En els primers mesos de la crisi de la pesta porcina es va parlar molt de la influència de les mutacions del virus que circulava entre senglars. En aquest sentit, el fet que la soca catalana no fos com les de la resta d'Europa, no només va posar sota el focus del dubte el laboratori de l'IRTA-CReSA, sinó va fer plantejar la hipòtesi que tingués un comportament sensiblement diferent.
Els estudis preliminars de l'estudi
A l'espera de tenir els resultats definitius, els investigadors de l'IRTA-CReSA apunten que la soca catalana no és menys virulenta que l'original. En aquest sentit, segons ha avançat l'investigador Joaquim Segalés té un comportament “pràcticament idèntic” al del virus detectat el 2007 a Geòrgia, considerada la referència de l’expansió de la malaltia a Europa.
D'aquesta manera, el també catedràtic de Veterinària de la UAB, desmenteix la possibilitat que el virus tingui un temps d'incubació més llarg, una possibilitat que es va posar sobre la taula arran de la dificultat per trobar nous casos en les primeres setmanes del brot.
“El comportament pràcticament no difereix de la soca original”, ha assegurat Segalés. Això sí, ha admès que l'estudi s'ha realitzat en porcs domèstics i que caldrà fer simulacions també amb senglars per confirmar els resultats.
El virus no va sortir de l'IRTA-CReSA
Després de setmanes a l'ull de l'huracà, la seqüenciació de totes les mostres de pesta porcina amb les quals treballava l'IRTA-CReSA va descartar que el laboratori fos l'origen del brot. Les proves, realitzades tant a Barcelona com a Madrid, van coincidir en mostrar grans diferències entre el virus dels senglars i el dels experiments.
Malgrat que la contaminació a través d'aliments continua sent la hipòtesi més probable, sis mesos després no hi ha cap conclusió sobre l'origen de la crisi que manté 19 municipis amb l'accés al medi natural prohibit així com grans pèrdues al sector porcí.
