La pesta porcina africana ha reaparegut a Catalunya després de dècades sense casos. El focus detectat a Collserola ha encès totes les alarmes en el sector porcí, que veu com les exportacions queden bloquejades cap a països com la Xina, el Japó o Mèxic, tot i que, de moment, no hi ha restriccions dins de la Unió Europea.
Jordi A., un ramader d’una granja del municipi de Muntanyola, explica a Nació/Osona com es viu la situació des de dins d’una explotació de la demarcació de Barcelona.
L’impacte immediat: els preus s’enfonsen
El ramader relata que al principi hi va haver força alarmisme, tot i que la seva granja es troba lluny del focus. L’afectació principal és econòmica: "Com que som dins la demarcació de Barcelona, els escorxadors amb certificació d’exportació no poden enviar carn a tercers països. Això ha fet baixar el preu de Mercolleida uns 15 cèntims per quilo en dues setmanes, una barbaritat".
A més, s’han multiplicat els mercats setmanals i les baixades superen els límits habituals. Segons explica, aquesta caiguda de preus és especialment preocupant perquè coincideix amb uns costos d’alimentació i energia encara elevats. L’impacte al mercat és evident i sense precedents recents, “és un cop molt dur, perquè no només es tracta de la por sanitària, sinó de la viabilitat econòmica de moltes explotacions”, afegeix en Jordi.
Bioseguretat i protocols estrictes
Pel que fa a la salut animal, assegura que hi ha tranquil·litat. Les granges tenen protocols de bioseguretat molt estrictes i el virus no es transmet per l’aire. "Algú l’ha d’introduir físicament a la granja. Les tanques, els vestuaris i les exigències del Departament fa anys que són molt estrictes. Presumeixen fins i tot que som un dels països amb millor bioseguretat del món".
Les instruccions oficials han estat clares: extremar les mesures habituals, reduir visites i minimitzar contactes amb l’exterior. A la granja, l’entrada i sortida de persones i vehicles es controla amb certificats de desinfecció i un sistema de "zona bruta" i "zona neta", on la roba de dins no surt i la de fora no entra. "És una mesura que avui dia ja és obligatòria a totes les explotacions, i és clau per evitar riscos", explica.
Tot i que Muntanyola queda fora del radi d’afectació, el ramader reconeix que les explotacions més properes al focus viuen una situació complicada. Allà s’han fet extraccions de sang i les granges han quedat immobilitzades. "No sé quant temps trigaran a poder moure bestiar. El risc de saturació és real", admet.
Aquest bloqueig pot provocar que les instal·lacions quedin plenes de garrins i animals que no poden sortir, amb el perill de col·lapse logístic i econòmic. "Les truges continuen parint, i si no es pot treure bestiar, la granja es col·lapsa", vaticina en Jordi.
Quan la pesta era endèmica
La memòria històrica del sector ajuda a entendre la gravetat del moment. La pesta africana va ser endèmica entre els anys 60 i 90, fins que l’Estat va aplicar plans d’erradicació. Les mesures d’higiene eren molt deficients: un transportista podia passar d’una granja infectada a una de sana sense desinfectar res.
El ramader també recorda la pesta clàssica del 2001, quan a 500 metres del focus se sacrificaven totes les granges i fins a 3 km no es podia moure bestiar. Quan les explotacions es col·lapsaven, s’havien de sacrificar animals i destruir-los, amb indemnització de l’administració. "Era molt dur, perquè si et tocava dins del radi, perdies tot el bestiar".
Abans, el mercat era sobretot català i estatal i l’exportació no tenia el pes actual. Si una granja es contagiava, era una ruïna total: calia sacrificar tot el bestiar i mantenir les instal·lacions buides un temps. Els preus pujaven o baixaven segons la manca de porcs, i la situació era molt inestable.
Diferències amb l’actualitat
Avui, en canvi, el sector porcí disposa de més eines per afrontar un brot com aquest. Les autoritats poden localitzar amb rapidesa i la comunicació també és molt més àgil. "Ara, quan hi ha un avís, en qüestió d’hores tothom queda informat i sap què ha de fer" explica el ramader. Aquesta diferència respecte a dècades enrere és clau per contenir el virus abans que arribi a les granges.
Tot i això, hi ha un element que continua sent un punt feble: la vacuna. Fa més de cinquanta anys que es busca una solució eficaç i, malgrat els avenços científics, encara no s’ha aconseguit. "És desesperant, perquè fa mig segle que es parla de la vacuna i encara no la tenim. Tot depèn de la prevenció", lamenta en Jordi. Això obliga a centrar tots els esforços en el control de moviments i en la bioseguretat, amb el risc que un sol error pugui desencadenar conseqüències greus per al sector.
El ramader també assenyala que la gravetat del brot depèn molt del context socioeconòmic de cada país. Recorda el cas de la Xina, on l’economia rural és de subsistència i moltes famílies depenen directament dels porcs per viure.
En aquest sentit, la situació a Catalunya és diferent: el sector està més professionalitzat, hi ha mecanismes d’indemnització i ajudes europees o estatals, i les explotacions treballen sota protocols estrictes. Tot plegat fa que, malgrat la incertesa, hi hagi més garanties per contenir el brot i minimitzar-ne l’impacte. “Segurament passarem una època dolenta, però almenys avui dia tenim més instruments per aguantar” conclou el ramader de Muntanyola.
