dels empleats del sector són persones migrants, un col·lectiu vulnerable a qui l'impacte social i econòmic de la crisi de la PPA pot complicar molt les coses.
"Seran els primers que tindran l'impacte social i econòmic perquè són persones que, ja de per si, són vulnerables per l'entorn on viuen, amb salaris baixos i amb poca formació", apunta la responsable de l'Observatori Socioeconòmic d'Osona. El dubte, afegeix, "serà veure què passarà amb aquestes persones quan aquesta indústria deixi de créixer". En cas que la crisi s'allargui, diu que s'haurà de veure si podran desplaçar-se a altres territoris o si es podran reubicar a altres sectors econòmics.
Preocupació entre els alcaldes de la comarca
Aquest dimecres, la delegació del Govern a la Catalunya Central ha convocat una reunió telemàtica amb tots els alcaldes i alcaldesses de la zona per explicar-los de primera mà les accions que està duent a terme el Govern de la Generalitat per intentar contenir el brot de PPA.
El batlle de Vic, Albert Castells, ha assistit a la trobada. En declaracions a l'ACN ha assegurat que des del Govern els han transmès tranquil·litat: "Ens han dit que l'afectació està molt confinada en el radi inicial".
Castells ha admès que viuen "amb preocupació" la situació, ja que el sector porcí és un dels "motors econòmics" de la comarca i, també, de la seva capital. Recorda que aquest estiu van viure també una "crisi" amb un incendi a l'Illa Càrnia i assegura que, des del primer moment, estan treballant "coordinadament" per fer front a tot allò que pugui arribar: "Estem en contacte permanent amb Agricultura, Interior i el Govern per prendre les mesures que siguin necessàries en les pròximes hores".
En aquest sentit, ha dit que l'Ajuntament de Vic està "preparat" per gestionar la possible crisi, tot i que ha demanat que les accions que s'hagin de prendre "vinguin acompanyades dels recursos necessaris".
Qui també ha expressat la seva "preocupació" per com evoluciona la crisi és l'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, si bé ha admès que el teixit econòmic del municipi no hauria de tenir un impacte tan directe al no tenir una illa càrnia.
Ara bé, sí que tenen empreses que, indirectament, treballen amb el sector agroalimentari: "Demanem a la Generalitat que apliqui les mesures que toquin i que les empreses afectades tinguin el suport de les administracions".
